L'amenaça

Duen segles i segles exercint la seva tirania. Partidaris ferms de sempre repetir els mateixos moviments, de forma cíclica el seu poder apareix i desapareix. Quan no hi són sabem que estan allí esperant el moment per tornar. No tenen nació, ni catalans, ni bascos, ni gallecs...aliens a tot això només són d'allí on poden omplir-se. Del seu tarannà destaca un subtil llambreig que de la seva «escata» ens recorda al peix gros. La gent els tem, s'esmunyen com les rates pels racons més amagats de la ciutat. Són un perill per la cultura, l'escriptura i el ferm manteniment de la llibertat que es troba a l'hermosura dels llibres que embolcallen totes les llengües del món.

Davant l'abandonament que suposà la guerra civil, el que no destruí el foc de les bombes ho destruïren ells, una autèntica jornada de portes obertes per aquelles «bèsties» que arribaren a escampar-se per tots els racons sense cap tipus de mesura preventiva en contra. Els seus naturals enemics: mestres, bibliotecaris, escriptors, intel·lectuals...com si d'aquí els vingués la causa per devorar-ho tot fins arribar a la destrucció dels llibres.

Surten i actuen de nit, moltes vegades en grup. S'organitzen per zones i ens sorprenen de mala manera, si en trobau un de sol, escapen a córrer. Són realment paràsits primitius que fan trontollar seriosament els fonaments de la nostra cultura.

Es mimetitzen i davant qualsevol perill s'amaguen. En algun dels casos es poden mostrar provocadors i impertinents com en el cas de l'altre dia, quan em trobava a la botiga amb un amic llibreter de vell i en duia un penjat a l'espatlla, talment com un lloro sobre un autèntic pirata o traficant de tresors relligats, li vaig espolsar i en tocar terra el vaig esclafar. Una amenaça d'entre 7 i 11 mil·límetres: Lapísma Saccharina molt comuna tot l'any. S'alimenta de paper i altres matèries cel·luloses. El podeu sorprendre desplaçant-se veloçment pel terra. Són argentats i més obscurs els adults. Porten un sistema de digestió arcaic i són dels pocs insectes que mai han volat ni sofert cap tipus de metamorfosi, no són amics dels canvis, però tots sabem que converteixen els llibres en inservible matèria orgànica. Amics de la humitat i enemics de la humanitat són de la família Lapismatidae. Al Peixet d'Argent o peixet de paper quan el trobes, el millor que pots fer és posar-li el peu a sobre, duen segles exercint la mateixa tirania.