L'ÀNSIA (Novel·la tèbia per no dir Eròtica) (5a entrega i Epíleg)

Un relat de: Jaumedelleida

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

V

Passades quasi vint-i-una hores d'aquella nit de no massa bon record, malgrat haver complert amb el deure de donar feina a la seva joguina, en Jan va arribar al seu bloc, va desar el cotxe al garatge i la tenda de campanya al quarto traster adjunt, i s'endugué les maletes per pujar cap a casa. Abans va voler passar pel replà principal per a recollir la munió de paperassa que vessava de la bústia. Un cop feta la tria i omplir la paperera del hall d'efectes propagandístics, solament es quedà amb tres cartes comercials, i una de particular amb les senyes manuscrites i sense remitent ni adreça al darrere. El matasegells, duia data de quatre dies enrere i timbrada a Alacant.
Tot nerviós de pensar l'origen d'aquella missiva, pujà ràpidament al pis, i sense ordenar els paquets que restaren oblidats al rebedor, es dirigí a la butaca del menjador. Va seure's i sospitant que l'autor de la carta podria tractar-se d'una femella pel tipus de gargots i el sobre de color rosat, l'obrí amb impaciència i amb les mans neguitoses. La lletra no li era familiar i com passa en aquest casos, la lectura la inicià pel final del text, per conèixer la identitat del remitent. Una sola frase: Fins molt aviat, Paula. bastà per fer-li augmentar la descàrrega d'adrenalina que havia iniciat moments abans de la desprecintació del sobre.
Les mans van passar de nervioses a tremolar com si patissin del Parkinson, i fou tot neguitós en recerca de les ulleres per no deixar-se escapar cap detall del contingut d'aquella carta inesperada.
La seva sang ja es va començar a remenar per l'interior del seu cos, per fer cap, a un destí prou conegut.

-Estimat Jan:T'estranyarà el que t'hagi escrit aquesta carta i més si has comprovat el lloc d'origen, car pensaràs que encara estic de vacances a les platges de Llevant.
Tant de bo la causa d'estar tan lluny de casa, fos per gaudir d'uns dies d'esbarjo i descans, però el motiu n'és un altre.
No sé si eres coneixedor i n'havies sentit parlar al curs passat de què l'acadèmia pensava obrir una sucursal a Alacant. Recordaràs que l'amo ho és de per allà i degut a com li ha anat per la nostra ciutat, s'ha animat a obrir un altre centre semblant al seu poble natal. Fins aquí res de particular, doncs coneixia el projecte i ja sabia de fa temps que havien escollit per a organitzar la cosa a la meva companya Esther, la coneixes no?, però la fatalitat ha estat que va tenir un accident a principis de mes, no massa greu per cert, però que de moment la impossibilita d'anar-hi i a mitges vacances vaig rebre un telegrama del director, dient-me que comptava amb mi, al menys per uns quatre mesos, per preparar la posada en marxa i inicis de la nova acadèmia. Doncs mira, aquí em tens i de manera precipitada, car volen començar les classes coincidint amb el calendari del nou curs escolar. Ja ho veus doncs, vacances esguerrades, la família partida, i tu, el meu millor amic, del que tant em va costar allunyar-me i no en volia prescindir, tan distant ara com els de casa.
No et facilito ni adreça ni telèfon encara, car el primer hostal que m'he allotjat no m'agrada gens i penso canviar tan aviat com pugui. Ja et faré una trucada, O.K?
No t'ho volia dir, però t'enyoraré tant o més que el meu propi fill.
Fins aviat, Paula.

De sobte va notar-se una suor freda per tot el cos, motivada per la darrera frase de la carta, que va rellegir una i una altra vegada. En els seus genitals però, la suor fou substituïda per un altre líquid que recordava molt bé no feia ni un dia haver tastat lliscós i saladet.

S'alçà del sofà. Bruscament es tregué les ulleres. No va saber si posar-se a xisclar d'alegria pel que donava a entendre al dir que l'enyorava, o bé cridar i fotre puntades al primer moble que trobés, per la ràbia de no poder-se trobar amb ella fins dintre de quatre mesos. Decidí finalment al ser tan evident que dient allò, estava confessant-li que l'estimava, anar-se'n al llit i avançant-se al previst per aquella mateixa nit, va practicar-se un solitari tot recordant els millors moments que passà amb ella. Això fou per en Jan, el millor revulsiu per a desfogar-se de la trempera que s'havia procurat tan sols adonar-se'n de l'autoria de l'escrit.

Malgrat estar desolat per saber que durant alguns dies, segur que no podria contactar amb la seva estimada, va intentar sobreposar-se de la llarga espera de novetats i dedicar-se de ple a la seva tasca quotidiana i als vespres, en l'acceleració dels estudis d'anglès en l'acadèmia. Sovint i en els intervals de les lliçons, quan es prestava, es dirigia a la secretaria per intentar conversar amb l'Angie perquè d'aquesta manera li evocava el record de les trobades amb la Paula, i així s'esmorteïa un xic el seu enyorament.

Passaren cinc dies perquè el telèfon d'en Jan rebés una trucada des de la capital alacantina, amb la mala sort però, que el seu titular era absent al moment de rebre-la. El missatge que deixà al contestador va ser prou delator per veure que continuava sentint en el seu cor l'enyor del seu amic.

-Hola, sóc la Paula. Et trucava per fer petar una xerradeta però com no hi ets... Demà t'escriuré una carta i et comentaré com va tot per aquí i et facilitaré la nova adreça i el telèfon de l'hotel, per si vols contactar amb mi. Et trobo molt a faltar. Ja ens veurem. Una abraçada.... and a big kiss for you. Bye, Bye!

Era capvespre. En Jan venia de donar un tomb amb els dos companys més assidus. En arribar a casa no va caure de moment a comprovar si havia algun missatge gravat, car no era freqüent que en rebés massa i menys en un cap de setmana com corresponia el dia de la trucada.
A l'entrar al menjador, després de fer-se un entrepà de pa amb tomàquet i pernil i agafar-se la darrera llauna de cervesa de la nevera, va seure's al sofà tot relaxat per visionar una pel·lícula de la Demi Moore que havia llogat hores abans al videoclub de sota casa. Aleshores s'adonà com la llumeta vermella de l'aparell telefònic comptabilitzava un avís de recepció de missatge. Estranyat de qui podria ser l'origen de la telefonada, s'alçà, pitjà el botó parpadejant i es dirigí altre cop al tresillo. Començà llavors a sentir-se després del xiulet habitual, la dolça veu de la Paula. Esvalotat en reconèixer-la, retornà corrent a vora d'aquella màquina parladora i donà el màxim volum possible. Rebobinà tantes vegades com fos necessari la cinta i reproduïa la locució gravada, fins arribar a aprendre's de memòria tot el monòleg fonogràfic.

El monitor televisiu no havia deixat de mostrar seqüències no aptes per a menors però, menys encara, per a reprimits sexuals. L'emoció i excitació que li produí el missatge de la Paula sumades a l'allau d'escenes pujades de to que contenia el film televisat, aquella vesprada fou extra, l'exercici que en Jan realitzà amb el seu mateix cos, fruit de les fantasies eròtiques habituals. A punt va estar d'esgotar-se totes les seves reserves energètiques amb el risc de quedar desproveït per a les necessitats quotidianes de la propera setmana. Aquella nit, per quant els desfogaments van tenir lloc fora de la seva alcova, el llit d'en Jan va poder acollir després de molt temps de no fer-ho, un cos ben relaxat, net i distès, propiciant així que s'adormís plàcidament sense necessitat d'enllefiscar per un dia els llençols, com tenia ja per costum des de la seva separació.

A mesura però, que passaven els dies de solitud i per quant creia que s'havia guanyat ja el cor de la Paula, (la carta abans i ara el missatge ho evidenciava prou explícitament), pensà que no li complauria gaire a ella si sabés que tenia per costum masturbar-se a diari, doncs més d'un cop li havia insinuat que eren malaguanyades les energies que es vessaven inútilment i que era un acte massa egoista, ja que el sexe solitari sols serveix per complaure's a sí mateix i es desaprofita aleshores, el poder compartir-ho amb algú. I si el sexe es vol practicar amb i per estimació, ja se sap que l'amor no és cosa d'un sol individu. A partir de llavors doncs, va intentar moderar els seus impulsos i fantasies sexuals i volgué anar distanciar-los adequadament, en espera de poder-los refermar i quan fos el cas, extreure'ls en tota la seva plenitud en companyia d'ella. No obstant això, acostumat com estava a aquell ritme quotidià i plaent, com ara, l'anar de ventre ben assegut i sobrat de temps, li suposà un esforç notable, però el pensar que això podia complaure la Paula quan se n'assabentés, pagava la pena el sacrifici. -Segur que m'ho agrairà- pensava feliçment cada dia que se n'abstenia de pelar-se-la.

La segona carta de la Paula, es féu esperar una mica massa en opinió del receptor, però les hores de dedicació que l'ocupaven en la implantació de la nova delegació de l'acadèmia, sols li permetia disposar de temps lliure en arribar el cap de setmana, i el primer i d'altres posteriors com era lògic, els va tenir dedicats a la visita del seu marit i el seu fill que es traslladaren a la ciutat de Llevant per conèixer la nova estada de l'esposa i mare respectivament, i per continuar poder fent una mica de vida familiar, malmesa darrerament per la nova ocupació temporal de la mestressa.
En aquesta ocasió, la carta fou més aviat un escrit de compromís per la promesa feta d'enviar-li la nova adreça i el telèfon, i amb l'únic al·licient del comiat que reiterava de bell nou el seu enyorament vers el seu amic, més que no pas pel seu espòs.
La Paula va voler ser parca en trucades per no donar lloc a sospites si el seu telèfon comuniqués en excés, sobre tot a deshores.
No fou fins a la tercera carta, en que d'una manera més compromesa i donant resposta a totes les declaracions d'amor que en Jan li féu en la primera missiva que va poder dirigir-li, revelava amb fermesa i sense embuts, la possibilitat de poder-se estimar ben aviat amb tota la llibertat i abundància que no van saber esmerç
ar en la seva darrera trobada:

Estimat Jan:
Agraeixo els elogis que em fas i més encara, l'estima i desig que manifestes sentir per mi. De fet ja ho havia endevinat des de fa temps però, me n'alegro molt que siguis tan sincer, tan perseverant i m'ho diguis ara tan clar.
Pel que et vull dir a continuació, pensaràs potser que sóc molt frívola a l'expressar-me així, però ho he meditat bastant i em veig amb cor de confessar-te el que penso sobre el meu estat d'ànim actual, i en especial tot pel que respecta a la meva vida sentimental.
Com tu molt bé vas saber copsar des d'un principi, la relació que tenia amb el meu marit era del tot bona, normal, sincera, estable, cordial, però mancada d'interès i il·lusió des que vas aparèixer tu en la meva vida. No et vull culpar de res, doncs m'agrada sentir-me com em sento ara, però continuo preguntant-me, per què m'havia de passar a mi, una cosa així? Que no estava bé com estava? Què m'has fet Jan que m'has convertit en una dona necessitada del teu afecte, (jo que creia que me'n sobrava i tot), que no me'n puc estar d'estimar-te?
Penso que tens molta raó quan em dius en la teva darrera carta, que hom no pot enyorar quelcom que tingui a prop, i saps que em passa ara a mi? doncs mira que és curiós que, tenint com tinc alhora a dos homes tan distants, sols sento l'enyorament d'un d'ells, i aquest com pots imaginar-te molt bé, ets tu.
T'estranya potser, no? però és així i no hi puc fer res més. Noto la teva absència més que la del meu marit. Necessito tenir-te a prop, necessito que estiguis al meu costat i vull que em facis l'amor quan més aviat millor.
Com pots suposar, fa molts dies que no he tastat sexe i no el trobaria a faltar gens, si no fos perquè sé que existeixes tu, i tu ets l'únic home que me'n fa venir ganes i l'únic que em pot complaure del tot i fer-me sentir una dona satisfeta sexualment.
Saps que no havia tingut mai necessitat de masturbar-me fins ara, i no pas perquè noti l'absència de l'espòs, sinó per l'enyor de les teves carícies? Vull sentir aviat l'escalfor del teu cos i notar com amb el teu membre em penetres ben a dins meu i m'omples aquest espai fosc i humit, ansiós de companyia i que sols reservaré a partir d'ara per a tu sol. Vull que en la pròxima trobada que tinguem i que espero serà ben aviat, m'omplis amb la teva esplèndida i càlida energia, igual com vas saber obsequiar-me generosament la darrera vegada, en què vaig poder assaborir-la.
Ben mirat i ara que repasso una mica el que he anat escrivint més amunt, i coneixent-te com et conec, dedueixo que, encara que quan l'estiguis llegint vagis vestit, aquesta carta corre el risc d'acabar sent un paper ben mullat, (amb el bon sentit de la paraula) però et demanaria una mica de paciència i fortalesa i que no malgastis inútilment les teves reserves. Guarda-te-les totes per a mi per quan ens trobem, d'acord? Fins aviat doncs. Rep una forta abraçada i un petó allà on tant t'agrada. Ja et trucaré. See you, Paula.

La Paula, emparant-se en la distància i mitjançant l'escriptura, es va sentir més valenta per fer aquests tipus de declaracions que no pas haver-les fet al seu moment i en directe davant el seu amic per temor que en un ambient de proximitat familiar, esclatés una crisi sentimental i de parella de previsions incalculables i així d'aquesta manera només creava unes expectatives per a ella i el seu estimat company per poder-les fruir en una pròxima trobada en la llunyania de la família, i segons com anessin, resoldre-les definitivament en un sentit o altre, abans de retornar amb els de casa. La distància forçada doncs, fou la seva millor aliada per a poder clarificar quines serien les seves preferències sentimentals cara al futur.

Tot just haver llegit la missiva, en Jan en aquesta ocasió no va poder reprimir-se com volia intentar des que va prendre la decisió d'estar-se'n, i s'esbravà de la manera que més li plaïa, fent anar com a una boja la seva esverada i pletòrica mànega, però això sí, tingué la cura suficient per a no esquitxar aquell paper manuscrit que representava la butlla que permetria d'ara endavant el poder mantenir relacions sexuals completes amb la seva estimada femella. De sobte li vingué al pensament que la millor il·lusió de la seva vida seria saber si amb tot aquest rampell de manifestacions i desitjos de la Paula, la cosa podria anar més enllà encara, i passar de convertir-la en la seva amant, a que passés a ser la seva nova companya per la resta dels seus dies. La cosa ho veia difícil, però faria el que calgués per guanyar-se l'afecte a perpetuïtat de la seva estimada.

La concertació per a l'esperada trobada vingué després de quinze dies de la darrera carta de la Paula, en la qual, ja li insinuava una propera i suculenta cita. La data exacta de l'encontre, es formalitzà unilateralment per part de l'amfitriona via trucada telefònica, i fins no haver-se assegurat tot un seguit de condicionants per tal que l'estada del seu amant pogués ser la més lliure, plàcida, còmoda i segura de totes les possibles.
Expressament va escollir (per quant podia considerar-se un rellotge), el calendari menstrual adient per no haver de manipular artificis, que tant la fastiguegen, en les seves relacions íntimes i féu coincidir astutament la data en qüestió, en el cap de setmana que havien acordat no veure's amb la seva família per allò de l'estalvi i la incomoditat de sovintejar tants viatges d'un recorregut excessivament llarg. Per la seva part, en Jan en previsió de necessitar de jorns lliures, renuncià amb molt de gust a dos dies de les vacances programades d'esquí, tot i tenint-los reservats, per poder fer més plaent el viatge d'anada i molt més que probablement, per a poder refer-se a l'endemà de la presumpta disbauxa i desgast hormonal que se li augurava.
El neguit s'apoderà d'en Jan des que va saber el dia que podria abraçar a la seva estimada i inundar-la de petons lluny del temor de ser vist i reconegut per algun vianant. Més tard, estava convençut que la podria inundar d'una altra cosa més, sense cap mena de restricció també.
Les persones que habitualment envoltaven a en Jan, varen notar un canvi notable en el seu tarannà i hagueren d'habituar-se a la seva nova expressió facial que des d'aleshores irradiava una felicitat inusual.

* * *

VI

Arribà el cap de setmana tan esperat. L'alba d'aquella jornada de partida per a en Jan, si s'hagués de descriure, hom la retrataria com una de les tantes habituals de la tardor, sense cap peculiaritat que la fes especial, amb un cel rogenc i els primers raigs del sol albirant a l'horitzó, fent-se pas entre la munió d'antenes col·lectives que es divisen des del balcó de la seva habitació. Als ulls d'en Jan però, el vermell el confongué per un rosa romàntic, fruit de la fogositat que respirava des que es llevà, i el blau que ja s'intuïa ben viu, en el reflex blavenc de la mar alacantina.
Com cada dia, però aquesta vegada una mica més aviat del costum per l'agenda que li esperava, l'aigua polvoritzada de la dutxa i el millor gel que trobà a l'armari de la cambra de bany, se'n cuidaren de deixar sense ni una mota de pols i ben lluenta, la superfície epidèrmica d'aquell cos que volia estar preparat permanentment per al proper combat amorós que s'esdevingués, i molt especialment la seva peculiar i ferma baioneta. Aquesta comesa li produïa una agradable sensació de plaer, que intentava si més no, suplir sense arribar a aconseguir-ho, el produït per les fantasies sexuals que fins feia poc es procurava diàriament.
L'esperonava d'allò més, conèixer d'antuvi amb qui seria la lluita aquesta vegada i per això, acceptava amb molt de gust, pensar que degut a la durada del viatge, abans d'entrar al "ring" a lluitar amb la seva enyorada contrincant, li caldria fer-se una nova i habitual revisió del seu particular canó, per tenir-lo amb les condicions adequades per afrontar el matx com Déu mana.
Abans de posar-se en marxa vers a l'ansiada destinació, va voler preparar-se el vestuari adequat per l'ocasió, i fer un inventari de tota la resta d'objectes que podria necessitar per fer més completa l'estada de dues jornades al costat de la seva estimada.
En Jan no posseïa cap fotografia de la Paula i l'únic retrat seu, el duia gravat en l'interior de la seva memòria. Malgrat que en tingués prou per a inspirar-se en les seves distraccions íntimes, considerava que no era suficient això i en volia disposar a partir d'ara d'una bona col·lecció. Va prendre la càmera de fotografiar que restava amagada, gairebé oblidada, al fons d'una calaixera de la biblioteca, car feia temps que no havia trobat motius que l'encoratgessin a captar les belles imatges que sovint el seu entorn, no necessàriament humà, a vegades l'obsequiava i no fou capaç de saber-les impressionar per a perpetuar-les i poder-ne gaudir d'elles quan més nostàlgia sentís d'allò mateix que al seu moment, es va deixar escapar de l'objectiu.
Aquest cop però, sabia d'antuvi que els dos carrets que adquirí als efectes, tindrien una funció primordial: la de poder omplir un cop revelats i fetes les ampliacions corresponents, tot els marcs i racons de parets que es buidaren de casa amb l'autoexili de la seva esposa.
No oblidà tampoc endur-se tot l'equip de vídeo, tot i que no era massa expert en filmacions, però sí el suficientment hàbil com per poder enregistrar el mínim imprescindible i endur-se cap a casa, en retornar del viatge que anava a iniciar, la imatge en moviment i la veu de la seva amant. Gaudiria de poder tenir-la present en la distància i recordar els moments més bonics que pensava passar amb ella properament. L'il.lusionava imaginar si d'aquests moments, s'hi podrien incloure també els que passarien junts estimant-se i fent-se l'amor, però evidentment això ja no dependria d'ell sol i dubtà que la Paula, accedís
a ser una improvisada i particular actriu porno. De totes maneres, un cop estessin en plena efervescència amorosa, li faria amb la deguda sagacitat, la proposta oportuna.
Arribà l'hora d'engegar el cotxe rumb a l'hotel de la solitària i distant companya. Abans de procedir a maniobrar per sortir del garatge, obrí el llum interior del vehicle i a continuació la guantera, on hi havia atapeïdes un grapat de cassettes que volgué seleccionar adequadament per tal de reproduir-les durant tot el trajecte. Bàsicament va escollir entre el rock melòdic dels Dire Straits i Roxette com a música animada. Enyia, i seleccions sàviament triades de Sau i John Lennon, pels records nostàlgics i melancòlics que el traslladarien mentalment al Celler Romàntic. En el cas d'acabar-se-li el repertori durant el trajecte, no temia pas, triar el millor dial que pogués sintonitzar aleshores.
Els primers quatre-cents quilòmetres els realitzà tots seguits fins que la imperiosa necessitat de repostar, l'obligaren a realitzar la primera parada que aprofità per fer el primer mos important del dia, i evacuar el líquid sobrant de la seva bufeta. No suportava sentir la pressió al seu membre si no era provocada per l'acumulació de reg sanguini promoguda per una alenada plena de feminitat.
L'àpat important preveia fer-lo ja al vespre i assegut en una taula de dues places i en companyia de la dama preferida, al restaurant del mateix hotel on pensava passar la nit, amb la idèntica acompanyant que el sopar.
Demanà el compte a la cambrera que hi havia darrere d'un taulell ple de croissants, entrepans i paquets de llaminadures i li féu lliurament d'un bitllet dels grans per pagar-ne la consumició feta. Mentre l'empleada del parador es dirigí a la caixa registradora en busca del canvi, en Jan aprofità per fer-li un seguiment ocular a les estilitzades cames que la micro-mini de la cambrera, deixava al descobert i es considerà complagut de comprovar una vegada més, que una part concreta del seu cos responia puntualment a aquesta classe d'estímuls. Omplí del tot el dipòsit del seu "Ibiza" i aquesta vegada fent ús de la targeta de crèdit, s'acomiadà d'aquell lloc que recordarà sempre com dels pocs en què es trobà que tot els empleats eren fèmines, i això sempre era gratificant per als seus ulls.


* * *


En arribar a la capital alacantina, el sol que l'havia acompanyat durant tot el que portava de jornada, semblava voler amagar-se darrera d'una espessa capa de núvols i enfosquir una mica la primera imatge de la ciutat que tot just començava a conèixer. El vehicle d'en Jan s'introduí pels carrils més transitats pensant que així arribaria més aviat al centre urbà. D'allí estant, va haver de preguntar per tres cops consecutius com poder trobar l'adreça de l'hotel, que s'havia après ja de memòria, sense necessitat de tafanejar cada cop que volia fer la consulta, el paper que duia a la butxaca dreta dels texans.
Una vegada orientat i a prop del punt de destí, baixà per la rampa del primer pàrquing que troba als voltants de la zona en qüestió. Prengué el tiquet corresponent, i després d'aparcar com un gran expert el vehicle, agafà tots els estris fotogràfics i bosses de viatge i amb la incomoditat pròpia per la càrrega que duia a sobre, es traslladà caminant unes dues illes de cases enllà, vers la recepció de l'hotel. Preguntà per l'habitació de la Paula, i va demanar que li guardessin tota l'aparamenta una estona fins que tornés de fer unes diligències. Es dirigí carrer avall fins trobar una floristeria, en la qual encarregà un pom de roses vermelles que ordenà que fossin lliurades a mà a la interessada al més aviat possible.
Mentre, i per tal de no avançar-se a l'encàrrec fet, entrà en un bar i demanà una til·la per atemperar l'estat nerviós que s'havia notat d'ençà que havia trepitjat el vestíbul de l'edifici on residia accidentalment la persona que més li importava en aquesta vida.
Assegurat de què la comanda hagués arribat a destinació, es dirigí de nou a l'hotel, i sense agafar els paquets que restaven encara darrera el taulell del recepcionista, es dirigí per les escales a la segona planta i s'aturà davant la porta on intuïa que l'esperava ansiosa la Paula. Tot tremolós, féu dos trucs suaus i esperà impacient que la dolça veu femenina digués: -Endavant- o si més no, apropant-se l'oïda a la fusta, com així va resultar, sentís unes passes que s'apropessin per deslliurar el pany i permetre l'entrada del visitant.
S'obrí bruscament la porta. L'escena permetia descobrir a cada banda de cancell, els cossos respectius d'un home i una dona, que es miraren frontalment i fixes i amb un plàcid somrís de felicitat. Abans que pronunciar qualsevol paraula de salutació, volgueren que els seus llavis no fessin altre gest que acoblar-se com altres vegades ho havien fet, per besar-se de bell nou d'una manera profunda i amb una passió inusitada durant força estona.
Era capvespre i la Paula expressament per l'ocasió i per tal de provocar l'impacte adient al seu company, el va voler rebre vestida amb un suèter ajustat, sense sostenidors a sota, sabent que pel volum del seus pits, li era convenient de dur-ne, i una faldilla de gal·les que li pujava per damunt dels genolls, sense arribar a ser una mini però, suficient curta com per quan s'assegués, deixés prou marge perquè el seu company pogués entretenir-se amb la mirada i cerqués allò que la foscor ocultava. Sabia que era la seva dèria i va voler complaure'l d'aquesta manera, mentre no hagués d'estar nua vora seu.

-Benvingut a Alacant, noi. Ah i moltes gràcies per les flors. Són maquíssimes! Com t'ha anat el viatge?
-Un xic llarg i cansat, però bé, molt bé.

En Jan, agafà a la seva amiga per cada costat de l'espatlla i distanciant-se-la una mica del seu propi cos, va voler mirar-se-la de dalt a baix. Començà pel cabells que els duia solts i tirats enrera, passà després la inspecció ocular pels ulls de la dama que delataven l'emoció del moment, i seguí més avall a l'alçada del pit, on s'hi aturà detalladament i reculant encara més a una distància que semblava meticulosament calculada, per observar amb la millor perspectiva, aquelles dues protuberàncies de tan grat record. Acabà la revisió ocular fent un repàs per les seves estilitzades cames, tot pensant ja en el punt d'unió de totes dues.
Ella però, tampoc se'n va saber estar de passar-li revista i se n'adonà de seguida que en Jan continuava essent el de sempre, malgrat que els texans el deurien estar oprimint bastant.

-Què maca estàs Paula. Com t'he trobat a faltar!
-Jo també Jan, ja t'ho vaig dir, recordes? Passa, passa, no voldràs que ens quedem tota l'estona al rebedor, oi?

Agafats de la mà, la Paula va voler ensenyar-li els pocs metres quadrats de l'habitacle considerant ambdós que per haver d'estar-hi tant sols quatre mesos i sense família, n'hi havia més que suficient. El que més importà al convidat, era comprovar que la superfície del llit complís sobradament les normes exigides per a dos ocupants i amb un cop d'ull en tingué prou per a constatar-ho.
-Vols que ens estirem i el provem? -Digué la Paula amb un to sorneguer i engrescador per temptar la debilitat del seu xicot. Amb la mà dreta mentre, pressionava a cops el matalàs per a demostrar-li que era tou i silenciós.
-No, ara no Paula, més tard si de cas.
-Jan! -exclamà-, com pot ser que no ho vulguis? No m'ho puc creure!
-T'ho penses que no ho vull, però tot i que he vingut sabent que podríem fer l'amor tant sols trobar-nos, no vull que pensis que només he fet el viatge per cardar i prou.
-Ah no?, Què vols dir amb això? Em desorientes.

Sentats tots dos a vora del llit, igualment com succeí a casa de l'Angie, en Jan tenia agafada la mà dreta de la seva companya. Els llavis de la Paula aquest cop s'avançaren a trobar els seus homòlegs masculins, els quals, estaven tan predisposats o més en el mateix desig d'unió. L'altra mà lliure d'en Jan començà acariciar el genoll feminal vers un destí superior i anava avançant per sota la faldilla que poc a poc s'arremangava pel pas del braç amenaçador deixant al descobert l'estilitzada bellesa de les dues extremitats femenines. Fou ascendint per la part interior de les cuixes, fins que notà una barrera de blonda humida i calenta que li va impedir fer més camí. No pronuncià cap paraula. Sols contemplava l'expressió d'ella enyorada des de feia temps.
La Paula començà llavors a respirar a fons i a iniciar uns lleugers sospirs que denotaven el formigueig produït a la superfície de la seva part més íntima gràcies a l'habilitat digital del seu company.

-Ummm, sisplau Jan... tan aviat no... no comencis tan fort ja!
-No pateixis Paula, ja t'he dit que més tard- Li contestà, sense deixar però, que el seu dit índex anés burxant els plecs dels llavis exteriors de la vagina, que bullia ja de plaer. Li introduí al màxim el dit folrat per la calça com si es tractés d'un vulgar preservatiu amb desig de fregar-li el clítoris que creixia i es lubrificava per moments.
Les cames d'ella s'obrien i tancaven alternativament com volent, per una part, facilitar més encara la introducció d'aquell substitut de penis, i per l'altra, per atrapar-lo fort i impedir que es pogués escapar d'entre els seus músculs.

-Sisplau... Jan... Jan... -féu una petita pausa mentre la seva respiració s'alterava i s'accelerava al màxim. Amb les seves mans recolzades a cada costat d'orella, s'empenyia el cap fent-lo anar d'un costat a l'altre mentre s'anava abandonant als desitjos propiciats pel seu atacant
-...més ...més ...més, ...ai mare, que ja no puc aguantar ... em moro... Déu meu, ...oohhh, ...més...mééésss, aahhh, aahhh, Jan, Jaaann.. -gaire bé a punt de perdre l'oremus per la satisfacció i l'immens plaer de l'eretisme sexual, deixà anar: - T'estimo, t'estimo!

Es féu coll avall la saliva que retenia per les contínues espeternegad
es, es va contraure tot el cos i s'abraçà fortament a l'home que l'acabava de fer sentir tan feliç.
Puntualment esdevingué doncs, el primer orgasme alacantí, no solitari, de la Paula.
-Ara sí, Paula, ara sí.
-Ara sí què? Jan -Li preguntà mig atordida per la recent convulsió.
-Te n'adones que m'has dit que m'estimes? És el primer cop que m'ho dius, Paula!
-Síííí?, -obrí mig els ulls sense a penes tenir la mirada orientada enlloc i preguntà: - Bé, i què?
-Que què? Doncs que m'has dit el més important que podia escoltar. Que m'estimes. Ara sí que podriem fer l'amor i no tant sols esbravar-nos com podria semblar. Ara sí podrem dir-nos que ens estimem mentre unim els nostres cossos. Recorda que tu eres de les que defensaves que no t'agradava el sexe per sexe, llevat que hi hagués sentiments entre mig. Això era el que pretenia que em demostressis ara, que m'estimessis, veure que tens sentiments i no només necessitat fisiològica. Quan vulguis, amor, aquí em tens perquè facis de mi el que et plagui.
-Sí, tens raó, t'estimo però, millor que ara no fem res més. Estic cansada, -li respongué- M'has deixat extenuada amb aquest orgasme inesperat. Si et sembla i abans que sigui massa tard, el que sí podríem fer ara, és anar a sopar, oi?
-Potser sí, maca. Tampoc hem de renunciar al plaer d'un bon àpat, no? Arregla't i som-hi doncs.

En Jan hagué de fer marxa enrera en la maniobra que poc temps abans havia iniciat descordant-se les sabates i la bragueta dels pantalons com a pas previ a l'acte amorós que pretenia realitzar després de la confirmació de què l'estimava, i que sense voler, ell mateix frustrà en saciar de plaer amb l'orgasme, el cos de la seva estimada parella i fer treure'n-hi les ganes per un de nou. Ella, mentre es dirigí al pentinador i s'ordenà els cabells estirant-se'ls amb el raspall i donant-s'hi un toc de laca fina, en Jan aprofità per anar al lavabo doncs des de la benzinera no hi havia tornat a anar. Mentrestant s'aguantava i es contemplava amb delectança el seu membre crescut per la pressió interna, i agafat per la seva mà dreta, anava fent punteria a l'interior de la tassa, per tal de no fer coincidir el raig amb el toll d'aigua, i evitar així el soroll que recorda un brollador i que tant el molesta i més, davant d'altri. Després del que havia passat poca estona abans, era conscient què, el líquid que evacuava per l'uretra no era tot cent per cent orina, però no hi donà la més mínima importància, ja que ho considerava gairebé tan habitual com l'acte en sí de pixar.

Empolainats ambdós per afrontar una sortida nocturna de pocs graus a la intempèrie, renunciaren a sopar al mateix hotel, en contra del que s'havia imaginat el nouvingut i es dirigiren a uns dels restaurants de la ciutat, no dels més luxosos però sí dels més acollidors i de renom. Triaren un dels salons particulars aptes únicament per a dos comensals, on les vingudes i anades del cambrer, eren l´únic vestigi d'estar en un local públic. La taula era rodona coberta per un mantell de color vermell que feia joc amb el tapissat de les cadires d'un vellut roig intens, igual que el de les parets.
No es complicaren en demanar la carta i optaren, a petició d'en Jan, per un dels menús de la casa que més gràcia li feia i que complia les seves apetències gastronòmiques: Un primer plat a base de bacallà (Per les connotacions eròtiques que el nom comporta) i de segon, conill a les herbes (per reforçar encara més, dites connotacions). Les postres que no formaven part del menú, les podien escollir. En Jan dirigint-se a la seva enamorada i ara amb la carta a la mà, digué:
-Veig que hi ha pastis de figa, en voldràs? A mi m'agraden molt les figues -Li preguntà amb un to sorneguer i mig rient-se'n.
-Prefereixo plàtan -respongué ella, seguint-li la indirecta...
-També m'agraden, però ni una cosa ni l'altra, veritat? Després de la rialla pertinent, deixaren estar els comentaris absurds i es decantaren per triar-se unes maduixes amb nata i un gelat respectivament.
Un cop escollit l'àpat i a l'espera que servissin el primer plat, s'ompliren les copes d'un Raimat, tot evocant el darrer sopar que visqueren junts, si bé amb més companyia, i brindaren per la seva amistat i futur.
-Per nosaltres - digué en Jan alçant un xic la copa.
-Per tu i jo - respongué ella imitant el gest del seu amic.
Els dos s'acabaren d'un glop el contingut de les respectives copes.
-Per cert, Paula. Hem de parlar d'aquest tu i jo. No disposem pas de massa hores i l'ocasió ens és propicia. Penso que entre avui dissabte i tot demà diumenge, ja saps que el dilluns he demanat vacances per poder estar més temps amb tu, no?, -asseverà amb contundència- tindrem força temps per parlar de nosaltres i del nostre futur, a part és clar, de cardar quantes vegades el nostre cos ens ho demani, oi que sí?
-Sí, m'agradarà parlar-ne. A més, estic convençuda que tot es pot fer alhora, parlar i fer l'amor, no et sembla?
En Jan quedà bocabadat per aquella afirmació tan espontània i sensual, reaccionant tot dient-li:
-No vas Paula, un pel calenta darrerament? D'acord que ja m'ho expressaves a la carta que en tenies tanta necessitat de fer l'amor, però dient-m'ho ara així, ja sembla que tinguis la mateixa ànsia que jo, però per sort, em sembla que encara et supero.
-I què? No pot ser que en tingui tantes ganes o més que tu? Comprenc Jan, que estant sol com estàs i per la teva condició d'home, estiguis tan apurat de sexe i necessitis esbravar-te més sovint que no pas nosaltres, les de l'espècie femenina, però no saps prou bé, l'ànsia que una dona pateix quan té també necessitat de sexe, disposa d'un home a vora seu que rebutjaria sexualment si no fos perquè ell no en té la culpa de què no l'ompli, i que de fet, l'home que físicament l'atrau de debò, l'home que vol estimar, l'home que vol que l'acariciï el cos sencer, en definitiva, l'home al qual, s'hi vol entregar totalment, no el tingui quan ella el vol o necessita, que s'ha de trobar d'incògnit com si anés a delinquir, que arrisca la seva reputació quan vol anar en recerca d'ell, que està mal vista per tothom si s'hi relaciona massa, i a més, per a més inri, el té prohibit moral i legalment. O sigui, pots estimar un home que hi tens uns lligams concrets per raons familiars, com és ara el meu cas, però que no t'atrau físicament com per voler fer l'amor amb ell, i com a única alternativa a aquesta renuncia sexual, és pel que es veu, tot el contrari del que hom desitjaria, és a dir, desistir de fer sexe. Mira que maco, no? Tu creus que hi ha dret a això? Ho entens no ara, perquè t'he fet venir? Crec que més sincera ja no ho puc ser.

Fent una curta pausa en la seva dissertació, es begué la resta de vi que contenia la seva copa, i se la va omplir altre cop, mentre en Jan se la mirava amb una dolçor inusual i sorprès pel contingut punyent del discurset de la seva estimada.

-Vull que aquesta nit em facis teva, una, dues, tres o tantes vegades com calgui. Afanyem-nos a sopar Jan i sortim d'aquí quan més prompte millor. Necessito que em facis l'amor aviat, sisplau, o no ho resistiré.

L'entrada del cambrer servint el segon plat, obligà a la Paula, a silenciar l'empenta verbal que omplia de luxúria l'aire que respirava el seu company de taula. Aquest, en el seu interior, malgrat no s'ho veges, intuïa (i per descomptat notava) que la seva joguina deuria superar ja el color roig intens que decorava el petit menjador, i que superaria en escreix, el tamany de qualsevol plàtan canari dels que s'enunciaven en la carta de postres.
Acabat d'atendre al segon comensal, el cambrer es retirà discretament, podent així la parella continuar amb el seu encès diàleg, si bé la pausa feta, serví a la Paula per esmorteir una mica els ànims luxuriosos.
-Potser he estat massa brusca, no?, però és que tinc tanta necessitat d'explicar-te tot el que ara mateix m'esta passant...
-No... I ara! M'agrada que et sinceris tant. Continua sisplau.
-Jo, Jan, crec que estimo i estimaré al meu marit i li tinc un apreci obvi després de tants anys de conviure-hi, a part de ser el pare, molt bon pare per cert, del meu estimat fill, però en qüestió de sexe, el pobre no m'atrau gens, i m'en fa passar les ganes quan el veig o m'ho demana. Tot el contrari de tu, que solament de pensar-hi ja m'humitejo tota. No sé si com a home pots arribar a comprendre que a vegades el fer sexe sense ganes ni atracció pel qui t'ho demana -no forçat és clar- pugui suposar fer un sacrifici. No tinc clar el que faré el dia de demà amb la família, però t'asseguro que com a mare potser continuaré a casa, com a esposa potser continuaré amb el meu marit, ara bé, com amant mentre et tingui a tu, no vull que hi hagi ningú més en ma vida. Si continuo vivint amb el meu home -no m'ho he plantejat encara- i no sóc del tot feliç, tu Jan, me la pots donar aquesta felicitat que em manca?
-Jo, amor meu, estic disposat a donar-te la felicitat que necessitis, però penso que no la tindràs tota fins que et decideixis a conviure amb mi.
-Això darrer està per veure. La vida, Jan, dóna molts tombs i no sabem el que passarà. Jo el que vull que em garanteixis a partir d'ara, és la meva felicitat com a dona, més que com a persona. Crec que com a persones gairebé totes les femelles avui dia se'n poden gaudir de ser-ne, com a dones realitzades ja no n'estic tan segura. Si et pares a pensar una mica, tothom pot tenir una bona relació amb les persones del seu entorn, no? incloent-t'hi és clar, aquelles amb les quals, pots haver tingut fills comuns, però em pregunto, per què aquesta condició és l'única que et legitima i per tant, t'obliga a relacionar-te sexualment, si els sentiments carnals i d'afectivitat van en direcció vers una altra persona que la que oficialment hi estàs lligada? Em considero responsable i no em desvincularé possiblement de la persona que m'ha engendrat el fill, però això, penso que
no m'ha d'obligar gens a unir-m'hi sexualment, si el cos no m'ho demana. Ho entens Jan per on van els trets?
-Ho veig molt clar i em satisfà molt pensar, que jo sóc el cos que tu reivindiques. A mi però, m'agradaria anar més lluny, però ja em parlarem en una altre moment. Ara si et sembla, afanyem-nos en les postres i podríem ja començar a abandonar aquest lloc, i tal com tu vols, anar a per feina al nostre cauet, O.K.?

En Jan, tot frisseta va pagar el compte, i malgrat no estar massa lluny de l'hotel es féu cridar un taxi a la porta. Quan el taxista baixà bandera, en Jan li indicà:
-Porti'ns sisplau a una farmàcia de guàrdia.
-Què necessites? -li preguntà la Paula tot estranyada- Que no se t'ha posat bé el sopar?
Gràcies a la foscor, no es va notar com a en Jan li pujaren els colors a la cara i donà bruscament un cop de colze a la seva companya, per la falta de discreció i veure's obligat a respondre.
Intuint ella el que pretenia adquirir i avançant-se al que pogués dir l'home, exclamà amb veu alta: -Ah sí, ja no me'n recordava: Les vitamines.
Entraren la parella a l'establiment, mentre el taxista aprofità la parada per encendre's un cigarret que hauria de deixar a la meitat per falta de temps. Dins la farmàcia, hagueren d'esperar-se poca estona fins que despatxessin a les dues persones que hi havia comprant.
-Jan, si es que venies per preservatius -li comentà a cau d'orella- no cal. Ja ho tinc tot preparat.
Tot intrigat per aquell comentari, a la pregunta del farmacèutic dient que volia, sol·licità finalment uns caramels de clorofil·la per treure's els gust de les herbes i l'all del sopar. Pagà i retornàren tot dos al taxi, camí de l'hotel. Pel dial del cotxe, estava sonant com a sintonia d'un programa d'una emissora de gran abast regional, la veu de Paul McCartney en la seva cançó "Good Nihgt" que era el preludi ideal, per la nit que s'esperaven gaudir ben aviat.
Expressament, varen voler baixar del vehicle una illa de cases abans de l'edifici hoteler. La Paula s'agafava del braç d'en Jan i ell, com volent-li escalfar la carona refrescada per la marinada se l'averava amb la seva mà dreta per sobre l'espatlla feminal.
Arribats a la recepció, la Paula s'avançà a pujar a l'habitació per les escales igualment com ho havia fet per primer cop en Jan. Aquest, retardà l'ascensió al paradís per recollir tota l'aparamenta fotogràfica i les bosses de viatge que restaven encara darrera el taulell. Mentre s'acotava per agafar-los, no va poder resistir la temptació d'esbiaixar la mirada vers l'escalinata per veure com les cames de la seva enamorada anaven alternant els graons amb un distinció i elegància que fins i tot anul·laven l'interès inicial per visionar el que les faldilles li havien estat ocultant a peu pla.
Ella, després d'obrir la porta de l'habitació deixà expressament la clau al pany per quan pugés el seu amant, no hagués d'obrir-lo a posta. Va entrar a la cambra de bany de seguida i es tancà amb el forrellat. Va fer les seves necessitats fisiològiques, i després va voler dutxar-se amb un dels gels més perfumats, per tal de contrarestar l'ambient tufejant creat per l'evacuada sòlida.
Com estava segura que durant l'estona en que l'escuma tèbia cobriria el seu cos i dilataria tots els seus porus i altres orificis més grossos preparant-los per a un proper massatge sensual, el seu company amb qui hauria de compartir el llit, ja hauria arribat a la cambra, va endur-se dins del lavabo la combinació que volia estrenar expressament aquella nit per sorprendre al mascle i fer-lo entrar en un zel rabiós només en veure-la.
Havia estat un regal del seu home, una nit de comiat de solter d'un amic i comprada en un sex-shop.
Ella mai va voler posar-se-la davant del seu marit per indecent i provocativa i perquè entenia que si ell havia de recórrer a aquesta classe d'estímuls, se sentia decebuda de no excitar-lo per si sola, i fou com així va començar a davallar l'interès pel sexe amb ell.
Se l'havia guardat des d'aleshores ben desada confiant que mai la usaria, fins que va conèixer al qui avui la penetraria i sabent-li de les seves preferències en llenceria, se la endugué expressament amb la resta de roba, per quan sorgís l'ocasió, posar ben calent al seu amant.
Era una camisa de dormir de ras transparent lleugerament de color fumat, curta, d'escot arrodonit i caient acampanat amb dos tirantets que la sostenien, i que sols la superposició dels volants i plecs ondulats, enfosquien el color d'aquella pell tan tènue, que recobria un cos de dona deliciosament jovenívol i voluptuós. La calceta d'igual gènere i color, no amagava pas la negror del pèl púbic, espès, arrissat i que cobria una entrada encara misteriosa per a la cuqueta del Jan.
Veure la dona així, era veure-la igual que nua, però amb una morbositat afegida.
En Jan havia acabat de pujar. Tancà la porta. Un cop endinsat a l'habitació, no es va estranyar gens que la seva companya no rondés per la cambra i va intuir que estaria enfeinada amb els seus perfums, gels i cremes nutritives habituals i d'ús diari. Va desar la bossa de la roba dins l'armari gaire bé replet de vestimentes femenines i capses de sabates, però amb espai suficient per entatxonar-la.
Agafà l'estoig. Va introduir el primer rotllo de diapositives dins de la màquina fotogràfica, li col·locà el corresponent flash i la deixà damunt la butaca. Començà a desenfundar el trípode per al vídeo, situant-lo estratègicament en l'angle adequat de l'habitacle. Cercà la presa de corrent més a prop i endollà l'aparell per a fer les proves d'enfocament necessàries perquè en el visor de la càmera sols hi hagués enquadrat la superfície del catre.

La Paula havia acabat la seva tasca. Obrí silenciosament la porta de la cambra de bany, i espià amb reserva perquè el mascle no estigués de cara i la veiés involuntàriament. De manera callantívola, amb els peus descalços i duent a sobre la combinació transparent, s'apropà fins on es trobava el seu amic que li estava donant l'esquena tota l'estona. A uns metres d'ell s'aturà.
-Què tal?- Digué la dona, mentre s'agafava les mans pel darrera del seu cos corbant-lo un xic lateralment, amb una lleugera flexió de cames i el cap en direcció contraposada.
Obeint el clam de la dama, en Jan es girà repentinament i notà una sacsejada a tot el cos que el deixà bocabadat, una vegada més, per l'objecte que se li presentava davant els ulls.
-Paauula! -Exclamà, mentre notava que la cremallera dels pantalons cedia davant la pressió quasi sobtada que rebia per sota. L'instrument masculí estava prenent a corre-cuita unes dimensions gegantines per l'impacte visual d'aquell cos concupiscent i en clara obediència a l'instint natural i impactant del moment.
-No em donis aquestes sorpreses, maca, que em buidaràs sense a penes exercici.
No tingué pressa en despullar-se i l'abraçà dolçament, besant-la i deixant-se besar profundament, fins que ell notà que la humitat dels calçotets l'incomodava, i s'excusà per anar al lavabo a fer les feines nocturnes habituals i preparar el seu cos per a l'episodi amorós següent.
La Paula assentí, i se n'alegrà que s'esbravés tan aviat, car voldria dir que el goig de fer tornar-lo a posar a to, esdevindria una llarga i apassionant aventura per a tots dos i en fruirien una força estona.
Tal i com havia previst a l'iniciar el viatge, a en Jan li caldria una bona dutxada abans d'agitar-se amb la Paula, però aquesta vegada el plaer que li podria suposar netejar-se els genitals, ja l'havia obtingut en escreix moments abans, per la qual cosa, no s'hi va entretenir massa i tant sols es cuidà que la totalitat del penis restés immaculat per si la comissura labial de la Paula, volgués tornar a adular-lo i fer-se'l altre cop el seu estimat presoner.
Completament net i relaxat, sortí nu del lavabo i la Paula, amb el somriure dolç i permanent que la caracteritzava quan es trobava en companyia d'ell, li digué:
-Gairebé no me'n ser avenir de veure't així.
-Despullat, vols dir? -Li contestà.
-No. Em refereixo amb el penjoll tan reposat.
-Ah! tranquil·la per això. No trigarà gaire a fer-te la reverència inversa.
-No, no t'esveris encara. Vull ajudar-te jo a fer-ho.
-D'acord doncs. Ara si et sembla, m'agradaria que posessis una estona. Vull fer-te algunes fotos. No te'n tinc cap, i necessito contemplar-te quan no puc gaudir de la teva companyia en viu.
-Jan, no és que tingui vergonya, però... no sé... em fa cosa. A més, per què les vols? Per escalfar-te sol i desfogar-te més que no feies ara, sense?
-No, més no, -constestà amb rotunditat-, però serà diferent i el plaer més intens al saber que te les has fet expressament pensant en mi.
-És que no m'hi he retratat mai nua o quasi nua com vaig ara -matisà.
-Tu no pateixis. Només cal que facis el que et ve de gust i vagis variant de mica en mica. Seu, camina, estira't, dóna tombs amb tota naturalitat, i si us plau, per uns moments, no et fixis gens amb mi; fes com si no hi fos. Després, si de cas, ja faràs el que jo et recomani.
La Paula, reconeixia que tenia un cos maco, jove i sensual, però no arribà a imaginar-se mai que es convertiria en una esplèndida model eròtica, on gràcies a la seva particular elegància i bellesa natural, res feia envejar i semblar-se a les models especialitzades del gènere.
-Escolta Jan, i el vídeo aquí, per què? Què pretens?- Preguntà endevinant la idea del projecte fílmic, mentre anava dissenyant distintes postures que el clic/flash disparat pel Jan, se'n cuidava de perpetuar.
-M'agradaria retenir els millors moments de quan fem l'amor, i visionar-los periòdicament tots dos junts.
-Però això, no és una depravació? Et veig massa obssessiu i no m'agrada que siguis així, Jan. Has de ser més natural, home -Li recriminà.
-Ho reconec, sóc un calent mental i potser em trobes un depravat, però sols intento que la cinta sigui un testimoniatge
del nostre amor. Vull donar-te tota l'escalfor que em surt del cos i que tu em generes, i que ho poguem recordar sempre així a través de les imatges.
-Què tems perdre-la l'escalfor que necessites enllaunar-la en una cinta? Des de quan, prefereixes un amor virtual, al que t'ofereix la realitat d'un cos?
-Tots dos són vàlids, amor meu.
-Si vols que et digui la veritat, prefereixo i em quedo sols amb el natural.
-Jo, també per això.
-Doncs què esperes?
En Jan no havia donat per acabada la sessió fotogràfica, però davant la insinuació de la seva enamorada, abandonà la càmera fotogràfica, i es dirigí a la de vídeo. Simulà desendollar-la. Maliciosament sols va prémer el botó de Rec. Per tal de no despertar sospites, i preveient la nul·la predisposició de la Paula a fer d'actriu porno particular, abans de sortir de casa, ja va procurar dissimular amb pintura negra el led roig de gravació.

Després de la farsa d'haver apagat la càmera de filmar, en Jan es dirigí al llit, on la Paula restava esperant-lo estirada, encara amb la combinació posada i les mans agafades per sota la nuca mostrant la nuesa blanca de les aixelles. El cap recolzat en els dos coixins sobreposats un damunt de l'altre. Les cames replegades i lleugerament obertes amb naturalitat.
A la fi de contrarestar la imatge d'home fogós, i conscienciejat que anava a fer l'amor i no a cardar, va jeure's amb lentitud i elegància i adoptà una postura lateral al costat de la dona que mostrava tota la seva bellesa nua darrera d'aquell ras transparent color fum. Irradiava una sensualitat exuberant.
Jan convidà a fer girar el cos femení i se'l féu venir cap al seu, per tal d'abraçar-lo i inundar-lo de petons. Començà pels llavis i després d'esplaiar-se una mica amb la seva llengua, la besà al coll per pujar després al lòbul de l'orella dreta i més tard al de la seva pariona. Ella mantenia la postura que li havia marcat el seu galant i es deixava fer. Res semblava immutar-la. Després però, vindria el seu torn.
A mesura que els besos volien davallar per la resta del cos de la femella, les mans sensibles del Jan obrien amb delicadesa el pas necessari, retirant lentament i pas a pas el teixit sedós que reposava damunt l'epidermis entendrida pel tracte que anava rebent.
Ella, començava a embogir de plaer. S'esforçava per no llançar-se damunt d'ell i començar el duet sexual que amb tanta ànsia havia esperat, però es reprimí de l'envestida i va voler seguir al ritme que li marcava l'adulador. El que sí va voler fer, fou trencar el silenci ambiental que sols s'esquinçava pels sospirs d'ella en ser contínua i dolçament besada.

-Vols que t'ajudi a fer-te-la créixer... turmentet meu?
-Per què vols córrer, amor? Ja ho faràs després, si de cas.

Va ser un oferiment inútil. A l'aproximar-se a la zona púbica amb el seus llavis i extreure-li les calcetes per descobrir físicament la vulva, no pas visualment, i donar-li els petons adients als replecs carnosos i humits de tanta excitació, la natura i el propi cos ja completament nu de la Paula, van cuidar-se de posar en condicions reglamentàries, el membre descapullat i progressivament turgent del Jan.
Les cames de la Paula restaven obertes de bat a bat, per tal que els llavis i la llengua del seu company poguessin acariciar tots els racons que trobessin al seu pas, i saciar-se del torrent generós que regalimava de la font interna femenina. Els ulls brillants d'ella denotaven l'apetència i afany de ser tan delicadament adulada.
L'ansiosa dama però, ja s'havia conformat a patir una petita dosi de masoquisme, però resistir invariable a tot allò, era massa. No podia aguantar tanta estona gairebé immòbil, les envestides linguals del seu amant. Era del tot insuportable restar immutable. Es va incorporar bruscament i fent la cabriola necessària, mig esglaiada de tant plaer intern i extern, la seva boca va anar ràpidament a la recerca del desitjat fal·lus que la saciaria de la set masculina que patia des de mesos enrera.
La coincidència en l'orgasme compartit fou extremadament precisa i ambdós recordaren la darrera vivència conjunta, en què van poder assaborir-se els respectius fluixos.
Restaren capgirats i abraçats força estona, fins que el Jan relaxat totalment, volgué reiniciar el diàleg, que no va poder concloure, quan foren a comprar a la farmàcia. Es situà cara enlaire igual que la companya, que restava amb la mirada perduda i amb els pits amb continus moviments ascendents i descendents seguint el ritme cardíac que li havia provocat el recent èxtasi buco-genital.
Malgrat les convulsions, que s'anaven esmorteint per moments, fou ella la que s'avançà a encetar la conversa.

-Endevino què és el que em vols preguntar i et preocupa ara en aquests moments. Vols saber perquè no hem fet l'amor com cal, no? i per què et vaig dir allò dels preservatius, oi?
-Tan despullat estic Paula, que fins i tot se'm pot llegir el pensament? - Fou la resposta a les dues interrogatives.
-No pateixis que tenim tota la nit per endavant perquè em penetris. Si no he permès que ho fessis ara, és perquè no podia suportar més l'estar submisa a la teva esclavatge seducció i notar com m'estaves petonejant tot el cos, veient com aquesta part tan singular del teu, tan bonica, tan ferma i desemparada, no rebia cap contraprestració a canvi. No trobava just que el meu cos rebés tants estímuls i ella cap. M'he volgut rebel·lar contra això i en solidaritat, he volgut alleugerir-la de tanta energia acumulada, alhora que aprofitava per omplir-me de la teva generosa i suculenta vitalitat. No et sap greu, no? Estigues tranquil Jan, que en tinc tantes ganes com tu de notar com t'introdueixes dins meu i que les meves parets vaginals, que t'estaran aleshores acaronant-te com ningú ho ha fet mai el teu malsofert esperó, sentin com reben les teves enèrgiques i meloses emulsions. Fa temps, estimat meu, que no sento el xuf, xuf d'un esperma en les meves entranyes, per culpa dels maleïts plàstics.
Ah!, i sobre el que et vaig dir dels condons, és perquè odio aquests tipus d'enginys i volia que quan féssim l'amor fos el més natural i romàntic possible. Ja saps l'incòmode que és trobar-te en plena efervescència amorosa i haver d'estar a l'aguait del ditxós làtex. Per això vaig calcular acuradament el meu cicle menstrual, per decidir la data exacta de la nostra trobada i poder actuar amb tota la llibertat possible.
Una ocasió tan bona com aquesta calia que la programéssim bé, no et sembla?
-Paula, em deixes novament bocabadat. M'agrada com ets!
-Si no estimés com estimo, no ho fóra així d'apassionada i ardorosa. Quan em sento enamorada i malgrat estar immersa dins del plaer sexual, pensa que tots els meus actes són plenament conscients, i quan estimo de debò, com ara t'estimo a tu, no me n'estic de res. Ho dono tot i més, igual que ho vull rebre tot i més de qui m'estima. És així només quan em sento veritablement feliç i realitzada, com ara mateix. Gràcies, Jan. Ara sí puc dir-te amb propietat que t'estimo: T'estimo, t'estimo!

S'abraçaren de bell nou, i uniren els seus llavis amb un nou bes profund com els que recordaven haver-se donat temps enrere.
En Jan, al contactar amb la llengua de la seva amant, notà un regust que recordava al de la mantega i no li va caldre pas endevinar d'on procedia. Li agradà tant o més com l'anterior que va tastar amb la Cèlia i d'igual procedència.
Els seus sexes, a pesar que es fregaven un amb l'altre per l'abraçada, no s'immutaren gaire per l'obligat repòs del recent i excitant exercici.

* * *

En Jan, s'alçà i agafant la càmera fotogràfica altre cop, pregà a la seva model, després d'una breu neteja personal, que posés ara nua del tot com estava, sense el ras que abans havia enterbolit el color i plasticitat d'aquell cos tan libidinós.
Abans però, de disparar el primer flash, s'apropà a l'aparell de vídeo i va pitjar el botó de pausa. Ella no va notar com el manipulava. S'entretenia contemplant-se a sí mateixa i com a bona deixebla, anava provant d'executar totes les postures que el fotògraf li suggeria. Aquest, mentrestant, intentava perpetuar en diapositiva solament aquelles que intuïa que podrien resultar més fotogèniques. S'especialitzà, ara que en tenia l'ocasió i li ho permetia la model, en primers plans, sense arribar però, a fer anar la macro.

-Paula, ara que estem ocupats amb això, m'agradaria que parléssim del nostre futur. Com el veus?
Ella restava estirada lateral. Sonà un flash i un altre mentre el cos femení s'anava movent en funció de les directrius que amb la mà dreta li marcava el seu estimat seductor.
-No ho sé encara, però penso que ja t'ho he dit molt clar abans, oi? Et refereixes a si vull o no deixar al meu home, no? -Exactament- Respongué.
Un altre flash que xocà amb la figura de la Paula, projectà l'ombra del cos nu donívol contra la paret blanca per damunt del capçal del llit. Una silueta ben delimitada de dona agenollada amb el tronc inclinat lleugerament cap al darrere per potenciar així el perfil dels atributs femenins. La imatge d'aquella instantània segur reflexaria una dualitat de figures originalíssima, digne d'un guardó en qualsevol certamen.
-No és fàcil Jan prendre una decisió i menys ara mateix. Crec que cal temps i estudiar la solució quan em trobi amb els meus. El que sí tinc clar i t'ho reitero, és que et vull tenir com amant, perquè per mi el sexe és bàsic per a viure feliçment i sentir-me completament realitzada, i com que amb el meu home ja no me'n sento del tot, això pot ser l'espurna que acabi amb el meu matrimoni i més, a l'haver comprovat que amb tu satisfaig totes les meves necessitats sexuals. També pesa i molt, el que m'agradi tant, la teva manera de ser. Però per a tot això, dóna'm una mica de temps, please.

En Jan anava escoltant atentament el discurs de la Paula, sense deixar però, d'anar disparant un flash darrera l'altre, per complir l'objectiu que
s'havia marcat. Endur-se la imatge sencera pam a pam i quasi pèl a pèl (mai més ben dit) de la seva estimada model.

-Sí, ho reconec, t'estimo com una boja, però pensa que també sóc una dona molt responsable i meticulosa i que ho mesuro tot abans de donar un pas, per tant, convindràs amb mi que necessito una mica de temps per a meditar-ho .
-Però Paula, no t'entenc. Quantes vegades has dit que estàs lluitant per un ideal de vida diferent i millor al d'ara? Recordo que molts cops em deies que si miraves enrera portaves massa temps ja vivint d'una manera igual i que t'agradaria canviar. Si reconeixes haver descobert ara en mi el que fins ara trobaves en falta, per què vols continuar igual? Serà com estancar-te en el passat i cada vegada et serà més difícil prendre una determinació. El que en aquests moments estem gaudint junts, podrem anar repetint-ho en el futur, és clar; però de quina manera? No serà més que un acte clandestí cada vegada que ens trobarem, i no vull habituar-me a aquesta manera de viure. Jo també t'estimo i no en tinc prou que fem l'amor de tant en tant, ni que fos a diari. Jo, Paula, et vull per tots el moments de la meva vida. Si accepto aquest estatus que em proposes, sé que faré l'amor amb tu i això està molt bé però, no sabré mai com és una posta de sol al teu costat. No podré gaudir mai d'una aurora junts i despertar-te xiuxiuejant-te a l'oïda amb un: "bon dia, amor meu".No podré gaudir tampoc del caliu d'una llar i rebre abraçats la seva llum i escalfor.

La Paula, amb cara de sorpresa i admiració no li treia la mirada de sobre. Escoltava badoca, la interessant retòrica del seu amic que semblava voler continuar abocant-la sense indicis de poder cloure-la.

-No sabré què és poder estimar-te sota un cel blau i en mig d'un prat. No podré anar coneixent més món i contrastar-lo amb tu dialogant. Com notaré qué és estimar i compartir-ho tot amb algú? Quantes nits més, tindré sols per companyia un joc de llençols? Per què no seràs amb mi les nits de Nadal? Per què no podré amb tu, encetar cada any nou? Per què tot això sense tu, si com dius, em vols tant?

Per uns moments, mentre s'adonà que havia esgotat el primer rodet de diapositives, es dirigí cap on tenia l'estoig fotogràfic en recerca del segon rodet, i amb l'excusa d'estar atent a reemplaçar-los, no féu cap més comentari i restà pensatiu del que havia manifestat poc abans, tement la reacció que pogués tenir la Paula, en haver estat tan incisiu.
-Veritablement veig que m'estimes, Jan.
Fou l'escarit comentari en veu alta a les recents paraules del seu amant, mentre que en el seu interior, l'emoció que li produí el romanticisme i la tendresa del seu pensament, es féu visiblement notòria, per la humida brillantor dels seus ulls.
Deixà passar uns segons mentre meditava el que li diria a continuació:
-Vine! Deixa les fotos ara, i apropa't al meu costat. Necessito abraçar-te. Ara sí que vull lliurar-me per complet a tu.

Ell, restà sorprès per la sobtada petició. No sabia com reaccionar.No digué res. Estava entossudit en continuar retratant-la aprofitant ara que ella tan bé s'hi prestava.

-Per què si el teu pensament Jan, és capaç d'oferir-me tantes paraules i frases belles, no pot el teu cos obsequiar-me-les ara en forma de caricies? Per què s'ha de reprimir aquest cos de donar-me el més bonic que posseeix del seu interior? Vine doncs, i penetra'm ben aviat amor meu. Veuràs com et compensaré en escreix!

El prec es féu ja irressistible. En sentir la luxuriosa crida de la veu femenina i impregnada altre cop de desig carnal, deixà instantàniament la feina de col·locar el nou rotllo a la màquina de retratar i es dirigí tot neguitós a vora del cos nu de la Paula, que demanava amb urgència ser posseït pel càlid i estimat membre masculí.

En Jan, volia que sols tocar el cos de la seva amada, se li enlairés orgullosament com mai, el seu insaciable atifell amorós. Frisava per introduir-li per primer cop i anatòmicament ajustat, als racons d'aquella vagina assedegada d'esperma des de feia molts mesos, però temia que fent poc temps des de la darrera vessada, necessités ara de l'estímul oral de la seva parella i acabés altre cop la festa amb un nou i suculent banquet que, tot i que el complauria igualment, no era pas el que aleshores desitjava. No va voler còrrer.
L'atracció per si sol i l' emoció de sentir-se abraçats dos cossos que s'estimen i volen unir-se carnalment, demostrà una vegada més, com a la natura cal deixar-la sempre actuar al seu ritme. Tota acceleració forçada en aquests tipus d'accions, sols van en detriment del gaudi mutu. Per tant, deixaren que fos el mateix procés amorós el que s'encarregués d'aquesta important tasca.
En Jan, hagués volgut demanar a la seva amant, quina postura era la seva preferida per posar-se ja en situació de perfecte mascle seduït. Va pensar però, que això trencaria la naturalitat i bellesa de l'acte i va voler restar jagut al costat de la femella, per poder-la besar i obsequiar-la constantment amb la dolçor que li era pròpia i amb les més tendres paraules del seu gai saber.

La parella restava abraçada donant-se la cara i com volent fondre's un cos amb l'altre. Realitzaven, pel damunt dels llençols de color blau cel que cobrien un modern matalàs de làtex, els tombs i voltes que instintivament els obligava l'acceleració del transcurs luxuriós que tot just havien iniciat. Expressament i per a més morbositat, van voler que llur sexes es trobessin i dialoguessin per contacte continu durant una bona estona abans d'encaixar-se com a dues peces de precisió, tot esperant què la voluptuositat acumulada i retardada voluntàriament els hi obligués a fer-ho, i esclatessin llavors en un deliqui de satisfacció sublim.
Arribat al moment crucial, ja no hi hagué lloc per a més paraules, per molt maques que aquestes fossin, i es va donar pas exclusivament als esglais i espasmes que sorgiren dels dos cossos immersos de ple en un caos orgiàstic i de plaer.
El sexe desmesuradament lubrificat i obert en excés de la Paula, obligà a introduir de manera llisquívola i sense proposar-s'ho dins de l'ansiada vagina, aquell ferm i carregat instrument que semblava voler esclatar per tots costats per la potència condensada i per la pressió rebuda des de la part més íntima del seu cos.
Esdevingueren tot un seguit de convulsions, que portaren al Jan a una demència tal que sense cap mena de control, però amb la seguretat de poder alliberar tota la seva vitalitat acumulada, abocà sense fre i amb una passió inusitada dins del cos de la seva companya, l'emulsió més altruista i ubèrrima que mai hagués pogut somiar.
Simultàniament, la Paula amb un xiscle agudíssim de plaer, va notar com en les seves parets vaginals, s'hi estavellaven tres salves abrasadores i vigoroses procedent del fons del seu estimat mascle, que li provocaren un mateix nombre d'orgasmes, d'un efecte tan sorprenent com magnànim.
Els faltà poc a ambdós per a arribar a un desmai múltiple degut a l'enorme i complaent experiència viscuda i a l'excessiva activitat sexual que suposà aquest acte amorós. No els va caldre, de moment, dir-se res. El llenguatge expressat corporalment juntament amb les respectives mirades com a senyals inequívocs d'un gran benestar, fou prou immens i deïficador.
Uns segons més tard però, gairebé sense alè pels recents esglais, ella exclamà mig convulsionada i afermada ben fort al cos del seu amant: -Ha sigut fantàstic, Jan! Això és un acte d'amor complet i no el que havia estat fent fins ara. -Féu una breu pausa- Aaahhh!....-suspirà plàcidament- Que bé em sento!
A la qual afirmació, ell també es manifestà amb idèntic sentit, mentre corresponia en escreix, a les mostres físiques d'afecte que contínuament rebia de la seva estimada companya.
Tanmateix, l'estat d'extenuació recíproca, els convidava a iniciar un llarg somni que aniria precedit d'un nou bes profund, per agrair-se mútuament la generositat rebuda.
Expressament en Jan no va voler apagar del tot les al·lògenes de l'habitació i fent ús del reòstat, en va deixar una de tènue al lateral del llit, per si a mitja nit, en donar algun tomb, malgrat estar mig endormiscat, pogués gaudir de la imatge de pau i dolçor que respirava el cos d'aquella dona que havia posseït feia poc. Abans de cloure els ulls, abraçà la noia per darrera, i amb les mans li acaronà els seus pits fins que la son l'anava vencent.
-Bona nit, amor meu- Li mormolà a cau d'orella.
La incomoditat de la postura l'obligà poca estona després a soltar les dues glàndules, però ja no en fou conscient per la plàcida letargia en què es trobava immers.
-Bona nit, xato meu- Li respongué ella fent gairebé un esforç i girant un pèl el cap com volent-se'l mirar de reüll. Ell ni la sentí. Doblegà el braç i amb la seva mà dreta li féu la darrera carícia de la nit, al clatell. Instants després deixà caure la mà morta, restant recolzada sobre la natja encara suada del seu amant. Inconscientment, quan encara sentia les mans del seu afalagador a les seves mamelles, col·locà les cames en postura de recolliment intentant prémer's ben fort el seu sexe com per no voler deixar escapar aquella saba del seu company que amb tant de plaer i fogositat se'n féu mereixedora, i que encara es notava en el seu interior.

La temperatura ambiental, era propícia perquè ambdós protagonistes del recent àpat sexual, poguessin jaure completament nus durant el que restava de nit, sense la més mínima necessitat d'un llençol. En el cas de menester-lo, recorrerien ben segur a la pròpia escalfor corporal.

Sols uns respirs suaus i llargs generats pels cossos dels dos amants, i que denotaven la placidesa i felicitat contreta des d'unes hores ençà, trencava l'obligat silenci que hauria d'imperar en l'habitació a aquelles altes hores de la matinada.

* * *


Feia estona que els raigs daurats del sol, es podien escolar a través d'
una escletxa que la cortina opaca del balcó no arribava a tapar.
La positura en què restaven actualment els dos cossos encara endormiscats, res feia pensar en la que van adoptar quan inciaren el gratificant repòs.
Ella, amb la cara recolzada al pit del seu acompanyant que li feia aleshores de coixí, tenia les cames escarranxades del tot, deixant-li d'aquesta manera generosament obert el seu preciós sexe.
En un moment concret, un dels més agosarats raigs de sol, va voler il·luminar el centre vital de la dona, que amb la tonalitat vermellosa que lluïa voltada d'un borrissol graciosament arrissat, esdevenia un meravellós rosetó natural, digne de ser retratat per la càmera del Jan, que malauradament restava aleshores en la figuera si fa o no fa igualment com el seu propi amo.

El xivarri produït pels hostes més matiners de l'hotel, féu que en Jan fos el primer dels dos a obrir les parpelles i es sorprengué gratament de la formositat que gaudia en aquells moments entorn seu. Fou el primer cop que vivia una albada tan dolça, maca, i premiada amb la més gran de les sorts en veure's tan ben acompanyat. L'emoció de saber que la dona que més li importava en aquest món i que tant havia desitjat, la tenia allà mateix, nua, esplendorosa, feliç per haver estat estimada, era veritablement indescriptible. No s'ho acabava de creure. Pensava que era un miratge en mig del seu extens desert fins ara ple d'infortunis amorosos.
S'alçà silenciosament per no despertar a la seva estimada, i es volgué dirigir a la cambra de bany per a buidar el líquid acumulat des del vespre i que els ronyons empenyien per evacuar-lo.
La Paula però, amb la fressa provocada involuntàriament per l'home apurat d'incontinència, va obrir mig els ulls i sense pronunciar cap paraula va voler observar com s'allunyava el seu company del llit, i somrigué en clissar-li moderament emperpalada, gairebé com sempre que estava despullat, la tambalejant titola d'un costat a l'altre, però convençuda que aquesta vegada no n'era ella la causant, sinó la trempera matinera.
La micció fou de les més silencioses que recordava. Es rentà i s'eixugà bé la seva salsitxa, més que per les raons higièniques òbvies, per si fos el cas d'haver-la de fer servir una vegada més com a complement del proper desdejuni de la Paula.
En sortir del lavabo, la seva companya, ja s'havia alçat i restava dreta, d'esquena a ell i admirant a través d'un buit fet a les cortines translúcides el panorama matinal d'un diumenge de tardor vora la platja de Postiguet.
-Bon dia, estimada.- Li digué abraçant-la pel darrere i unint les seves mans a l'alçada del mont de Venus, gratant-li amb els seus dits el pèl púbic com volent-lo pentinar. La besà al clatell, com a resposta a la darrera carícia rebuda d'ella, instants abans de caure ben adormit.
-Bon dia, amor meu- Li va respondre sense girar-se i donant-li una petita pessigadeta en un dels testicles per desvetllar-lo del tot, fer-li veure que allò que havia viscut no era cap al·lucinació i tornar-li d'una manera simpàtica i original, la salutació rebuda.
-Jan, te n'adones que quasi és mig matí i ens resten poques hores per estar junts. Saps que podríem fer ara?
-No, digues. Vols que tornem a fer l'amor ?
-Calma Jan, calma. Ja vindrà l'ocasió.No tinguis tanta pressa per això. Mira, estava pensant que mentre em dutxo, podries vestir-te i anar a comprar alguna cosa, et sembla? Jo ja tinc una gana que em moro.
-Jo també, -respongué mentre la roncadissa dels seus budells li testimoniaven l'asseveració- D'acord doncs. Afanya't a empolainar-te. Segur que t'avançaré!
Com si es tractés d'una competició, (de fet el que volia era no perdre temps), en Jan, es vestí a corre-cuita. Cercà la granja més propera a l'hotel i va comprar un bon grapat de xurros i una bona gerra de xocolata desfeta.
De volta, en Jan convidà la Paula a seure's damunt del llit, fent-lo servir com a improvisada taula. Ella restava nua, neta i perfumada i asseguda amb les cames escarranxades a l'estil indi. En Jan, deixà la paperina i el flascó damunt del llençol. La Paula s'apressà a anar esmorteïnt el seu rau-rau. Ell, en canvi, amb una mà s'anava introduint de tant en tant algun xurro a la boca mentre que amb l'altra, com podia, s'anava treient primer el calçat i després la vestimenta deixant-la tal com queia al damunt de la catifa.
Altre cop, ambdós van voler restar desproveïts de qualsevol peça de roba per empapar-se mútuament de la visió libidinosa del respectius cossos que de ben segur, trigarien molt de temps a tornar-se'ls a veure nus, un cop finés aquest especial cap de setmana.
-Sisplau, Paula, no t'acabis el xurros.- Digué ell abans que s'esgotessin les pastes de bunyol recent comprades.
-Sisplau Jan, no t'acabis la xocolata.- Li replicà estranyada per la petició però intuint el perquè li ho havia dit.
-Saps el perquè, no? - Comentà en Jan amb uns ulls esberats que denotaven una morbositat manifesta.
-Mira si et conec, maco, que abans de complaure't, vull que em complaguis tu a mi, val?.
-Ah sí? I com?
-Mira, ara que ja és tèbia, suca't el teu melindro amb el resta de xocolata que vull provar un tipus de xurro diferent. -Feu una petita pausa i adonant-se del que havia acabat de sol·litar-li, comentà tot seguit- No creguis però, que l'experiment s'hagi de convertir en un suís original... eh? M'agrada molt poder assajar les noves fantasies i experiències que el teu cos m'incita, però, per això, no cal fer-te malbaratar ara la teva energia, comprens? La vull tota per a una altra destinació molt més entranyable. Mai més ben dit, no?
Ell, com a bon obedient es disposà a servir-la plaentment, i s'untà l'estri cobrint-se'l totalment de la fosca i espessa substància marró. La Paula, tal com indicà en aquesta ocasió, només va voler acuradament, entretenir-se amb els seus llavis, en deixar ben neta la superfície d'aquella pipeta carnosa recent i dolçament fosquejada. En Jan, com si fos una font inesgotable, hauria molt bé pogut fer palesa de bell nou, la seva extremada generositat, malgrat que en aquest cas no va caldre. D'haver-se pres però la Paula, per complet, aquell xuixo insòlit, tot i que li hagués suposat un esforç notable, ben segur que hagués quedat totalment satisfeta i recuperada energèticament per l'aliment que hauria pogut degustar des d'aquella peculiar xicra.
Per la seva banda, i tal com era el seu desig inicial que donà peu a la recent experiència gastronòmica, els dos darrers xurros que quedaven encara a la bossa de paper, anaren a parar a la boca del Jan, si bé prèviament havien estat untats en un altre recipient distint completament de l'original i molt més rugós i tou, el contingut del qual, no era precisament de cacau desfet.

* * *

Trucaren a la porta de l'habitació. Era el servei que venia a fer la neteja quotidiana. En adonar-se del tard que era, pregaren que tornessin al cap de mitja hora, per tenir temps d'arreglar-se i anar a fer un tomb. D'aquesta manera i mentre recuperarien energies per a la propera envestida sexual, que s'escauria ben segur després del dinar, en Jan, podria donar una reüllada diürna a la preciosa ciutat alacantina en companyia d'una dona, com feia temps enyorava no poder-ho fer.
El cel de tardor, gairebé net de núvols, augurava un passeig deliciós, propi d'un pròleg de novel·la romàntica
-És una delícia Paula, poder anar caminant del bracet amb tu, al mig del carrer sense cap mena de temença ni de neguit.
-Coincideixo amb tu completament. Penso que fins i tot, la gent es deu adonar que som ara la parella més feliç d'aquest món. Que orgullosa em fa sentir això! Tot, t'ho dec a tu, Jan. Ho veus, oi? Gràcies amor meu, per fer-me sentir tan feliç.
-De res maca. Vull que sàpigues però, que podria no acabar-se aquesta felicitat si a tu et donés la gana.
-Ja hi tornem amb el tema?
-És clar, dona!. És que no entenc perquè si has descobert que viure així, amb mí, és com t'agrada, per què no hi vols viure sempre, des d'ara, ja?
-Mira, Jan, sentem-nos aquí mateix en aqueix banc. T'ho explicaré amb un exemple- Fou el suggeriment que prengué la Paula, perquè el seu impacient company pogués assimilar plàcidament la lliçò que rebria instants després. Ja asseguts, el braç d'ell no trigà gens a prendre l'espatlla femenina pel costat esquerre, mentre que les mans de la Paula foren en recerca de la mà lliure del seu amic, per jugar-hi i pessigollejar-li amb els seus menovells.
-La meva vida, saps? és... com t'ho diria, jo? ... és com anar amb un cotxe en el que actualment hi duc un equipatge del qual, no me'n puc desprendre així com així. Primer, perquè no m'està permès moralment llençar-lo a la babalà per la finestra i segon, perquè em pertany, és part de la meva existència i me l'estimo. Tinc per davant una carretera que m'obliga a seguir un camí que jo mateix vaig dissenyar temps enrere. He de conduir aquest vehicle mirant al front, com ho fa tot bon xofer, per no desviar-me del meu carril i fotre-me-la. Ara bé, per sort aquest cotxe té uns miralls retrovisors que permeten, sense deixar la mirada frontal mentre estic conduint, poder visionar algú que em va al darrere i que procurarà, ben segur amb molt bon seny, que pugui anar seguint correctament la meva conducció. Poden passar però, tres coses. Primer: que aquest algú que pel sols fet d'aparèixer en l'esmentat mirall, s'està ja involucrant en el meu tragineig, es mantingui sempre a la distància actual, no el perdi mai de vista del retrovisor i em permeti anar tirant al meu aire, sense que se'n ressenti considerablement, el guiatge. Segon: que em vulgui avançar massa de pressa i que m'obligui a maniobrar bruscament amb el risc que ens estavellem tots dos i fer de pas, danys a terceres persones innocents. I finalment:, que m'aconsegueixi adequadament, se'm posi al davant de la meva ruta marcada, que em proposi aturar-me i em convidi a pujar al seu automòbil, perquè em garanteix
un trajecte distint, més viable, més planer, un camí més feliç i més estable vers a un destí més engrescador i entusiasta que el que fins ara duia.
Per quin d'aquest tres casos creus que em decantaria, Jan?
-Pel tercer, no?
-Doncs ja cal que acceleris adequadament, perquè encara et veig molt lluny dins del meu mirall retrovisor. Ara per ara, si no ho espatllem, estem en la primera situació, no?
-M'ho has posat molt clar, Paula
-Mira doncs d'anar avançant prudentment i potser em convencis més tard de viatjar amb tu. O.K?
-O.K. my love!

Estant a vora mar, es feia obligatori que el dinar consistís en una bona graellada de peix, amb un clar predomini de marisc, pels efectes afrodisíacs que hom li atribueix, encara que pel tarannà de la parella i amb l'agenda que tenien prevista per a les properes hores, una simple amanida i un plat de bledes amb arengada inclosa, els ocasionaria els mateixos resultats luxuriosos. Un bon vi blanc d'agulla, un pastís de kiwi per postres i un espès moka arrodoniren l'àpat dominical.
El dia, en aquella hora, era encara esplendorós i el sol de tarda donava un caliu d'allò més, allà on tocava. El retorn a l'hotel malgrat tenir-lo relativament a prop, se'ls feia costa amunt si no fos perquè sabien que els esperava el mateix catre de tan gran record i que volien tornar a gaudir ben aviat. Abans però, i a la fi d'ajudar a pair una mica el dinar, en Jan, va voler entretenir-se fent-li a la seva enamorada unes quantes diapositives que serien les úniques de tota la col·lecció, en què sortiria amb alguna peça de roba -no transparent- a sobre. El vídeo l'havia deixat ben col·locat al seu lloc estratègic i no se'l va voler endur, per no anar tan atrafegat amb tants estris i tenir així les mans lliures per poder abraçar la seva Paula durant tot el passeig.
En més d'una ocasió, observaren com algun vianant se'ls mirava mig escandalitzat, per creure que aquelles demostracions d'amor i afecte que de tant en tant s'expressava la parella en forma de bes profund, era més propi de jovenalla que no pas de dues persones ja crescudes. Però no els importà el més mínim, car la demostració en públic del seu gran i efusiu amor, era afegir un element més a la natural bellesa de l'entorn on aleshores es movien, curull de jardins i de vegetació.
L'habitació restava impecable i ningú hagués dit que poca estona abans, aquell llit havia estat escenari i testimoni de l'autenticació d'un amor sublim.
La Paula deixà el sac de mà a la butaca del rebedor i acte seguit es tragué la jaqueta deixant-la damunt del cobrellit, per dirigir-se a la cambra de bany. Ell, féu el mateix gest imitant-la i deixant caure la màquina de retratar que va anar a parar a sobre de la peça de roba, per la qual cosa, va rebre la primera reganyina de la Paula, per la poca consideració envers el seu vestuari. L'excusa d'en Jan fou immediata i se'n penedí de no haver estat detallista, com ella el volia.
-Bé, Paula. T'estranyarà potser, que des que t'he vist no t'hagi preguntat encara per la feina, oi? Com te va la nova acadèmia?
-Ah, bé, molt bé. Al principi molt mal de cap en organització, obres, llicències i demés, però ara ja és tot tan normal com l'altra, llevat, és clar, del nou professorat. Em sento, no sé, un xic estranya davant de tantes cares noves i veure'm com el seu únic cap.
-No t'enyores dels teus antics companys?
-Clar que sí, però... saps de què de qui més m'he enyorat, és d'un alumne, que hi volta molt per allà, que curiosament no és del meu "level" i tampoc no l'he tingut mai?
-El conec? - Li va preguntar amb una sornegueria pròpia del seu estil.
-Penso que sí. Tothom en parla molt bé d'ell.
-Ah si?, En quin sentit?
-Uff! -Digué amb ulls molt expressius- Doncs mira, que és... apassionat, calentot, però dolç, tendre, atent, i que sobre tot, això sí, se'l veu molt, molt enamorat.
-No fotis! De qui? Qui és l'afortunada de poder tenir avui dia un home tan penjat d'una xicota?
-No ho sé... però dieun que jo m'hi assemblo bastant a ella.
Li respongué continuant amb el joc verbal i amb una coqueteria poc usual. -Com m'agradaria ara mateix poder gaudir d'un home així!
-El vols? -Reaccionà instantàniament, tot segur d'ell mateix- Jo t'asseguro que el puc superar aquest home!
-Ah sí? -Fent un gest clarament forçat d'ingenuïtat manifesta- Demostra-m'ho doncs!
Igual com si fossin canalla en plena dialèctica, passaren de les paraules als fets en qüestió de segons.
Per fer honor a la fama de tendresa rebuda, demanà a la Paula, agafant-la de la mà, que l'acompanyés a vora del llit i inclinant-la amb suavitat la deixà caure perpendicularment, de manera que les cames li quedessin penjant. Amb la fragilitat adient, li va anant traient les mitges, elevant-li lleugerament les extremitats i separant-les-hi a l'ensems, per tal de gaudir amb morbositat per sota la faldilla que encara duia posada, l'espectacle sempre bell i engrescador d'unes calces "in situ".
Mentre s'ocupava d'aquesta important tasca, les úniques paraules que podia baladrejar eren sols demostratives de l'amor que estava sentint per ella a cada instant, i que s'incrementava notablement a cada moment que passava.
Ella, com succeïa en cada preludi amorós amb el Jan, restava submisa als moviments delicadament masculins del seu amant. L'agradava moltíssim que així fos, doncs era una forma d'anar acumulant sensacions luxurioses que després deixaria anar bruscament per a delectació dels dos cossos a l'hora de copular.
La lentitud en que s'ha de dur a terme l'art de despullar una dona, és sempre inversament proporcional a l'acceleració dels mecanismes de potenciació masculina. Per tant, la Paula, sabia perfectament que un cop el seu mascle quedés nu, no caldria que ella intervingués el més mínim per posar la cosa a punt de solfa.
A poc a poc doncs, la resta de peces de roba que cobrien encara el cos de la Paula, foren desposseïdes del seu sensual suport, fins que la nuesa total d'ella es mostrà en tota la seva integritat tan bella i lasciva com sempre.
En Jan va tenir més celeritat a desposseir-se de la seva vestimenta, deixant el seu cos al descobert tal i com se l'imaginava la seva companya.
El fet que ella no canviés de positura des que va tombar-se, propiciava que aquesta vegada el coit tingués lloc, amb ella tombada perpendicular a llit, i ell plantat agafant la femella per la cintura per tal de penetrar-la frontalment.
Les cames d'ella s'obriren del tot i a mode de tenalla s'abraçaren al dors del Jan, que va notar de seguida com la vulva de la dona mitjançant breus impulsos buscava com a boja la punta de la mànega que li apaivagués el foc que sentia per dins. En Jan no va poder més que introduir-li urgentment l'enorme canonada pletòrica i abocar la quantitat disponible del seu líquid vital, per esmorteir si més no, aquella cova incendiada de plaer.
En rebre la vagina l'emulsió extintora, l'efecte va estar a punt de ser nul i gairebé contraproduent perquè encara revifava més el foc d'aquella caldera bullent. Sort n'hi hagué que l'enorme humitat provocada per l'orgasme femení compartit amb el d'ell, va calmar temporalment aquell volcà, que molt bé podria tornar-se a activar d'un moment a altre.
Com si hagués estat acordat prèviament, ambdós en mig de la sofocació pròpia del moment més plaenter, els sortí espontàniament des del racó més profund del seu cor un "T'estimo, t'estimo" conjuntat, la qual cosa, els complagué enormement i provocà en el dos, un somriure de satisfacció afegida.
El relax comú després del tan agraït esforç mutu, i l'acumulació de la son endarrerida des de la passada nit, els invità altre cop a endormiscar-se i es col·locaren còmodament paral·lels de cara enlaire, en espera d'entrar de ple en el món dels somnis.
Cadascun d'ells, entrecreuant-se una de les seves mans, se la deixaren reposar damunt del sexe de l'altre pel plaer que donava rememorar l'escalfor produïda moments abans i de sentir-se encara íntimament junts per la part que més els havia unit físicament.


* * *

Era ja fosc, i una resplendor violàcia procedent dels neons del rètol hoteler, encesos puntualment com cada dia a l'hora de la posta, s'introduí amb el permís de les cortines translúcides per tota l'habitació, donant-li una ambientació molt peculiar. La remor del carrer d'un dia festiu al capvespre en aquella zona plena d'establiments lúdics i d'oci, fou el despertador original de la parella que fins aleshores restava profundament dormida
-Quina hora déu ser, Paula? Preguntà tot desorientat en veure que era tan fosc el carrer.
-No ho sé, però dedueixo que tard, perquè em tornen a roncar els budells.
En Jan s'alçà, no li va caldre encendre cap llum i descalç fou a buscar el rellotge per posar-se'l de seguida al canell. Se'l va cordar, i aleshores ja no es va sentir nu del tot.
-Són quarts de set, amor. Què vols fer alguna cosa abans de tornar-hi?
-Tornar a què, Jan?
-Que serà, sinó: fer l'amor! -Digué mentre obria la nevera per agafar-se una llauna de cola i convidar-la a ella per si en volia també; tanmateix ella, digué que no amb el cap.
-Déu n'hi do, Jan! Sembla que no tinguis altre cosa a la ment que el sexe, sexe i sexe. No m'agrada que hi pensis tant!
- Hi penso perquè vull agrair-te, de debò, la generositat que m'has demostrat durant aquests dos dies i el feliç que m'he sentit de poder estar unit a tu. He notat cada vegada com m'agrada més estimar-te i veure sobre tot, com em sento estimat després de la meva dissortada vida conjugal. M'he trobat tan sol últimament, que coneixe't, ha estat per a mi, la meva salvació. He recuperat la il·lusió, he sabut el que és rebre afecte, sé que hi ha algú, encara que sigui a distància, que em busca, que em desitja, que em vol fer feliç. Sols enyoro no tenir encara, l'estabilitat de la teva companyia. Per això, perquè estic amb tu ara, vull tornar a fer-te l'amor, perquè
t'estimo i perquè sé que trigarem molt de temps a poder estar altre cop junts com ara.
-No se sap, Jan. Potser quan torni a casa, ja voldré pujar a un nou vehicle. Recordes?
La Paula aleshores també es va alçar. Es posà a sobre, un barnús de color blau cel, curt, que tot just li cobria la pelussera davantera i per darrera permetia que lluís ben bé, una esplèndida mitja lluna, la qual cosa, la feia tan atractiva i sensual que la brúixola d'en Jan, es posà de sobte fermament orientada vers el seu nord preferit.
La Paula, es dirigí al tocador per posar una mica en ordre el batibull dels seus cabells, regirats des de la darrera rebolcada.
-Fixa't Jan, tu creies que mai arribaria aquest moment tan important per a tots dos i guaita, entre conversa i conversa, i entre menjada i menjada, sense proposant-nos-ho ja en portem... quants?
-La seva essència Paula, és el que més m'importa i no pas la quantitat.
-Certament, Jan, tens raó amb això! La qualitat és el millor. A propòsit d'això de la qualitat, saps com jo defineixo la paraula "Estimar"?
-No, no ho sé.
-Doncs mira. Per a mí estimar, és l'art de comunicar-se i amb desig de fer-ho, i el que hem estat fent fins ara, no ha sigut altra cosa que comunicar-nos de totes maneres: verbal, visual i carnalment, i tot, amb ganes, oi?. Per tant, l'essència de la nostra estimació la tens ben garantida. Ara però i perdona que canviï de tema tan bruscament, però... és que tinc una gana... Cal que pensem amb les altres parts del cos, no et sembla, noi?
-Sí, estic d'acord! Què fem? Sortim o encarreguem una pizza?
-Si sortim Jan, restarem unes hores precioses del nostre temps disponible que crec hauríem d'aprofitar i com vas tan necessitat de companyia ... -Ell feu aleshores, un petit moviment de cap com volent cridar l'atenció de la seva parella. Ella endevinà a l'instant on volia anar a parar amb aquell gest- Ssssíííí..., i també de seeexxxe..., cal dir-ho tot!. Potser doncs, i per no perdre el temps i poguem fer una altra vegada l'amor al menys, millor que fem un àpat aquí mateix, no?
-O.K my love! M'encanta la teva escrupolosa previsió.
En Jan, a la fi de frenar altre cop el seu nou impuls i amb l'excusa d'esperar el "pizzaboy", que no trigaria més de mitja hora a arribar, es posà uns pantalons, la camisa ben cordada menys el botó del coll i les sabates, sense mitjons.
Ella mentre, s'entretenia davant del mirall empolainant-se com si hagués de sortir a l'exterior. Era una tasca inútil, continuava estant igual de maca.
Puntualment tal com preveien no passaren trenta minuts que ja sonaren uns trucs a la porta. En Jan va anar a obrir i recollí la comanda. El llit una vegada més serví de taula.
-Jan, quina pena no, que això se'ns acabi?
-I tant, no m'ho diguis!
-Què farem tots dos quan torni a casa?
-No ho sé, però penso que jo hauré de deixar l'anglès. No resistiré saber que estàs allà i no pugui esperar-te cada dia al sortir.
-Home però, com a professora i alumne no té res d'anormal sortir junts, no?
-I creus que no se'ns notaria que estem enamorats? Si penso que no estant-hi tu ja se n'han adonat que t'estimo, imagina't de veure'ns junts cada dia: l'escàndol! A més, tampoc enguany podria tenir-te a tu com a teacher perquè no pertanyo al teu nivell. Per tant, allà poca cosa hi tinc a fer, ja.
A partir d'ara, tot el que vull rebre de nou, tot el que em fa falta saber, tot el que d'ara endavant necessitaré perquè em senti un home joiós, complet, íntegre i feliç, ha de provenir de tu, sols de tu, Paula. Únicament tu m'ho pots donar tot i per tant, si et puc tenir a tu, què més em cal?
-Jaaaann...! Sospirà dirigint-se a ell per abraçar-lo. -Mai m'havia sentit tan afalagada i important. T'estimo, t'estimo!

A l'estirar els braços per llançar-se-li al coll, la bata de rus, s'arremangà bastant com per deixar al descobert tota la bellesa del sexe femení, que topà abans amb un sortint encara amagat sota la roba del pantalons, que no pas el seu rostre amb els llavis de l'home que pretenia empassar-se'l a petons.
-Vine amor meu, -li digué ella- que ara alterarem els papers.- Se l'endugué al llit, i el féu caure a sobre, obligant-lo a estirar-se també perpendicularment. Els peus li reposaren damunt de la catifa, a diferència de com ho va fer la Paula, l'altre cop.
-Tu estigues quiet, i fes ara com m'ha tocat fer-ho a mí abans. Deixa que et despulli poc a poc i sabràs com es pateix quan et mortifiquen de desig irrefrenable en un moment així.
Talment va dir, talment es va fer.
-Home... Jan! Ara tampoc vulguis semblar un cadàver.
Digué la Paula, mentre li descordava el cinturó i separava com a dues esberles la part superior del pantaló tot fent-li baixar la cremallera de la bragueta. L'enorme perdiueta d'en Jan, frenada fins aleshores pel teixit, sortí disparada com una catapulta recent llibertada del seu lligam. Ella se n'alegrà de veure-la, i notar a l'ensems, com la tenia tan a punt per calmar-li la febre del seu interior.
D'acord però amb el recent pacte, retardaria una mica més l'entrada a la seva bavejant cova, per a veure si es podia elevar més encara la temperatura, tant la interna com l'externa dels dos cossos a punt d'unir-se.
El neguit de la Paula a ésser altre cop posseïda, va poder més, que no pas continuar amb els preliminars tan apassionats que es prometia.
-Si ara en aquest mateix moment em penetressis Jan, te la fondria com si fos mantega. Estic bullint per dintre.
-Deixa'm doncs que et posi el meu particular termòmetre sensible i sabré quants graus hi déu haver dins d'aquest volcà.
-Un termòmetre, dius? -Preguntà altre cop amb la seva sornegueria habitual.
-Si, és especial. Es dilata molt i quan s'introdueix dins d'aquest infern, s'escalfa tant que fins i tot erupciona amb una lava especial. I no és mercuri precisament
-Ah no? No m'espantis! I què hi té a dintre, doncs? -Simulant fer cara de babaua.
- Hi ha llet, dona.
-Doncs si és així, sí. Posa-me'l. Te la quallaré però.
-No m'importa.
-A mi tampoc. I a més, m'agrada!
No hi hagué pactes que valguessin i la demora que tan pretenia la Paula, feia estona que se n'anà en orris. La bata de rus caigué a terra i el camal que faltava despullar del Jan, de seguida es vegué lliberat, i va anar aviat al sòl a fer companyia a la xambra de color blau cel.
El vídeo semblava oblidat des del darrer off del dissabte, i restava completament absent a les escenificacions eròtiques que hauria d'haver captat des d'aleshores i què amb tant d'entusiasme i cautela havia projectat el seu amo.
La Paula, de genolls i ajupida damunt del seu amant, semblava imitar la posició de la lloba quan dóna de mamar als germans Ròmul i Rem, car els seus enormes pits, obeint la llei de la gravetat, no paraven d'ésser balancejats pels continus impulsos dels llavis assedegats del Jan que volia, intentant-ho en va, fer-se posseïdor del dos mugrons alhora per a delectar-se amb el seu tacte i a l'ensems, notar la finor del cutis dels dos volums que amb la mà dreta, es feia esclafar contra la seva cara. Mentre, amb l'altra mà, acariciava contínuament l'entrada de la humida fornícula, on sabia que d'un moment a l'altre, dipositaria el seu personal monument, per a satisfacció i glòria de tots dos amants.
La Paula, amb la ment perduda ja pel deliri i la immensitat del plaer que rebia del seu enfurismat galant, sols intentava amb bruscos moviments pèlvics, deslliurar-se de la mà que l'estava fent rabiar d'ansietat, i substituir-la per la potent mànega masculina que l'apaivagués d'aquell foc intern que l'abrasava.
En adonar-se en Jan de la petició silenciosa però agitada de la vulva que digitalment estava regirant, canvià el destí de les seves mans i anaren en recerca de les dues natges femenines.
Aconseguit l'objectiu manual, es féu venir el cos de la dona cap al seu, i amb una forta estrebada incomprensiblement suau en un moment com aquest, féu que deliciosament lliscosos, i amb una compenetració sublim, els dos sexes s'unissin una i altra vegada fins aconseguir el zènit del més intens plaer viscut mai entre dona i home.
La simultànietat de l'orgasme, i l'exclamació unívoca del seu mutu amor, expressat amb un "T'estimo" a duo, fou una vegada més, l'exponent més clar que segellava l'afinitat de la parella a l'hora de donar-se l'un a l'altre.
Poca estona després de la perfecta copulació, el sexe masculí, per l'obligatorietat del repòs adient, se separà lentament de la vulva de la Paula, que regalimava en excés de la mescla d'humitats.
La resta dels dos cossos van romandre units fins a altes hores de la nit, besant-se profundament i intercanviant-se contínuament les més agradables expressions amoroses.
La proximitat de l'hora de partença d'en Jan, s'anava fent notòria a mesura que avançava la nit i era l'única nota discordant en aquell ambient de calma, de repòs i de pau de la parella que se sentia feliç per la seva més que provada unió física i més encara, per la seva experimentada unió sentimental.
Sortosament, i fruit de la recent i dolça cohabitació, la plàcida son dels dos amants va propiciar que ambdós visionessin, en els seus respectius somnis, un esperançador i romàntic futur, anul·lant així, l'efecte negatiu que a poc a poc hagués prés força en l'interior dels seus pensaments, pel neguit de la propera separació, un cop el primer raig de sol, s'immiscuís en l'habitació.
Ocasionalment, per aquell dilluns singular de tardor, la Paula, hagués volgut ser despertada unes dues hores abans del costum, per poder permetre's acomiadar-se d'una manera especial del seu convidat.
L'hàbit d'en Jan de llevar-se d'hora féu que fos el primer a trencar el son i en veure que el dia ja clarejava, es fixà amb el seu rellotge digital que havia deixat damunt de la tauleta i s'adonà que era un pèl tard pel que hagués desitjat la seva amiga. Poca estona després, sonaria puntualment com cada dia laboral, el tel
èfon obeint l'ordre donada des de recepció. Respongué en Jan i penjà.
-Bon dia, amor meu!- Xiuxiuejà en Jan a cau d'orella de la seva amistançada.
Ella mentre, mirant-lo de reüll i amb les parpelles mig closes, s'estirava com una gateta amb les quatre extremitats al mateix temps que inspirava força aire fins perdre gairebé l'alè. Bruscament soltà una bafarada, distensà les cames i els braços i es quedà totalment relaxada.
-Booonnn diiiaa maco! Ho veus Jan? Ja has viscut una altra albada amb la companyia que més volies, no?
-Sí, és cert, però el que ara em tormenta i no em deixarà viure, és no saber quan podré gaudir d'una aurora amb tu al meu costat.
-Has de ser més realista, Jan! Cada dia surt el sol i no t'alces pas a veure'l. No necessites pas visionar-lo diàriament per poder viure. El que importa de debò és que, malgrat que algun dia no el puguis observar directament, siguis conscient que igualment ha sortit, notis que és present en la teva quotidianitat i que perceps cada jorn, el seu escalf i claror necessaris per a la teva essència.
Pensa, per un moment, que jo sigui aquest sol que tu tant desitges i que, malgrat la nuvolada de la nostra vigent realitat s'interposi encara entre nosaltres, igualment pots continuar rebent el seu escalf i alè per fer de la teva vida un projecte il·lusionat. Espera, doncs, que vinguin vents més propicis que esbargeixin aquestes boires que encara ens distancien i després podràs viure ardorosament a l'empara del seu caliu.
-És que tu Paula, no ets ja el meu sol, ets la meva vida! Com vols que me'n vagi, si m'estàs alenant a deixar-ho tot per tu des que ens hem conegut a fons?
-No et precipitis altre cop. Oi que el sol no surt de forma espontània? Fes igual doncs com l'aurora que tant anheles! Espera a poc a poc que la foscor que ara ens enterboleix el nostre immediat futur vagi minvant dia rera dia i veuràs com finalment la nostra llarga diada no restarà mai més en penombra. Per tant el nostre sol particular no pot ser tan sobtat com voldríem. T'ho diré d'una altra manera si vols. Pensa per un moment que aquesta història tan bonica que vivim, fos escrita sobre una base de paper i una base de cristall alhora. Tot i ésser elements fràgils que no et garantirien pas la seva perpetuïtat, quin dels dos suports creus tu que és més durader?
-Evidentment el vidre -Constestà ell.
-Molt bé, tens tota la raó. Però ara dis-me, quin dels dos opines tu que perduraria si fossin abocats sobtadament vers un abisme, malgrat aquest fos engrescador? El més ràpid a caure, o el més lent dels dos?
- Ah ja!. Ja veig per on vols anar, Paula.
-Doncs no vulguis còrrer tant, no fos el cas que la nostra emocionant història acabés a bocins com el vidre precipitat a un fons sòlid de bons propòsits si tu vols, però esmicolat al cap i a la fi. Ho entens no, Jan?
-Perfectament Paula. Tens un seny tan il·lustratiu que em captiva.

És féu ja l'hora de fer-se la neteja personal.
La Paula obrí l'aixeta de la banyera a tot raig i abocà una bona dosi de gel. Aviat va estar coberta d'escuma. S'introduiren els dos alhora, augmentant la seva sensualitat en notar la tebiesa de l'aigua. Cadascu se sentí generós per fer fregues a l'altre, prèvia renuncia de fer-s'ho a sí mateix, i cuidaren al màxim la seva voluptuositat perquè l'escassetat de temps no els hi permetia gaudir-ne com haguessin volgut.
Al restaurant de l'hotel, uns quants xurros amb xocolata desfeta, els quals, els hi connotava certa nostàlgia, fou el lleuger esmorzar abans de reprendre el camí vers els seus diferenciats destins.
-Bé Paula, Hem d'acceptar la realitat. No cada dia es pot estar somiant com ho hem fet aquests dies, no?
-No hem somiat pas, Jan! Hem viscut!
-Cert, tu ho has dit. Hem viscut. No dius: Estem vivint!
-No, però, potser ho viurem més endavant, no creus?
-Això espero! Puc comptar doncs amb tu per al meu projecte de vida?
-Compta-hi!
Un profund bes, fou la darrera unió física d'aquelles dues persones que segellaven amb aquest acte un compromís de cara al seu futur sentimental.
L'amargor del moment que visqué en Jan, fou consolada en poder eixugar amb distints petons, les salades llàgrimes femenines.
Tot sol ja, i amb el seu equipatge a les mans, es dirigí al parquing i, simulant com podia la seva tristor, va fer els tràmits necessaris i prengué el camí de sortida.
Poc abans d'arribar a la primera cruïlla, la verdor del semàfor que feia joc amb la varietat cromàtica de la zona ajardinada, va palidejar per donar pas a un roig massa viu que li recordava els moments més àlgids i apassionats que, malauradament, havia deixat enrere uns moments abans.
Durant l'espera i ressonant pels quatre altaveus del vehicle la veu aspra del Mark Knopfler, es posà la mà a la butxaca i va traure's un resguard de la darrera transacció electrònica. Aleshores va pensar que a uns dos-cents quilòmetres enllà, podria tornar a fer benzina i després del recés merescut, pagar la consumició amb un bitllet dels grans, per tal que la cambrera anés a per canvi, i fer-li així més distret la resta del camí de tornada. Altre cop el semàfor va voler conjugar amb el paisatge de l'entorn i el color verd li donà la sortida vers a aquest proper objectiu.

* * *

E P Í L E G

Amb la darrera frase del llibre, en Martí, donà fi a la lectura de la novel·la titulada "L'ÀNSIA", una de les seleccionades del concurs que sobre gènere eròtic havia convocat uns mesos abans una institució cultural de la ciutat, i es concentrà per poder-ne fer la crítica i valoració adients, que l'obligava el ser membre del jurat que havia d'emetre el corresponent veredicte.

Considerà inicialment que el seu contingut literari entrava més de ple dins del gènere de novel·la realista, que no pas del gènere del qual s'havia presentat, sobre tot, per l'escàs text presumiblement porno que caldria esperar-se des del principi.

Ell observà però, que a mesura que anava avançant en la seva lectura, cada vegada s'hi anava entusiasmant més.

Recordava que en cada convocatòria sobre novel·les d'aquest gènere, s'esforçà sempre a mentalitzar-se que cap tipus d'aquestes obres l'alteraria el més mínim, i fins a la data ho va poder aconseguir.

No obstant en aquesta ocasió, notà que gairebé en tota l'estona que es dedicava a aquell llibre, el seu contingut li feia mantenir el seu membre força humit i moltes vegades encarcarat amb necessitat imperiosa de provocar la consegüent descàrrega. Pensà que aquí és on rau l'èxit de l'autor en esmerçar-se a provocar (dins d'un context i una història tendra completament versemblant) dita intencionalitat, i en haver-se'n sortit, per més d'una vegada, no dubtà gens en donar-li la màxima qualificació.

A més, agraí el format en què estava dissenyada la novel·la i la seva enquadernació, que li agradà molt, per quant complia un dels requisits que exigeix tota novel·la eròtica, la de permetre poder ser llegida amb una sola mà, restant-li així l'altra ben lliure, per fer-la servir en el cas de necessitat apurada, com li va caldre en aquest cas per dos cops consecutius.

En la deliberació amb la resta dels membres del jurat, va notar com els seus components, tant els mascles com les femelles, deixaven entreveure que en examinar la novel.la en qüestió, se'ls despertà la libido que duien mig endormiscada de molt temps ençà, pel qual motiu "L'Ànsia" rebé sense vots en contra, i amb reconeixement de causa, l'esperat guardó.

Satisfet pel veredicte unànime, i haver notat tota l'estona en què es discutien al detall els continguts eròtics de l'obra, que la sang del seu organisme se li havia acumulat constantment en el membre que més havia fet treballar en sa vida, retornà a casa ben ardorós. Eren ja passades les onze del vespre. Va prendre dues pomes de la fruitera i entre queixalada i queixalada obrí la nevera per beure's un bon raig de llet directament del tetra-brik. Va anar a fer un riu i es despullà a corre-cuita per apropar-se al més aviat possible al cos de la seva dona. La muller restava dormida. Estava tombada de costat, al mig del llit, abraçada apassionadament al coixí, amb una cama estirada del tot i l'altra replegada totalment de manera que el genoll es recolzava per damunt d'un dels seus pits, que sobreeixien del generós escot de la camisa de dormir.

L'atzar volgué a més, que la subtil llenceria deixés al descobert la humida cova dels mals pensaments, però de bones accions, amb la seva escletxa ben oberta, com reclamant que algú li posés l'estri adient que evités escapar d'aquell recinte voluptuós, el sallent que esdevindria moments després, arran de l'imminent orgasme motivat per aquell preciós somni que la tenia completament absenta de la realitat.

En agitar-se al llit, Martí recordava els moments més efusius de la novel·la premiada, i volgué llavors, viure'ls a frec amb el cos de la seva parella. El seu membre semblava talment, haver interpretat puntualment el paper que demanava la sommiadora i assolí només en veure-la, la dimensió adequada.
L'inici de l'obstrucció d'aquella cova tan luxuriosa no podia començar pitjor.

L'esposa, com era habitual d'un temps ençà, no volia saber res de sexe conjugal, i no li féu ni el més mínim cas i adoptà ràpidament una postura contraria a tota voluptuositat. Si continuava insistint a tenir contacte carnal, l'amenaçà de marxar de casa amb aquell amic seu que tant l'atreia, i amb qui justament ara estava somiant, i que en la realitat, l'havia ja convidat a anar-se'n-hi a viure.
No li perdonà que no pogués arribar a l'èxtasi amb l'home que tant desitjava, i que en somnis tenia ja dins del seu temple amorós, per causa de la inoportuna i repulsiva apetència marital.

Martí envejà aleshores el personatge de "L'Ànsia", en Jan, de no tenir en aquest moment una femella concreta en la qual pensar-hi i, de la mateixa manera que
li succeïa al protagonista, li pogués ajudar en les hores nocturnes, d'ara endavant, a alterar-li el seu cos, per a les seves futures i malauradament supletòries fantasies sexuals i autosatisfaccions personals, podent donar així fe i reconèixer ara en la seva pròpia pell, la versemblança de la novel·la guardonada.



FI

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369816 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com