Cercador
L'amor delicat
Un relat de: annabella pampalluguesComplicat.
Complica't és estimar-te, Lluna;
tindre't com a únic amor és difícil
si penses
que tanta gent et mira embaladida.
Si penses.
El problema surt al pensar massa
i creure que l'amor té quelcom de racional.
No, Lluneta
l'amor és delicat, però salvatge.
Lluneta.
Femenina, amable, felina
naixeres de la nit molt lluny
Perquè?
Per estimar-te en la distància,
Què és la forma més dolça.
Comentaris
-
algú?[Ofensiu]fill de les ombres | 05-10-2005 | Valoració: 10
algú t'ha explicat qui sóc? que escriguessis sobre mi?
embadalit em quedo jo en llegir-te, quin pou de sentiment tens a dins? com t'ho fas per anar a cercar les paraules tan avall sense caure-hi a dins i envoltar-te de la foscor que allí hi regna?
"per estimar-te en la distància, que és la forma més dolça" ...
qualsevol paraula a afegir-hi seria de més, seria intrusa de la essència que transpira...
jo també estimo en la distància a aquella que en algun horitzó crec que m'espera, potser sóc il·lús confiant que el seu cel pur i blau toqui algun dia el meu mar de llàgrimes enyorant-la, però aquí estic, cantant-li encara...
"en la distància, que és la forma més dolça"
PD: de cap als preferits!
-
com molts diuen...[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 15-09-2005 | Valoració: 10
la lluna, es la font d'inspiració per motls poetes, i sincerament, la meva també:P
Precios escrit, t'he agafat del forum :D
Petons!* -
Bonic i original[Ofensiu]brideshead | 24-08-2005
Un poema serè, fi i amb una certa sensualitat. Encara que el millor adjectiu és el del propi títol. Un poema delicat. I molt expressiu, perquè...
"
Lluneta.
Femenina, amable, felina
naixeres de la nit molt lluny
Per què?
Per estimar-te en la distància,
Que és la forma més dolça."
Una manera exquisida de definir l'amor.... traslladable, de vegades, a l'amor humà, no creus?
M'ha agradat molt. Seguiré llegint-te. Ah! i felicitats pel text de la teva biografia.... no m'ha semblat gens llarg, al contrari, una delícia!
Un petó.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
33 Relats
122 Comentaris
45450 Lectures
Valoració de l'autor: 9.56
Biografia:
M'he cansat de la meua biografia.Diré només
quatre coses de mi.
Us bastaran si sou
tan creatius com per inventar
l'esser més estrany
fet dona.
Sóc
la paradoxa de desevolupament
humà:
quan més madura més infant.
M'agrada
encantar-me mirant la làmpada
de la tauleta
de nit, i els colors que emet.
Odie
portar tacons, encara
que m'afavorisquen
les cames i li vagen a la fadilla.
Seguiré
creant versos inconnexos, fàcils i
sense rima,
que jo mateixa no entenc.
Per qualsevol cosa, albacamarasa@hotmail.com
"El T. Cargol em va encadenar i jo he passat la cadena a la Laura Lara Martín, a la Salzburg i a l'Anònim"
(descobreix què és "R en Cadena")
Últims relats de l'autor
- La tristesa podria ser això
- Presses
- Notícies de la ciutat. Quarta part.
- Notícies de la ciutat. Tercera part.
- l'anhel de la paraula
- Violència familiar.
- De la terra morta
- Decàleg de perquè m'assemble a una tortuga
- L'orfandat de les lletres, o poema sobre l'art.
- Notícies de la ciutat. Segona part.
- Notícies de la ciutat. Primera part.
- La Blancaneus primera
- El teatre vell
- Plou
- Nit freda