L'amistat dura més que l'amor

En Jules era un expert camioner, però quan aquell dimarts de novembre va ésser contractat per fer trajectes regulars per la Denison's Road, coneguda també com l'autopista de l'Àrtic, va deixar d'adjectivar la seva professionalitat. Aquesta carretera s'endinsava en les regions àrtiques i recorria uns 500 kilòmetres fins arribar a les gegantines mines de diamants del Nord. Aquella feina li suposava un bon feix de bitllets cada setmana, però podien convertir-se en xaragalls de pànic si la climatologia no era favorable. Cada cop que un transport havia de començar el seu recorregut, una gran pala llevaneus el precedia, afressant el camí per fer-lo transitable. La qualitat dels diamants no era proporcional al perill sota el qual es trobaven ell i els seus col.legues, n'estava segur. Cada cop que tornaven sans i estalvis de l'explotació, en Jules trucava la Fiona, la seva promesa, la qual el trobava sempre esparvillat, doncs ell li ho demostrava sempre amb una conversa platxeriosa.

A milers de kilòmetres, a la ciutat d'Amsterdam, els diamants brillaven a les vitrines dels locals especialitzats, esperant ésser comprats per qualsevol turista amb poder adquisitiu suficient. De fet, el centre n'era ple i era impossible no topar-se amb algun rètol lluminós. La Fiona sempre hi somniava, quan hi passava a l'anar a comprar flors, als marges del Singel. En Jules li havia dit que en tornar de Canadà, li regalaria un de ben especial. No parava de pensar-hi. Un diamant és per sempre, i així voldria que fos el seu amor.

L'hivern del 2005 va ser el més calorós de la zona des de 1850. El gel no adquirí la consistència adient pel transport pesat fins ben entrat el mes de març i dotzenes de camioners es quedaren atrapats a Yelownife, esperant l'arribada del fred i el moment de jugar-se la vida altre cop. Tots menys en Jules, que malgrat les precaucions i l'experiència, patí un accident quan dues grans plaques de gel s'obriren sota el pes del seu camió. Fou engolit en breus minuts, sense que li donés temps a reaccionar. Quan el telèfon sonà a les 3 de la matinada, la Fiona sabia que quelcom no rutllava. Despenjà ràpidament i no trigà gens en trencar a plorar. El seu estimat havia desaparegut en les aigües de l'Àrtic i ja mai més el podria abraçar.
Sortí de casa amb un gran mall a les mans i presa d'ira i impotència, es plantà davant de Coster's Diamonds, i es desfogà a cops contra les vitrines buides. Quan la van detenir, no va oposar resistència, només tararejava enbogida : "Diamonds are the girl's best friends."