L'alienígena

L'avís d'atac terrorista extraterrestre va posar en alerta màxima a tota la població, que va carregar el cotxe d'entrepans i cadires plegables i es va dirigir en massa en direcció on les autoritats havien previst l'aterrament. Després d'hores i hores a la carretera, d'autopistes col·lapsades i una lluita aferrissada per tal d'aconseguir una bona posició, tothom es va instal·lar al gran descampat a les afores de la ciutat. Llavors, d'entre els núvols (uns cirrocúmulus força estranys) va aparèixer un petit plat volador que aterrà enmig de la multitud amb un silenci i una precisió extraterrestre. Tothom, bocabadat, observava l'espectacle.
El platet volador es va obrir i lentament es desplegà una rampa. Una llum encegadora va obligar a tancar els ulls de la multitud de curiosos que observaven l'arribada de l'artefacte volador, i d'entre aquella llum en va sortir l'alienígena. Tothom quedà desencantat. No tenia tentacles ni tampoc aquells ulls grossos i brillants que delaten l'afany d'invasió i de control del planeta. Tothom dirigí la seva mirada a la mà dreta i van comprovar que tampoc tenia l'índex desproporcionadament gran. De fet, tenia tota la pinta d'un vulgar ésser humà. No superava la mida estàndard, era més aviat escanyolit i vestia pantalons curts (amb un cinturó que li impedia que li caiguessin) una camisa de ratlles, mitjons blancs i sandàlies. En obrir la boca vàrem poder observar, tant els que havien assistit a l'aterrament en directe com els milions de persones que ho seguíem en directe pel canal oficial, que, com molts humans parlava un anglès força macarrònic encara que prou entenedor.
-Hello everybody!
Les autoritats, veient les familiars característiques de l'individu, varen afanyar-se a canviar els actes de benvinguda preparats (un gran desplegament de l'exèrcit, cel.les d'aïllament i laboratoris per capturar, incomunicar i si fora necessari desmembrar i analitzar el suposat ésser superior) per una sòbria recepció al parlament.
Les setmanes posteriors a l'arribada, el famós turista va ocupar les portades dels principals periòdics del país i va assistir a nombrosos programes de dubtós rigor informatiu que el convertiren ben aviat en l'estrella mediàtica de la temporada.
Al cap de pocs anys, l'alienígena (amb l'ajuda de la seva pell clara i uns trets físics molt europeus) va ser normalment integrat per la societat del país, bàsicament per l'alta societat del país. Es va casar, per l'església, va tenir dos fills, es va convertir en el directiu d'una prestigiosa empresa i els caps de setmana jugava a golf amb els seus companys de feina. Per això no va sorprendre a ningú quan a les properes eleccions es va engominar el cabell i es va presentar com a cap de llista pel principal partit que fins llavors ocupava l'oposició. I encara va sorprendre menys quan es va proclamar guanyador amb una aclaparadora majoria absoluta.
Tothom enaltia el seu savoir fer i l'aclamava quan sortia pels balcons a explicar-nos que tot anava bé, per això el país renovava la seva confiança legislatura rera legislatura. Ara, doncs, vivim feliçment governats pel prestigiós alienígena que en les seves últimes aparicions televisives comença ja a mostrar uns incipients tentacles verds per darrera l'americana, uns ulls grossos i brillants i un índex molt acusador i lleugerament més llarg que els altres.