L'amor fa via

He llegit molts dels poemes que tens, quasi tots de cop, i m'han agradat quasi tots de cop, també.

Perfecte, precí(ó)s...cosa gens fàcil tractant-se d'un tema tan espinós com l'amor. Però te n'has sortit de fàbula, enhorabona!

Llàstima que al llibre de RC no hi surtin, en principi, poesies, perquè aquesta podria estar a la portada i tot. Ha despertat la vena romàntica que vaig enterrar com destral de guerra fa temps i que ara caldrà treure-li la pols... Per cert, poses la primera estrofa (vers, o com es digui) entre cometes, això és perquè no és teva? perquè és tant bona que volies enmarcar-la?

Et recomano un llibre que plagio descaradament al meu relat Victòria Grim (em faig propaganda de pas), "Vindrà la mort i tindrà els teus ulls", de Césare Pavese, poesia de la que t'obre els porus...

Biel.

Un poema preciós que m'ha agradat moltíssim de poder llegir-lo.
És un privilegi el romanticisme avui dia i m'identifico totalment amb les teves paraules, els teus pensaments tan ben expressats.
Els camins de l'amor són imprevisibles.

Ets una romàntica, fas camí mentre escrius, com els antics, els clàsics,

Una dolça abraçada

... fa via l'amor, de vegades triga. Això sí, quan ve, si l'has esperat motl, té la força d'un huracà.
Quina poetessa més romàntica ets, m'encantes.
glòria

Tu ho has dit, valent! L'amor ha de ser valent per trencar totes les cadenes... I ho és!
Si hi ha algun sentiment imparable, aquest és l'amor!

L'amor fa via,
mentre el trajecte que tu vas composant es va allargant de mica en mica,
i poc a poc...

i de pas en pas.

Un trajecte poètic de llarga durada literària,
per llegir-te sovint i no cansar-me'n mai.

Enhorabona mar pels teus bellíssims versos.

UN PETÓ I UNA FORTA ABRAÇADA COMPANYA!!!

M'omple goig llegir el teu poema, els símbols embolcallen els sentiments, les il.lusions estan a flor de llavi i l'amor apaga el dol. Els camins de la incertesa necessiten de l'amor i de l'aroma que embolcalla la flor de l'amor; i aquesta flor és la que fa via,perque la dus dintre teu.
Feliciats per aquest estil tant singular i aflor de llavi i del cor.

Felicitats ets una mestra!

M'ha encantat la imatge de l'argelaga en flor. El teu estil segueix embriagant amb una dolçor que captiva... sense resultar excessiva! Potser en aquest cas hi ha ajudat un ritme "menys estricte"; és a dir, no sé si m'explico, potser si haguessis estat més capficada en aquest punt (que és bo no posar-s'hi, i menys pel ritme) el resultat, tot i que més treballat i amb més bona "presència visual", hagués decaigut un xic. No hagués tingut aquest vigor i aquesta frescor que ens ofereixes finalment.
Per últim, els tres primers versos (separats i posats entre cometes) són alguna cita d'algun autor/a? O de tu mateixa?
Vinga, una abraçada i fins ben, ben aviat, espero!

Vicenç

Aquest comentari és un resum dels últims poemes teus que he llegit. No sé si t'havia comentat algun dels primers, però avui ho he fet amb els 4 últims i tots m'han agradat molt, i tenint en compte que no sóc bon crític de poesia per exigències del meu guíó, és un plaer poder dir-te que tens una composició (llegeix suau boníssim) i un expressió digne de ser elogiada.

Biel.