L'alba

A l'alba he percebut
els primers colors d'aquesta terra.
Els camins que neixen a l'alba,
que segueixen els marges,
que deixen petjada,
i penetren endins.

Els colors d'aquesta terra,
que s'encenn al matí,
d'una terra, que treballa dia i nit,
que dón molt amb poca cosa,
i si el temps acompanya es ufanosa.
Qui la treballa no para ni riu,
més viu encara la seva essència,
d'aquesta terra que plora i riu,
els germans que ja no viuen
són presents en els colors més vius
efervescents en la dolorosa absència.

A l'alba he percebut
els primers colors d'aquest terra.
Colors i olors que han inspirat
escriptors i poetes,
de sang segarrencs o adoptats,
malves, roelles i violetes.