l'amor?

Per trobar l'amor, de veritat l'has d'estar esperant?
Quan trobes a una persona que s'assebla a n'aquest amor que encara no has trobat... perquè t'enganyes a tu mateix de que ja l'has trobat? Perquè fas les coses tan complicades? Perquè somies nit i dia en que tot sigui perfecte?
Deixa't anar, deixa't guiar pel cor... si li vols parlar, parla-li, però no t'apanadesquis després. Que li vols contar el que et passa? que si així et sentiràs millor? fes-ho! No hem de tèmer per el fet de que parlant el poguem perdre. I si el perdem? ens hem de perdre nosaltres per perdre a una persona que no t'hagui escoltat? que no t'hagui comprès? que no t'hagui estimat? No! és normal que et sentis malament, però després segur que t'anadonaràs de que va ser el millor.. perquè quan antes perds el temps amb una persona equivocada millor.
No ens hem de sentir malament amb noltros mateixos, no ens hem d'enganyar, però tampoc em de perdre la il.lusió , l'esperança de que allò que més desitjam passi.
Agafar forçes és el millor que pots fer cada dia de la teva vida, perque sempre, sempre hi ha un racó dins el teu cos que et demana que continuis... que tot vendrà en el seu temps.