L'Alícia ja no té por

L’Alícia ja no té por
Tens nom de noia de conte diu en Gerard a l’Alícia, quan fan la fila per entrar a classe, després del pati.
I tu de futbolista! diu ella, ficant-se les mans a les butxaques de la bata i fent cara d’interessant.
En Gerard riu. Són veïns i companys de classe.
La mare m’ha dit que dissabte vindreu a sopar a casa i mentre els grans miren el partit, nosaltres jugaremfa l’Alícia.
Oh, però jo també vull veure el partitdiu en Gerard. L’Alícia fa una ganyota. No li agrada gens quedar-se sola, perquè té por. I si tothom vol veure el futbol, no la deixaran portar les joguines al menjador...
Entren a classe i la mestra els explica una història fantàstica que parla d’uns éssers diminuts anomenats Nyitus.
“Els Nyitus, o nytus, nyítols o nitus són imaginats com unes cuques, petits com un gra de pols que entren per l'orella de la gent fins arribar al cervell. No maten, només es mengen la memòria i fan venir moltes ganes de dormir. Per això a qui té molta son o mala memòria se li diu que té els nyitus.”
Ara feu-me un dibuix. Cadascú a la seva manera  diu la mestra i l’Alícia se’ls afigura molt petits, de colors i amb una pila de potes.
El dissabte, en Gerard està molt simpàtic i l’Alícia pensa que potser jugarà amb ella, però després de sopar, tots s’acomoden entre el sofà i les butaques per veure el partit. L’Alícia, emmurriada, se’n va cap a l’habitació. Ja no hi ha remei... Li fa molta vergonya dir-los que té por. Agafa un gros volum de la lleixa i mira els dibuixos de fades, de follets, de dones d’aigua, de gegants , nans, dracs i princeses, però es salta els dels monstres perquè encara li fan venir més por. De cop, sent un xiuxiueig:
De què tens por, Alícia? fa una veu dins la seva orella dreta. L’Alícia s’espanta i fa un salt. Obre la porta corrents, disposada a demanar auxili, però només sent un crit de Goooooool!, per això torna a tancar.
Per què tens por, Alícia? una altra vegada el murmuri, dins l’orella esquerra. L’Alícia es toca les orelles...
Què passa? Qui m’està parlant?
Som els Nyitus.
Els què? l’Alícia s’ha oblidat completament del que va explicar la mestra.
Mira, nosaltres ens cruspim la memòria de la gent, però la teva encara no ens l’hem menjat perquè ens vas pintar de colors i ens va agradar molt. L’Alícia decideix aguantar-se la por, no fos cas que en Gerard acabés adonant-se que és una poruga.
No tinc por diu l’Alícia, amb un fil de veu només que no m’agrada estar sola.
Però si no estàs sola! Al menjador hi ha els teus pares i els teus amics. Això no és estar sol, sinó estar en una altra habitació. I deixa de tocar-te les orelles, que ens fas pessigolles!
Pessigolles? Els Nyitus teniu pessigolles?
I tant! I si ens fas pessigolles, nosaltres també te’n farem a tu, així que, tu mateixa!
Que voleu que fem, doncs? diu l’Alícia, una mica més tranquil•la.
Si vols, només si vols, eh? D’això... ens agradaria... ens agradaria moltíssim acabar de veure el partit! I si ens deixes veure un gol del Barça et prometem que no ens menjarem la teva memòria li diuen a l’orella dreta. L’Alícia pensa.
Us proposo un tracte, Nyitus: primer, anem a veure el final del partit. I després, m’ajudeu a que en Gerard jugui amb mi, d’acord? els Nyitus diuen que si. Contenta, l’Alícia se’n va al menjador i s’asseu al costat d’en Gerard.
Deixa’m lloc! i en Gerard s’aparta una miqueta.
Va, Nyitus, ja li podeu dir.
Què dius que què, Alícia?diu el pare
Res,pare, no deia res vaaa diu, tocant-se les orelles
Què et passa, Alícia? Que tens mal d’orella? diu la mare
Mal d’orella? Jo? Noo, no!
Shht, calleu! CalleuL’Alícia comença a enfadar-se amb els Nyitus, que sembla que no compleixen el tracte.
Quan acabi el partit parlarem amb en Gerard!T’ho prometem diuen els Nyitus.
Ara,ara,ara Goooooool! Visca el Barçaaaaa! L’Alícia s’aixeca; fa estona que els Nyitus no diuen res, deu ser que han decidit posar-se a l’orella d’en Gerard...
Anem a jugar, Alícia?
hmmm... t’ho han dit els Nyitus?
Què dius? En Gerard ja està obrint la porta de l’habitació.
Em deixes veure els cotxets i les casetes?
I les nines?
Er... va, si, les nines també.
S’obre la porta i entren les mares.
Com estan les teves orelles, reina?fa la mare de l’Alícia.
Les orelles? Què passa amb les meves orelles? de cop, se’n recorda dels Nyitus ai! Nyitus? Nyitus?
Però què dius?
Res,res,mare, no dic res... saps què? Ja no tinc por!