L'Alba i la Mar

Un relat de: David Gómez Simó
L'Alba obre els ulls i veu la Mar que encara dorm agombolada per la brisa de maig que entra per la finestra. Coberta com està pel llençol no sembla que aquell rostre innocent sigui d'algú capaç de fer tot el que han fet aquesta nit, però l'Alba sap que rere les parpelles tancades i els llavis oberts hi ha una passió ardent.

Recorda la tarda anterior, quan a la festa de comiat de solters de la Sílvia i en Gerard – els han volgut tenir a tots junts, pares, mares, germans, amics, potser per desconfiança, potser per por a estar sols un dia com aquell – s'han besat per primera vegada en públic: les boques ben juntes, les llengües barallant-se l'una amb l'altra per obrir-se pas entre les dents, davant la sorpresa dels qui no ho sabien i els ulls abaixats de qui ho sospitaven però no gosaven preguntar.

No ha calgut més. Desfermat el secret, s'han alliberat els cossos. Han corregut sota la pluja fins a casa de la Mar, un pis que comparteix amb altres noies que ara estant a la festa murmurant, s'han arrencat la roba i l'han llençat per tot arreu mentre s'abraçaven i petonejaven, pits contra pits. Els pírcings que porten les dues al melic i que varen fer-se per tenir més coses en comú, xocaven estremits de desig, contents d'haver-se trobat per fi, mentre la Mar baixava pel cos de l'Alba dibuixant camins de saliva fins a arribar al més profund de la clivella palpitant.

No han deixat ni un racó per descobrir ni un tros de pell per acariciar. Han rigut i han plorat de plaer. Han rodolat pel damunt del llit fins a quedar entortolligades amb els llençols, respirant feixugament, fins que, esgotades de felicitat, s'han adormit l'una en braços de l'altre.

La Mar desperta i veu a l'Alba que l'observa amb els ulls plens d'estrelles. Li somriu retirant el llençol del damunt dels seus cossos i l'acaricia amb la punta dels dits fent que se li esborrifi el borrissol. Ara, tot el temps del món és seu.

Comentaris

  • El relat curt...[Ofensiu]

    El relat curt ja ho té això: és un relat curt i prou... però de vegades —i aquesta és una d’elles—, ja n’hi ha prou per deixar la idea, el tema, la raó del relat força acabada i entenedora. Poques paraules i no el falta cap.
    —Joan—

  • Llibertat sexual[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 11-01-2014 | Valoració: 10

    Escrit amb molta delicadesa, m'agrada que s'expliqui la felicitat de dues persones joves que es troben, tinguin el xexe que tinguin. Una abraçada.

    Pinya de rosa

  • Naturalitat[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-01-2014 | Valoració: 10

    Un preciós relat, sincer, clar, directe, sensual. Un llenguatge tan directe com indirecte. Deixes veure moltes coses i fas que n'imagini d'altres. Una introducció que explica els fets i una conclusió oberta. Continuarà? Una abraçada.

    Aleix

  • Deshinibicions![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-01-2014

    M'has fet recordar la bonica Història d'Adèle, una pel·li molt ben portada i interpretada. M'ha agradat la manera com relates la relació entre elles, sense pèls a la llengua, sense embuts, com ha de ser.
    Un Bon Any!

  • un bon relat david...[Ofensiu]
    joandemataro | 07-01-2014 | Valoració: 10

    que parla de l'amor, de l'alliberament i de la felicitat sense barreres i sense prejudicis !
    felicitats

    joan

  • betixeli | 05-01-2014

    És un relat bonic, podria formar part d'una història més llarga!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de David Gómez  Simó

David Gómez Simó

90 Relats

457 Comentaris

120508 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
I si us plau, Bloom, estigues atent a aquest detall:
no omplis la casa de mobles i d'altres objectes,
si us plau, guarda espai per a la bellesa,
perquè la bellesa hi càpiga: una escletxa a la dreta
de qui entra, per exemple.
Que les coses belles siguin el teu lloc de vigia;
doncs el món, com qualsevol altra cosa,
només es torna bell quan per la bellesa és mirat.

Un viatge a l'Índia
Gonçalo M. Tavares