L'anell de diamants

Sara es va despertar sobresaltada. Un cap de cabell canós estava al costat del seu coixí. De moment no recordava res. Després sí. Havia anat, a ballar com cada dijous al club i allà va conèixer en Lluïs. Es van enrotllar i ell li va proposar anar a prendre unes copes. Havien acabat al llit d'un hotel. Cap importància en la relació. Ella ho sabia. Amb dos fills adolescents, Saül i Judith, cap home no estava disposat a donar-ne més del que volia rebre. Un pols ràpid i en pau.
Va sortir sense acomiadar-se i se'n va anar al taller de la joieria on treballava. No era qüestió de fer tard. Aquell dia arribava d'Amsterdam una comanda de joies, amb una important remesa de brillants i ella havia de controlar que tot estigués segons s'havia fet la transacció.
Quan va obrir els paquets de l'empresa de seguretat que els enviaven, el va veure. Se'n va enamorar a primera vista: era un anell, amb un cigró de tres quirats adornat amb dues maragdes a cada costat. Un somni fora del seu abast. Ningú no sabia que l' anell havia arribat. Va desar tots els documents, a l'ordinador va introduir les dades de la resta de la mercaderia i va ocultar el lliurament, per despistar-lo de la comptabilitat. Altres vegades ho havia fet. Els accionistes tenien plena confiança en ella, mentre els beneficis fossin excelents, no repararien massa en revisar entrades de material o els estats de comptes. Tampoc miraven prim en l'origen dels diners dels compradors.

Va tornar a casa seva al capvespre com cada divendres i va sopar amb la seva filla. El seu fill Saül se n'havia anat a esquiar a Font Romeu amb uns amics de l'escola. Estava esgotada. Gairebé no havia dormit la nit anterior.

Dissabte al matí va sonar el telèfon. Una veu impersonal li va dir que per un assumpte del seu interès havia d'anar a l'Hotel del Pirineu francès. El seu fill semblava que no es trobava bé. Quan la Judith i ella van arribar, trovaren els monitors i els companys que les rebien amb els rostres desolats, la mirada freda. Va sentir el seu cor, com les volves de neu, congelat en un instant.
Es veu que, de broma, els companys havien apostat a veure qui saltava des d'un balcó a un altre entre les habitacions, - li van dir. No hi havia escapatòria. La porta estava tancada i havien de reunir-se tots per al sopar.
- Camina Saül, salta - I ell ho va fer, creient ser Superman, amb tan mala fortuna que va caure des del tercer pis i es va desnucar.
Els tràmits, el forense, el trasllat, van ser terrorífics. Ella mai no havia tingut massa cura del seu fill adolescent, tant responsable. Sara s'autocompadia. Havia quedat vídua i el tren de vida que portava s'havia aturat en via morta. No enyorava el seu marit. El seu matrimoni va ser la manera de sortir d'una casa en la qual no es podien permetre massa luxes. Però ara, que començaven a aixecar cap, el seu fill, de només divuit anys, havia mort.
Després de l'enterrament, els parents, els amics i els caps que hi havien acudit, eren com una boira espessa dins seu, malgrat que una idea fixa que no va poder identificar rondava pel seu cap.
A la fi, es va fer una llum al seu cervell i va ser conscient de quina era aquella sospita latent. No havia eliminat l'albarà comprometedor!
Dimecres va anar corrent a la joieria per desfer el greuge abans que cap de les dependentes no el pogués esbrinar. Havia estat massa dies fora. Algú podia haver regirat els seus arxius.
Va travessar el carrer sense mirar. Una frenada brusca i, de sobte, el no-res. Al mig de la calçada, un estoig obert i un anell amb un brillant ensangonat va rodar fins la claveguera.

Emprempta