l'amor ens truca a la porta

és molt tendre i puc dir que és un dels que has publicat, que més m'ha agradat, és una passada, escrius de conya,fins aviat jaume, s'agraeixen els comentaris, sempre fan il·lusió i fins hi tot animen, jejeje!

una abraçada; Laia

obro la porta pensant que tu m'has trucat,,, esperant que em portis més poemes (ja te'ls he comentat tots).
Bon cap de setmana.
Una abraçada

un cop dins,
tanquem la porta;

llancem
la clau al mar,

no sdeixem que mai, mai,
se n'entorni.

una abraçada jaume!

m'ha encantat :) gracies per llegir-me

passar doncs...és molt necessàri.
1abraçada. ESPIRAL.

els silencis s'omplen de sons acolorits, que s'escampen dins dels cors plens de noves sensacions.
Obrir la porta a tot plegat és mostrar-nos tal com som en realitat i acceptar a l'altre amb tots els matisos de la seva bellesa...

Una forta abraçada!

és el resum de tot allò que no hem dit mai, de tot allò que no cal dir, de tot allò que no val la pena dir...
I l'amor truca a la porta moltes vegades cada dia, com un flash de sensacions, d'oferiments, de desitjos i de perdons.
Una abraçada, company!

el silenci quan ens parla d'amor ... No és fàcil estimar el silenci, i per tant, quan es fa, es perquè ens sentim feliços, sense cap necessitat de paraules que transmetin aquesta estimació.

Abans he llegit "bon estiu"... espero que l'estiu no aturi aquests moments màgics d'inspiració per expressar tants sentiments com tu fas, tan senzillament, tan amorosament, i que ens segueixis regalant bocinets de la teva felicitat feta poemes.

Una abraçada.

i amb ell tots els silencis parlen i tots els sentits desperten...

Com sempre... increible el relat..

Txell

es veritat, el silencis ens parlem
una abraçada company

gegé