L'altre silenci

Un relat de: Ogigia
No és el tribut
dels relegats,
la ferida servitud
d'aquells amb nom difícil
i sospitós...

Ell em diu:
Intento escoltar enmig la nit,
amb la finestra oberta,
algun so des del bosc;
els animals de pupil•les
grosses
son discrets quan copulen
i fins i tot les rames del castanyer
resten adormides.


Llavors m'estiro a la vora
sense tocar-lo,
—ben just xiuxiuegem—
i a poc a poc ens embolcalla
la certesa
d'un pensament compartit,
o una sola vehemència.

La negror apelfada
ens guarda i ens diluïm
en la calma
d'un silenci amb grans
pupil•les.

Això és samar,
diu Fatema Mernissi

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: