L'alquímia del bes (ll)

Un relat de: Daniel Ferrer i Esteban
Escolta, món

Escolta món, només serà un segon,
escolta i apunta bé el que diré,
moltes paraules arreu allà on vaig
han deixat a la teva pell els versos,
ara potser és l’hora d’obrir obres
als ulls de la gent que per tu passeja
i així entendrem el gruix de poemes
que si escoltes bé ens diuen qui érem.


D’allò que sé

D’allò que sé no en sé que fer,
allò que ignoro m’ocuparà la vida,
potser ara desgrano el polsim d’ahir,
demà no serà tard per aprendre de nou,
mentrestant no reculo i vull caminar,
descobrir noves sendes al teu costat,
fent del nostre avui un dolç contrast
per desfer dins l’anonimat el saber,
sabent que allò que sé ja no sabré.


Al parc

Un dia més al parc,
el sol guareix, al parc,
herbes i converses, al parc,
cafè i cerveses, al parc,
tot tot just comença…
al parc abandonat,
al cel socarrimat,
per tants avions
abans de combat,
ara a l’anonimat,
tot té un color especial,
espaial, aquí al parc.


Enyorant allò que no succeí

Et trobo a faltar i no has existit,
et busco per l’univers però no hi ets,
potser només t’imagino en els somnis
i per això et creo, del no-res.
Ets el poema més desitjat per tots
i ets única en el ball de paraules,
t’estimo i mai no t’he tastat,
t’estimo i no sé si existeixes,
malgrat això ens trobarem,
lliures ens estimarem.


Viatge exòtic

Exòtic i eròtic, viatge etern i nu
travessant el món tot despullades
les fades guareixen cada ferida
i s’enllacen amb la mel de la lluna
abans de gaudir d’un demà sense mi
amb l’enyor dels tendres esperits
de les places on les ones juguen
i els bruixots somnien lliures.


Vivint el somni

Vivint el somni de la lluna
em après el desig primer
i em compartit cada desig
així em anat a reemprendre
tants silencis que amaga
el soroll del món que volem.

Vivint el somni som més forts.


Pluja fosca

Pluja fosca a la vall del riu,
somriu qui té la clau ben clara
mentre la nit es menja la lluna
i les galtes rosades besen
els llavis i les tempestes,
pluja fosca, matí d’imatges
després de tot això: llum,
la llum dels margres
carretera enllà.


Hi ha un racó per tu

Dins el meu fràgil cervell
hi ha un bell racó per tu,
dins la lluna plena la penyora
que esguardem secretament al cor
com si no tinguéssim més records
que els somnis que duem a la pell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Daniel Ferrer i Esteban

3 Relats

2 Comentaris

101 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00