L'ampolla

Setmana Santa de fa tres anys.
Decidim anar a veure un espectacle infantil, on els nens han de pagar -massa poc per la qualitat de l'espectacle- i els adults només hem de portar un tap d'ampolla per a una causa benèfica.

Abans de baixar del cotxe, ens adonem que ens hem deixat el tap d'ampolla a casa.
Estem a Vilassar de Dalt, fa fred, és festiu i no hi ha res obert.
L'únic que se'ns ocorre és fotre voltes amb el cotxe, sense saber ben bé perquè ni cap a on.

I després de girar un parell de carrers, esperant-nos enmig de la carretera amb la serenor del que sap que serà útil, ens apareix una ampolla.
Una ampolla que no té cap sentit que estigui allà, palplantada sense que cap cotxe l'hagi aixafada encara.
Cap dels quatre dubta que està allà només perquè l'agafem nosaltres.

Penso molt en aquella ampolla.
I en totes les ampolles que la vida m'ha posat davant del morros just en el moment que més les necessitava.
Ampolles que solen aparèixer quan estàs més assedegat, i comences a estar perdut.

I també penso que alguna d'aquestes ampolles, heu estat alguns de vosaltres.