L'amor dels diners

Un relat de: Nurithy

L'amor no confia en els diners amargs,
ressecs de temporals de nostàlgia.
L'amor no confia en els diners amargs,
cecs de tanta tolerància bancària.

No calen rius de monedes,
perqué neixí l'amor.
No calen rius de mentides,
per causar admiració.

Es pot comprar un somriure,
però, no es pot programar l'alegria.
Es pot llogar companyia,
però, no es pot tornar a viure.

Sempre podràs demanar un crèdit,
però, sempre acabaràs necessitant més.
Sempre podràs demanar préstecs,
però, sempre fen-ho t'encadenes.

L'amor no confia en els diners amargs,
ressecs de temporals de nostàlgia.
L'amor no confia en els diners amargs,
cecs de tanta tolerància bancària.

Comentaris

  • De l'amor, d'estimar[Ofensiu]
    Cerimonios | 06-06-2008 | Valoració: 7

    On hi ha amor, no hi han amargures, ni diners amargs.

    Però sí monedes mesurades i desitjos moderats.

    Comprar un somriure és un dels actes més tristos que pot fer un ésser.
    Llogar companyia és un fracàs del cor.
    Qui sap si es pot tornar a viure … qui té la saviesa de la reencarnació.

    No tothom acabarà demanant més.
    Per què t'encadena un crèdit. No tenir-lo també t'encadena. Si el téns t'encadenes a pagar-lo. Si no el téns t'encadenes a voler i no tenir… Ai ¡ Si jo pogués …

    L'amor vertader, l'autèntic amor és quan no hi ha, però quan hi ha també és amor autèntic. Un amor encadenat a la pobresa és un amor temeròs que no sap si sabrà estimar en la riquesa … i això és amor ?

    L'amor és amor en la pobresa i en la riquesa, en la salud i en la malaltia o és que l'amor vertaderament autèntic només es coneix en la malaltia ?

    Jo crec que el primer que has de ferr és demanar un crèdit i demostrar-te que ets tant BONA persona amb crèdit com sense, amb diners com sense, que cap dels teus valors queda afectat i que ets amiga dels teus amics en la riquesa i en la pobresa etc., etc...

  • Contra el materialisme[Ofensiu]
    Anagnost | 23-05-2008

    Em trobo un comentari teu i vinc a visitar-te. Aleatòriament, clico damunt un dels teus relats i em trobo amb aquest poema. Tu em dius, en el teu comentari a "La dignitat de l'home" que té alguna cosa de filosofia, però aquest "L'amor als diners" teu també juga a difinir valors, a prioritzar el que realment és important, i, sobre tot, a definir clarament allò que els doblers mai no podran aconseguir: "Es pot comprar un somriure, però no es pot programar l'alegria."
    Crec que és un bell cant contra el materialisme.

    Ens llegirem.

  • Estrofa central[Ofensiu]
    deòmises | 30-04-2008 | Valoració: 10

    Es pot comprar un somriure,
    però, no es pot programar l'alegria.
    Es pot llogar companyia,
    però, no es pot tornar a viure.


    M'he llevat amb la idea de mirar els teus ulls grans com una modeda de 2 EUR, impagables. I m'he trobat amb el teu amor dels diners. Veritats com punys (deu ser influència castellana, aquesta expressió no?), claredat ad ovo, amb què conclous el poema.

    Em quedo amb l'estrofa central, la que m'ha embadalit del tot. Paral·lelisme en la construcció de l'estrofa però el missatge dels versos parells és colpidor, una bufetada a la cara de qui estima tant els diners que no s'adona de res més.

    Bon dia, N., i gràcies, d.

    (Res de piloteig, sinceritat)

  • Brillant[Ofensiu]
    bufanúvols | 24-12-2007 | Valoració: 10

    .

  • Realisme social poètic[Ofensiu]
    Gica Casamare | 24-12-2007

    Gràcies pel comentari, es abrumador....
    M'agrada aquesta poesia realista (realisme social poètic!!!!!).
    Puc ser provocador? algú es pot enamorar d'una imatge d'una persona, aquesta imatge pot ésser construida amb diners. Ergo, et pots enamorar dels diners? ;) Bones festes cosnumistes de NAdal!

  • Arbequina | 29-10-2007

    Aquest poema em confirma en l'opinió que el darrer comentari que et vaig deixar expressava: tens molt de talent. (L'acabo de llegir i em va perfecte per citar-lo, doncs és ben bé el que et volia posar... ves al teu darrer text publicat).
    M'agrada la seva originalitat, m'agrada el seu rerefons. Mots molt ben triats.
    La part crítica, la comparteixo absolutament amb l'esfenoides.

    En fi, força per seguir endavant amb la teva passió.

    Una abraçada. Bona nit.

    Arbequina.

  • Ens ho creiem?[Ofensiu]
    Nubada | 28-07-2007

    Està bé que de tant en tant algú ens recordi aquesta gran veritat. Se suposa que ens ho creiem, això dels diners, però no.

  • Valors[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-06-2007

    Valorar correctament les nostres pertinences no és tan senzill com sembla, ja que algunes de les més valuoses no són materials, no tenen preu ni cotitzen en borsa, no es poden oferir al banc com avals de la nostra vida... però són bàsiques per sentir-nos vius, per gaudir de la vida!

    Un poema contundent de versos com batecs!

    T'envio una abraçada de les bones,
    Unaquimera

  • m'agrada[Ofensiu]
    esfenoides | 09-06-2007

    Doncs a mi m'agrada aquesta repetició. Crec que és un dels millors poemes seus que he llegit.

    L'únic que em trontolla, formalment parlant, és aquesta estrofa:

    Sempre podràs demanar un crèdit,
    però, sempre acabaràs necessitant més.
    Sempre podràs demanar préstecs,
    però, sempre fen-ho t'encadenes.

  • Hola Nurithy![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-06-2007 | Valoració: 10

    El poema parteix d'una bona base. M'agrada, i té un missatge universal que reformules un xic i li dónes força basant-te en una comparativa: la vida mateixa front a l'activitat bancària. Potser, pel meu gust, la reiteració de "l'amor no confia en els diners amargs" es fa una mica monòtona, però per contra permet que flueixi millor la lectura... De totes maneres, és la única observació que sóc capaç de fer-te!

    Una abraçada molt forta, nurithy, i gràcies per tots els teus comentaris!!

    V.

  • terapia[Ofensiu]
    xelofont | 03-06-2007 | Valoració: 10

    millor terapia que la que expreses per combatre el desastre de societat de consum no n'hi ha.una manera preciosa de dir que estem cardats però que res real té un preu.
    Gràcies

  • preciós!!!!![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 29-05-2007 | Valoració: 10

    veig que fa poc que has arribat...FELICITATS!!

    ESCRIUS MOLT BÉ!, m'agrada molt aquest poema tan tendre i original alhora...

    Tens una gran delicadesa i saps expressar-te molt bé.

    una abraçada molt dolça d'aquesta iaia de 67 anys.....

Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Nurithy

Nurithy

20 Relats

92 Comentaris

28193 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
Una tarragonina que intenta aprendre a retratar les paraules que les muses xiuxiuegen a les orelles.

badiadetarragona@hotmail.com

Canvio la foto per una que mostra la cara que se'm queda al llegir relats tan bons com els que hi ha per aqui! Vinga!!! Que encara em fa falta millorar molt!