L'Alícia reloaded

Un relat de: Àfrika Winslet

Alícia es llençà pel forat, relliscà pel tobogan i arribà al final fent una tombarella i caient en un matalàs de ‘Lomo narco'. Llavors va veure Bufff, el drac màgic, escapolint-se per una porta petitíssima per on segur que ella no passava. "Merda!" va pensar, però, per sort, va veure un llibre a terra que es titulava "Encongir-se és fàcil... si saps com!" i, com que no tenia temps ni ganes de llegir-lo, va anar directament a la última pàgina on deia que, per encongir-se, només havia de vomitar el sopar i, si podia, el dinar i l'esmorzar. Així, va poder passar per la porta trepitjant-se els pantalons texans i ensenyant el tanga ‘Calba Kien' que li havia regalat el seu xicot.

A l'altra banda, va trobar un munt de gent força estranya, amb cabells mugrents i camises de flors i coloraines, asseguda a terra i bevent una cosa que ells anomenaven ‘calimotxo' i que no era res més que vi dolent barrejat amb ‘Coca-Loca-al-a-Meca'. En veure-la, van convidar-la a celebrar el dia de San Botellón el Gran però ella no va voler perquè estava entestada en continuar amb la recerca d'aquell drac màgic. Així que va agafar un got mig ple i mig buit i va continuar el seu camí.

Poc després es va topar amb un personatge baixet, amb bigoti i força lleig que, al principi, semblava simpàtic però, més tard, va preguntar-li amb somriure maliciós:

- Com pots veure, el camí es bifurca... cap a on aniràs?

Ella va rumiar-ho una estona i, finalment, va contestar-li, decidida:

- Crec que aniré cap a l'esquerra.

- Que li tallin el cap! - va vociferar ell, tot ensenyant les dents però sense moure els llavis.

Ella va començar a córrer, esperitada i, efectivament, es desvià pel camí de l'esquerra. Al cap de pocs metres, va veure que ja no l'empaitava i es va asseure sota un arbre per descansar. Aleshores, algú la saludà des d'una de les branques més altes... era l'únic guepard rosa que quedava a la Terra, ja jubilat, havia deixat la seva feina al zoo feia uns mesos i es dedicava a vagarejar per aquells boscos amb un somrís enigmàtic i permanent d'orella a orella.

- No tinguis por - va dir - Estic aquí per ajudar-te. Quina píndola voldràs, la blava o la vermella?

Comentaris

  • ginebre | 13-06-2007 | Valoració: 10

    Ostres! Es boníssim!
    Felicitats. M'encanta i sembla exravagant però és real "como la vida misma"
    Moltíssimes gràcies!

  • ambre | 18-08-2006

    He, he!!
    Aquests relats amb que et deixes anar avegades surten plens de sopreses ...

    "Encongir-se és fàcil... si saps com!"
    estava a punt a punt de riure fins que ...
    "que, per encongir-se, només havia de vomitar el sopar i, si podia, el dinar i l'esmorzar."
    Ahhhh!!!! sustu ...

    He, he!! molt divertit !!!!

  • Revatúa el món Afrik!!![Ofensiu]
    Màndalf | 21-07-2006


    Vas deixar anar la mà i el caparró…eeeehh!!

    Segur que has trobat totes aquestes coses al bulb raquidi, baixant a l'esquerra i les has deixat anar com aquell que res... paranoies encadenades... divertides i originals que et deixen amb ganes de llegir més.

    Saps una cosa? A mi també m'agrada fer-ho, tinc algun relat esbojarrat però molt més incomprensible...aaahahahah !!

    Si agafes la píndola de color vermell rebràs....Un petonarruuu !!

    M

  • Una bogeria com un temple!!! (o segon Comentari Encadenat[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 16-07-2006

    Bé, després de llegir aquest relat, començo entendre perquè has dit al fòrum que estaves una mica boja ;-)

    Anem per parts. El relat és fresc i àgil, construït a base d'extravagàncies que semblen reptar-se mútuament a dir-la més grossa que l'anterior. Una barreja explosiva de roba de marca, malalties "socials", contes infantils, pel·lícules mediàtiques i un llarg etcètera d'ingredients impossibles d'identificar. Un conte d'avui en dia, que et dibuixa un somriure als llavis mentre els ulls llegeixen amb avidesa a l'expectativa del què vindrà a continuació.

    Només un apunt, des del meu punt de vista subjectiu: un pèl massa superficial. Crec que aquest relat té un immens potencial per poder dir més del què explica, però que s'acaba centrant massa en l'anècdota i perd part d'aquesta doble lectura que el podria acabar d'arrodonir. Des del meu punt de vista (repeteixo: totalment subjectiu), al relat li faltarien un parell de paràgrafs que en tanquessin el missatge i al dotessin d'alguna cosa més que una "simple" anècdota (potser, simplement, el què fa falta és que algú l'agafi i, com dius a la introducció, n'escrigui la continuació: per què no tu mateixa? ;-) ).

    Fins aquí al comentari. Ara el tema de la bogeria i el fet d'oferir-te voluntària per ajudar en una causa que ningú no t'ha explicat (encara). Mentre les arrels de la idea comencen a estendre's per la web, la bruixa "dolentíssima" et dóna una pista per descobrir el misteri i et demana la teva col·laboració desinteressada. La tasca? Molt fàcil: seguir les instrucccions que trobaràs a continuació.

    MOLTES GRÀCIES!!

    EmmaThessaM


    ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena


  • Genial![Ofensiu]
    Leela | 15-06-2006

    Laiaaaaa!
    només d'un cap com el teu podia sortir això. M'ha encantat, molt més del què et puguis pensar. Has barrejat els ingredients de manera fabulosa, ni més ni menys, els justos.
    En vull més!!!!.. hi haurà més capítols?
    quina píndola prendrà? sap, l'Alícia, que és ella i les seves històries la que ens obra les escletxes per sortir d'aquest món tant monòton?
    Deixa-la fer i explicans-ho!

    Petons!!

    Leela

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    mataranyes | 15-06-2006 | Valoració: 9

    Per fer-te un comentari ràpid i senzill i entengues bé el que et vull comunicar, escrius tal i com m'agradaria fer-ho a mi.

    Quan jo escric intente fer simplement el que he trobat en aquest relat. Normalment els meus relats agafen un tema infantil per fer-ne una crítica que li dona un toc d'¡humor al text. Després també intente, però tu ho aconsegueixes, que el llenguatge siga fresc, ràpid. I sobretot, un final sorprenent.

    A l'hora d'elegir un relat per començar a veure com escrius he triat entre els títols un que sembava fantàstic i de temàtica juvenil encara que amb subtileses. He encertat de ple.
    Et recorde que em deus un comentari, val?
    Gràcies

  • Hola bonica![Ofensiu]
    Unaquimera | 14-06-2006 | Valoració: 10

    Recordo aquest relat perquè varem coincidir reptant "bojament" per fer cas d'un follfoll... i he tornat a somriure i a riure com la primera vegada!
    Resulta amè i divertit, però amb un contingut prou saborós com per paladejar-ho i amb al·lusions molt interessants ( "un personatge baixet, amb bigoti i força lleig ... va vociferar, tot ensenyant les dents però sense moure els llavis" és un retrat genial, genial! ) i d'altres que no sé si són propostes que fas a l'aire ( pretens instaurar el "dia de San Botellón el Gran"? recomanes els llibres "d'auto-ajuda"? ) o encerts ben buscats i millor trobats ( hi ha un munt d'exemples en el teu text! ).

    Ja et vaig dir un dia que m'agradava molt la teva prosa, que la trobo àgil, fresca, ben escrita, i en aquest cas d'avui, especialment divertida: he encertat de ple llegint-te, era just el que necessitava!

    Espero que continuem en contacte... tenim altres relats a compartir... i una classe de dansa esperant-nos, jejeje!!

    Una abraçada gens encongida,
    Una quimera

  • potser lA BOGERIA és això:[Ofensiu]
    Capdelin | 08-06-2006 | Valoració: 10

    saber-se encongir quan el túnel obligat és massa petit... imaginar nous colors quan el vermell i el blau falten... saber somriure quan no et dius Alícia i vius en el "País de les Misèries" i quan arribes a una cruïlla no escollir dreta o esquerra, sinó construir un nou camí diferent, perquè els camins es fan caminant com els dels pastors a la muntanya...
    Aquesta vegada has tocat la paranoia amb ironia, humor i dignitat boja.
    Ptons i una abraçada, malgrat sigui... "mugrent" je je...

  • Déu(10) meu![Ofensiu]
    Emelkin | 08-06-2006 | Valoració: 10

    jajaja, com he rigut! doncs vas escollir un bon tema per fer un relat sobre la bogeria. NO HI HA CAP PELI MES PARANOICA QUE ALICIA AL PAIS DE LAS MARAVILLAS! val, ja sta. M'encanta, m'encanta, sobretot el principi, sembla un conte tot "seriós" que emula Alicia al pais de las maravillas i quan el buff s'escapa l'alicia diu: "Merda!" JAJAJA genial! ho tractes tot amb una ironia "de coloraines", és un relat a tot color!

    Tb s'hi troben alguns detalls macos com quan dius que s'en va amb mig got buit i mig got ple, jaja que gran!

    tb mencanta la connexió de la maxima paranoia de la nostra infantesa amb la maxima paranoia del nostre present que es matrix! una connexió esbojarrada! no acostumo a llegir proses però s'ha de dir que aquesta m'ha captivat, digue'm "friki".

    Un senyor 10

    Ara, em prenc la píndola blava i a somiar! que el mussol de la nit ja ha fet la seva feina per avui!

    una abraçada Afrika Reloaded!

  • NOTA DE L'AUTORA:[Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 08-06-2006

    S'hauria de canviar la paraula mugrents per greixosos o llardosos perquè la primera no existeix (és un castellanisme com un temple!). Ho sento, era conscient de que estaba malament però no m'havia adonat de canviar-ho i, ara, ja és massa tard. Punt negatiu per mi!

    Petons i, aprofitant l'avinentesam gràcies per llegir-me i/o comentar-me!!

  • jajajajajaja[Ofensiu]
    Red Pèrill | 07-06-2006 | Valoració: 9

    És boníssim, el trobo molt original...
    I això és el més difícil d'aconseguir... No es fa pesat perquè no és gaire llarg, i m'ha fet passar una bona estona....
    I m'ha fet riure.... I això que em costa...
    Primer text que voto i comento en la meva curta estada en aquesta web.... Encantat, jajajaja

  • Wonderland, versió eclèctica.[Ofensiu]
    qwark | 07-06-2006

    Bon desplegament d'imaginació en aquesta carrera, a ritme trepidant, per països que són com un joc de miralls mig ambigus, mig simbòlics. Diria que en els meus temps el drac es deia Puff, però d'això ja fa molts anys i a més seria una història per ser explicada en una altra ocasió.

  • Per cert![Ofensiu]
    Sol_ixent | 07-06-2006

    Era el repte 118, proposat per boigboig.

  • Ja ho tinc!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 07-06-2006

    Tema: Bogeria

    Paraules que han de sortir: rosa, llibre, drac (o plurals) i regalar (en qualsevol forma verbal).

    Paraules que NO han de sortir: boig, bogeria, i similars com foll, follia, psicosi, neurosi, esquizofrènia, etc. etc.

    Llargada màxima: 350 paraules.

    He trobat la informació per casualitat, i recordo haver llegit el teu relat, ja. Tot i que m'agrada més aquesta versió. Em comprometo a fer-ne la continuitat i penjar-ho al meu "raconet", ja et mantindré informada...

    Petons!

    Sol_ixent

Valoració mitja: 9.71

l´Autor

Foto de perfil de Àfrika Winslet

Àfrika Winslet

107 Relats

829 Comentaris

159322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Bones!! El meu nom és Laia, vaig néixer a Tarragona però des de ben petita visc a L'Hospitalet de Llobregat (visca L'H!). Tinc vint-i-quatre anys i estudio Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes a la UPC (Campus Nord, Barcelona).
Agraeixo el temps que dediqueu a llegir-me, els vostres comentaris, consells i crítiques...

Per qualsevol cosa, la meva adreça és:
Laia_fiber [arroba] hotmail.com

I, ara, també podeu visitar els meus blogs:
Àfrika Winslet
La otra Àfrika Winslet ...



eeeiiiii, ja és aquí!! Disponible, si el demaneu, a les llibreries!!

ELS ATZURS - CAMINS PARAL·LELS

Ed. Emboscall


Aquest llibre, del que formo part amb un relat, sorgeix d'un projecte engegat fa un any i compartit per cinc escriptors/es d'arreu de Catalunya que mostren, cadascú en el seu estil i des de la seva visió, una història que té com a protagonista alguna persona propera. El llibre, doncs, és dividit en cinc parts ben diferenciades que reflecteixen alhora la visió d'una realitat concreta i palpable i el tarannà literari de cada escriptor/a.


He arribat fins aquí gràcies a set casualitats:

1- Un dia avorrit i gris em va dur a aquesta pàgina.
2- Algunes persones van llegir i comentar els meus primers relats.
3- Després dels primers relats van venir d'altres.
4- Algú em va donar la mà i em va acostar al fòrum.
5- Vaig descobrir EL REPTE.
6- Vaig començar a conèixer en profunditat tot el que és RC.
7- Vaig descobrir quelcom perdut dins meu: l'escriptura.

Ara, no penso perdre-ho mai més.