L'AMIGA de la CAMBRERA de l'Smiling

Un relat de: Jaumedelleida

L’AMIGA DE LA CAMBRERA DE L’SMILING

Certament, no fa gaire vaig fer públic un relat, en el qual, explicava l’anècdota de la trobada en ple carrer de la cambrera de l’Smiling, (Pub musical on ens trobem i solem recitar quinzenalment tot un grup de poetes novells alguns i més que consagrats d’altres), i que no vaig saber reconèixer a primer cop de vista, (que estrany per part meva que no se’m gravés a la memòria aquella agradable i natural fisonomia, aquella femenina bellesa i simpatia quan anava a demanar-li la consumició, i en canvi a l’inrevés , no). D’aquí doncs, el motiu de l’esmentat relat.

Però també és cert, que quan s’esdevingué el conegut encontre amb la recordada cambrera, vaig comentar que ella no anava pas sola, si bé la companya en qüestió, fou lògic que no intervingués en la curta conversa que varem tenir en ple carrer, atès que per a ella jo era un complet desconegut. Així i tot, tota la seva expressivitat facial, també fou de simpatia com a corroboració de la que expressava la protagonista i amiga seva.

Com és de suposar, cada vegada que he tornat al local, confesso que he procurat prestar més atenció a la persona que serveix darrera la barra, més potser que deuria –per solidaritat- a la intervenció dels meus companys poetes i rapsodes. Però el poder de seducció de conversar amb la cambrera, pot més.(Si bé, és evident que no tota l’estona pot prestar-se a dialogar, per raons òbvies de feina). Al cap i a la fi, si vull profunditzar en les lectures i poemes dels meus estimats autors, els puc cercar amb tota probabilitat a les xarxes adients o bé a través de les seves publicacions.

En més d’una ocasió des que freqüento l’Smiling i arran de la famosa trobada, (han estat dues vegades en concret), s’hi ha presentat a l’hora de les actuacions l’amiga de la nostra estimada cambrera, el nom de la qual, continuo ignorant-lo per quant no es va prestar al seu dia, fer-ne cap mena de presentació oficial. Allò solament fou una salutació-recordatori, en ple carrer i res més.

Ara bé, en vaig tenir prou en veure-la atansar-se a la barra per xerrar (com amigues que són) amb la meva ja coneguda cambrera, com per autopresentar-me i introduir-li qualsevol mena de conversa, per no restar sola mentre la companya atenia a noves comandes de consumicions. El fet és que, tant ella, com la cambrera, són un duet que captiven per la seva senzillesa, i simpatia, (normalitat en diria jo) i tan poc freqüent en la majoria del jovent d’ara. Una vegada més, he de reiterar que m’he de sentir cofoi (i me’n sento, és clar que sí) de saber que existeixen persones així, i que no dubto que arreu on siguin impregnaran al seu voltant, les mateixes o millors encara vibracions i alegries, que només dialogant m’han sabut ambdues transmetre. N’he volgut donar fe d’això perquè ho he viscut, es veritat, i en vull deixar constància perquè tothom sàpiga que en el món, una simple conducta normal amb somriure inclòs, pot fer-te sentir feliç. I ho continuaré sent, encara que trigui molt de temps en veure-les (per separat o juntes) ara que hem acabat el curs poètic. Tinc, si vull, l’ocasió al menys per a una d’elles, de trobar-m’hi sempre que ho desitgi, anant simplement a l’Smiling com a client a fer alguna consumició, però com ben assenyat no he de donar a entendre pas que hi tinc alguna prioritat respecte a la seva amiga. No he de pretendre cap més cosa que quan es doni el cas d’ensopegar-me amb elles, juntes o per separat, em responguin sempre amb la mateixa simpatia i somriure que em van captivar des del primer dia. I espero que així sigui sempre. De ben segur que seguiran inspirant-me algun o altre relat o poema sobre la bellesa i el bon saber fer del comportament femení.




(Estiu 2013)

Comentaris

  • Flaix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-07-2013 | Valoració: 10

    A vegades, un flaix humà ens omple la retina llargament. Una presència humana, aquella presència precisament, ens dóna voltes pel cap, pel cervell i pel fetge. convé no oblidar-ho i gaudir-ho. Em sembla un relat excel·lent en aquest sentit, generós i amable. Dues persones amables i senzillespoden omplir tant! Una abraçada Jaume.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com