L'AMOR AL TELÈFON

Un relat de: Rafaelmolero
l’AMOR AL TELÈFON
L’amor em telefona
pulcre, suau i clar,
intensa l’enyorança
per saber si tu em trobaràs.
La vesprada és jocosa
sota la llum del sol,
la teua lluïdesa em telefona
més enllà del fulgor.
Vibrant està el telèfon
entre els silencis de ma casa,
la meua mà està a la temptativa
per escoltar la veu privilegiada.
L’amor és l’harmonia
que puja i baixa a l’hora
és somni de veu encesa
i perfum en l’aire que vola.
Faria de la línia telefònica
un patró per al meu palpís,
tu series la pauta de connexió
jo l’agradable passadís.
15 de juny de 2013
Rafael Molero cruz

Comentaris

  • admirable con escrius[Ofensiu]
    kika Ferrer Panisa | 29-08-2013 | Valoració: 10

    Es admirable la teva manera de expresar-te fas un poemes preciosos M'encanten els teus poemes, no deixis de escriure mai, et llegire sempre.
    Una abraçada

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

89721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.