L’amor no es busca, es troba.

L a vida ensenya poc a poc,
‘
A legries i algun foc,
M ai res queda al seu lloc,
O mbres dansen mentre em moc.
R ealitats ben diferents,

N o són símbols estridents,
O potser la por ha vençut,

E stimant potser he crescut.
S avis mots que van sorgint,

B en sincera vas vivint.
U n és amo d’ell mateix,
S uau tacte el que teixeix.
C aminant vas entenent,
A actuar amb el sentiment,
,
E scoltar sempre el teu cor,
S ense esperar-ne tresor.

T eva vida és un present,
R egalada i ben plaent,
O beir no és per mi,
B on trajecte ni camí...
A braçades i petons, sense altres intencions.


Desembre 2011


Potser ens coneixem, potser ens coneixerem…Escriure una passió, com el viure una il·lusió. De moment sóc d’aquest món, ara millor sense nom. Gràcies per passejar amb mi, ma manera de sentir, un plaer poder llegir, mil camins per decidir...
“(Prefereixo no dir el nom, per escriure lliurement, no és per tu ni per aquell altre, ho segueixo preferint, per poder seguir escrivint...Gràcies per llegir-me i per acaronar-me...De moment sóc feliç, però necessito expressar pensaments i sentiments del meu caminar...)”...i un plaer llegir-vos!!!!