L'alliberació de la oca( Hiperbreus)

Aquella granja hi havia moltes oques, totes blanques i una més blanca que les altres. Estava cansada de que la fessin menjar per força, nit i dia. Així que, va decidir escapar-se de la granja del "foie".
_ No vull tornar! Va dir-se a sí mateixa, vull viure dignament la meva vida, perquè si em quedo aquí acabaré con tots patint del fetge.
_ Vull ser un animal normal, que pugui viure i morir al llit, millor que sigui al mateix llit nupcial. Seré des d'avui una oca lliure que viurà el dia a dia, i anirà a on vulgui; sense impediments ni ordres; vull dormir totes les hores que vulgui en un lloc idíl.lic, una granja petita que no fabriquin "foie"; vull fer molts ous i covar-los. Després seré una senyora oca que portará els pollets a passejar i ensenyar-los a caminar per la vida i així, anirem creixent tots uns al costat dels altres, pero ben lluny de les fábriques de "foie", ja que les máquines són les pobres oques i sense conveni sindical.
__ Aixecaré una bandera blanca, però no de rendició sinó del color de les oques, amb un punt groc al mig i un llacet negre de pena per les oques col.legues que, no han pogut alliberar-se de la tirania del "foie".
__ Seré la " Joana oca-gavina" única al món.