L'Anna

Un relat de: malasang

Cara petitona, res comparat amb el seu cor. Sempre amagada darrere uns cabells llargs, estirats, brillants, clars... envejables. Ara però, la cara més mostrada a causa d'un serrell massa curt, infantil però alhora graciós. Jo la vaig maca, diferent als altres... però mai l'hi he comentat.
Els ulls són tot un misteri, a vegades verds... a vegades marrons... Mai saps què amaguen, mai saps el que volin dir realment, sempre purs, mirada penetrant, il·legibles, fugitius, somiadors, juganers...
El nas passa desapercebut ja que la màxima atenció es mostra en la seva boca de llavis fins i elàstics. Penso que ella reflecteix el seu interior pels llavis, si se'ls mossega, preocupa't, alguna cosa no va bé o pot ser és una simple empanamenta, però acostuma't a veure l'Anna somrient, amb el gran do d'encomanar aquella tímida rialla que sempre porto gravada dins del meu cap.
Compartim tantes coses que mai ens cansem de comentar, aquesta nova cançó, aquest dia a la piscina, aquest dia que te mare va fer allò, aquell altre que em vas dir allò... Caminem per la muntanya, estimem la nostre terra, quan arribem a una fita toquem la gralla, ens inventem tonades que sense saber perquè ens fan riure... Com m'agrada quan ho fa...
Ens uní una piscina sense res a comentar, fa uns anys, que corríem ximpletes amunt i avall, ara ella per a mi ho és tot.

Comentaris

  • M'ha fet gràcia[Ofensiu]
    TiK_X_Ki | 19-02-2010

    rellegir aquest relat teu.

    L'havia llegit altres vegades, i no sé el perquè de no haver-te comentat el relat, quina vergonya, si parlava de mi!

    Parlava dels meus cabells llargs, ara torno a tenir serrell, no sé si massa infantil, o no.

    Parlava de les hores a la piscina, massa entretingudes. Erem unes autèntiques xafarderes, només ens faltava posar-nos assegudes al banc del cimen, un gorro de "gilipolles" i la samarreta dels "joputes" per estar a l'alçada de les iaies tafaneres.

    Parlaes també de Coaner, dels gossos de Cal Trist, i de Sant Salvador. Sense voler has parlat també de Callús i del teu pare amb el seu: "què feu aquí?"

    Deies que tenia una cara petita, i no m'ha crescut. Però ja ho sé, perquè tots els barrets, gorres, ulleres, i complements del cap em van grans...

    I sense solta ni volta m'ha vingut la cançó del cogombre de l'hort del meu avi, aquell que creixia tan i tan ràpid.

    Hem canviat, ens hem allunyat, ens hem fet grans i ja no fem coses juntes, però moltíssimes vegades se m'escapen somriures tímids pensant en qualsevol de tants moments que hem compartit i que em vénen a la ment.

    M'ha agradat rellegir aquest relat.

    Jo tampoc t'ho havia dit mai, però em fa il·lusió ser la protagonista d'un dels teus relats.

    SALUT!
    Gubi.

  • Hannah | 13-02-2008 | Valoració: 7

    Hola!
    Mira et soc sincer i et diré que m'he llegit el teu escrit per pura casualitat i curiositat. Em dic Anna també!

    M'ha agradat molt. Es nota que t'he l'estimes molt a l'Anna i pel que dius segur que és una noia molt especial.

    Un peto i una abraçada de la Hannah.

l´Autor

Foto de perfil de malasang

malasang

17 Relats

22 Comentaris

20595 Lectures

Valoració de l'autor: 9.38

Biografia:
No em caracteritzo per fer-me i tenir mala sang, aquest nom ve de Sopa de Cabra, és una cançó que m'agrada.
Vaig néixer al 1989 a un poblet que se'n diu Súria, tranquil. Així m'ha encaminat la vida, una vida tranquil·la i jo especialment, sóc una persona molt tranquil·la i extremadament perfeccionista...
M'agrada la música, és mitja vida, sempre n'escolto i de tot tipus, també toco el clarinet, la guitarra i la gralla.
Gaudeixo de la lectura.
M'encanta aprofitar els regals de la natura. Per exemple banyar-me als rius, caminar per les muntanyes, berenar al bosc amb els amics, estirar-me en camps de roselles vermelles, acompanyar al Sola quan va a l'hort, menjar-me les volves de neu...

Per a més o qualsevol cosa:
malasang13@hotmail.com