L'amor fa fàstic

Un relat de: Skatalitika

No entenc per què cony em dóna esperances si lo únic que haig de fer és oblidar-me d'ell, i per molt que la gent em digui que li acabaré agradant i que ell em digui que potser dins de poc temps senti el mateix que jo, el que haig de fer és treure-me'l d'una puta vegada del cap i quedar només com a col·legues. A simple vista sembla molt senzill oblidar a algú, però no és tan fàcil, per molt que intenti pensar en altres coses, no puc, d'immediat m'apareix la imatge d'un xaval que em porta un puto any de cul i que ara en conèixer-lo, més, molt més.
Tot això és asquerós, horrible... Potser m'estigui menjant massa el cap però no sé què cony fer. La gent em diu que segueixi intentant-t'ho que al final ho aconseguiré pero jo no ho veig tan clar, em sembla molt llunyà i fins i tot alguna cosa així que procedeix del meu cap però no serà mai real, no sé si m'explico. I és que és algo molt estrany, perquè a vegades tinc la esperança o me la dóna ell mateix la esperança de que algun dia estigui amb ell o algo... Però la majoria de les vegades perdo tota la esperança, l'amor fa fàstic...
En fi... si no aconsegueixo estar amb ell em tindre que fotre, no serà tan fàcil treure-me'l del cap però serà l'única manera si algun dia em dóna un portasso, no puc anar-li al darrera tota una vida sabent que mai el tindré.

Comentaris

  • estel | 20-05-2006

    I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més repugnant.


    Espero que tinguis una vida més feliç que la d'Aloma, llegeix, somia, enamora't, viu ;)

    Una novel.la preciosa, de tot cor.

  • paradoxa[Ofensiu]
    foster | 13-12-2005

    entre el títol, el text literal i el que en traspua...

    no seria l'amor (no correspost) fa fàstic?
    Perquè, si ara, en aquest mateix moment et truca i et diu que vol estar amb tu, no tornarà a sortir el sol per a tu i, a més, amb una força insospitada??

    Bé, entenc que ets molt jove i que aquests paràgrafs són de prova, un intent d'expressar-te... però si vols escriure oblida't de la primera persona per ara, crea personatges, desdobla els teus problemes i inquietuds i fes-los jugar com a personatges dins històries de ficció que reelaborin els teus espais i situacions més conegudes i estimades...

    m'agrada aquest teu "puto" estil directe, si més no... jajaja

    un petó i benvinguda

    foster

l´Autor

Foto de perfil de Skatalitika

Skatalitika

4 Relats

3 Comentaris

4425 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00