Cercador
L’alegria
Un relat de: VladimirEn Blai Casasses ho intenta. Però per estar alegre no n’hi ha prou tibant les comissures cap amunt per forçar amb els llavis un semicercle, perfecte com un tall de síndria. Podria alçar els braços i sacsejar-los en l’aire, com fan els esportistes quan celebren un triomf. O saltar, fer tombarelles i acompanyar les cabrioles amb xiscles. Però tot plegat no necessàriament el faria estar alegre. En Blai Casasses se n’adona ara, dret al bell mig del carrer, sol: un sentiment no es pot forçar, dictamina com si pronunciés la sentència categòrica d’un llibre d’autoajuda.
Perquè en Blai Casasses ha estat alegre altres vegades i sap els símptomes associats a aquest sentiment: batecs accelerats, formigueig a l’estómac, ulls humitejats d’eufòria. Va alegrar-se –per exemple– quan va néixer el seu fill, quan va superar –després de molts intents– les oposicions, quan va conèixer la Paula, i quan amb la dona van acordar el divorci.
Però avui, encara que vulgui, en Blai Casasses no està alegre: la Paula li acaba de dir que no el vol veure mai més i ell no pot alegrar-se, no, per molt que ella abans de marxar per sempre –enduent-se l’última alenada del perfum que mai no tornarà a olorar– li hagi dit:
–No facis aquesta cara. Alegra’t!
Comentaris
-
Propera publicació de l'ARC[Ofensiu]AssociacioRelataires | 01-02-2012
Benvolgut/uda relataire:
Com ja deus saber, des de l’ARC hem encetat la iniciativa d’editar, mitjançant una plataforma digital de publicació, el recull dels microrelats guanyadors i seleccionats de l’anterior convocatòria del Concurs ARC de Microrelats “Secrets”. Edició que ja és un fet: SECRETS.
La bona acollida d’aquesta proposta ha fet que ens plantegem la possibilitat de donar-li continuïtat. I aquesta és la nostra intenció.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada el passat mes d’octubre i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens autoritzessis a comptar amb el teu microrelat perquè sigui inclòs en el proper recull.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic (associacio.relataires@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.
Esperem que aquesta nova iniciativa de l’Associació de Relataires en Català et sembli interessant.
Cordialment,
Comissió Concursos
TEXT AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu de l’ARC: associacio.relataires@gmail.com
En/na ......................................................................................................... amb D.I. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat seleccionat del mes de ......................................, del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Sentiments” que s’editarà a finals de 2012 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a.
-
alegra't[Ofensiu]darkman | 06-11-2011
t'han triat el micro relat aquest mes!
Ets el rei de la síntesi, i en poques paraules ens expliques tot un món, i el final ens el deixes amb el començament, crec que això és el que fa rodó un relat, sempre que sigui coherent, i a mi em sembla que ho és, però tot són percepcions personals.
El relat aguanta, amb bon criteri, més de dues lectures que fan assaborir millor els petits detalls.
Felicitats Jordi!
Ferran
-
No sé si l'he entès bé[Ofensiu]Calderer | 28-10-2011
El microrelat, com gairebé tots els teus, em sembla magnífic. Conjumina la ironia i l'amargor d'una forma magistral. Però em sembla que deixa una ínfima escletxa a l'equívoc. M'explico, jo he entès que el personatge estava casat, va tenir un fill i després va conèixer la Paula i per això es va divorciar. I ara la Paula el deixa... però també es pot interpretar, i algun comentari sembla interpretar-ho així, que la paula és la dona, que només hi ha un personatge femení en el conte.
Quina és la interpretació bona? Potser caldria afegir una o dues paraules (coneixent-te no m'atreveixo a suggerir que afegeixis una frase) que desfaci l'ambiguitat.
Salutacions
Lluís -
Quina mirada[Ofensiu]Alícia Gataxica | 20-10-2011
a una ruptura, que sempre pot ser alegre per part d'un dels dos. En aquest mòn no plou mai a gust de tot hom, oi?
-
Ser alegre[Ofensiu]Lavínia | 18-10-2011
i estar alegre són dos "estats" ben diferents. Ho descrius molt bé en poques paraules, vladimir.
-
L'alegria i la brevetat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-10-2011 | Valoració: 10
És tan breu aquest sentiment! Pot durar tan poc que ni ens n'adonem quan marxa. Podem estar tristos creient que encara estem alegres i això és greu, difícil de gestionar. El teu relat fa reflexionar i mostra una realitat real, dura, duríssima a vegades. En Blai recorda els petits detalls de l'alegria. Que hi repensi! Una abraçada.
aleix
-
Perspectives[Ofensiu]Neville | 15-10-2011
Tot depèn de la perspectiva de l'afectat, potser la propera vegada serà ell qui estigui de veritat alegre o alleujat. ^_^
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor

75 Relats
369 Comentaris
35006 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc de la collita del 67. He escrit des de ben petit i sempre he estat un lector voraç i insaciable ("és com una bogeria!", deia la meva mare, esverada). Després d'una trajectòria literària a l'escola i a l'institut -guardonada amb premis en forma de pesadíssims lots de llibres- vaig deixar d'escriure ficció. Però seguia escrivint, és clar: infames diaris adolescents, articles per a revistes, diaris de viatge, petits assajos...L'any 2008, vaig tornar, feliçment, a la ficció, amb una dedicació prioritària al microrelat. Perquè m'agrada la concisió, i quan la història se m'allarga més d'un foli em poso nerviós i, com el pare de família nombrosa que no pot controlar les seves criatures, sento que no podré atendre a totes les frases i paraules degudament, amb la mateixa dedicació, i només penso en eliminar-ne algunes (bé, això el pare de família nombrosa no ho pensa, em sembla). Sempre em quedarà el consol de Shakespeare, que va dir allò de que "la brevetat és l'ànima de l'enginy", o la reconfortant sentència de Pascal: "Ho hauria volgut dir amb menys paraules, però no he tingut temps".
L'any 2009 vaig publicar a Bubok "Els reptes de Vladimir", que recull quaranta contes escrits pel Repte Clàssic d'aquesta casa, a més d'una cinquantena de microrelats sortits del Nanorepte (ja sabeu, històries amb no més de vint paraules). I aquest 2012 l'editorial Marcòlic m'ha publicat un recull de noranta-un microrelats fantàstics que he titulat "Catàleg de monstres".
Des d'Agost de 2010 tinc un bloc dedicat al microrelat en català: "La bona confitura". Cada quatre dies hi publico, puntualment, un microconte meu o d'altres autors que admiro. Podeu visitar-lo aquí:
La bona confitura
Ara estic escrivint una novel·la de 700 pàgines que es titularà "L'ombra de l'escorxador". Porto escrites 461 pàgines, així que me'n falten 239... És broma!!!

