L'amor més prohibit

Un relat de: Mena Guiga
Ella, ella va tenir molts, molts, molts amors. Incomptables amors.
Als quinze any, en Peter li va tocar els pits.
Als setze anys, en Brian li va tocar els pits i la va besar a la boca amb llengua inclosa.
Als disset anys, en Phil li va llepar els mugrons, la va besar amb fruïció i amb variants i li va passar les mans per sota les calcetes.
Als divuit anys, en Matt li va dissenyar un pla amatori a partir de remenada de pits, petons de molta mena, llepa que lleparàs els baixos i penetració.
Als dinou anys, en Greg no va deixar cap detall per superflu i va realitzar totes les accions que els anteriors havien fet més l'afegitó de fer refulgir els ulls, tot seductor.
Als vint anys, l'Stephen va dedicar-li hores i hores i va repetir totes aquelles accions més una altra.
Als vint-i-un en Henry....ídem més una altra.
Als vint-i-dos, l'Ed....ídem més una altra.
Als vint-i-tres...

Als quaranta anys, ella ja en tenia prou.
Va poder escriure un kamasutra propi i el va fer editar amb un nom més curiós: 'Les desinhibicions no prohibides'. Tenia gràcia expressant-se, però no va ser pas per això que se'n van vendre milions i milions d'exemplars i que va ser traduït a moltes llengües, el jupiterià inclòs.

I ella va deixar casa seva, un àtic assolellat a la costa, i va donar tots els estalvis i els guanys a les monges descalces (les autèntiques, que, felices, van córrer a comprar-se sabates, que ja tocava!) i va marxar, lluny, molt lluny, ella.

Ara. Hi ha serenitat. Ella té els ulls tancats i amb consciència de la respiració. L'aire entra, l'aire surt; el ventre s'infla, el ventre es desinfla; el diafragma creix, el diafragma decreix. Hi ha pau. Va abillada amb una túnica de color safrà i l'aire pur és pres i expulsat pel nas. Hi ha pau. Mentre pensa que l'amor de la seva vida és l'essència de l'Himalaya i que, imbècil ella, fent cas omís de la veu certa, es dedicava a amors no prohibits. I el prohibit anar esperant. Ara és feliç.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mena Guiga

Mena Guiga

879 Relats

930 Comentaris

434363 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc del 66.
I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.


La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).

Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.

'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.

L'escriure per què i per a què.

I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.

La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)

Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).



Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.

Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.

Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).

I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.

Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.

Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.

El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.



****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.

butxaca5@gmail.com