L'amor

Un relat de: elsteuspoemes
L’amor és infinit,

la mateixa paraula no té mesura;

...veuràs que no hi ha límits

quan estimes, veuràs que el cor mai pregunta.


Si algun dia l’Amor arriba fins a casa teva,

veuràs com ja de lluny, el cor se t’accelera.

I doncs, què em pasa, preguntaràs...


l’Amor és infinit,

la mateixa paraula no té límits;

podrà el teu home anar a la lluna

i serà en el centre del teu pit,

on sentiràs els seus passos, però

no t’equivoquis, l’enyor és una

de les moltes maneres d’estimar.


...veurás com el temps accelera

en cada petó sobre els teus llavis,

i sentiràs com se dorm, en l’espera.


Ho veus,

l’Amor no té sentit

però si un dia

m’estimes, no preguntis;


perquè et diré que l’Amor

és desig,

et diré que l’Amor habita

en la carícia dels teus dits.


Mai et parlaré de sentiments,

d’emocions, perquè l’Amor

es només un pont, una paraula

per arribar al centre, un camí

fins arribar al teu nom.

Comentaris

  • Eloi Miró | 06-04-2013 | Valoració: 10

    Un poema molt bonic... un tema clàssic: l’amor. Realment és un dels sentiments més bonics que podem experimentar, l’amor cap a un altre ésser (sigui qui sigui, des de la parella fins a l’amic o la iaia) és una de les coses que més ens caracteritza com a éssers humans.

    Sort que la felicitat i l’amor sempre van o han d’anar agafades de la ma!!

    Una abraçada

    Eloi