Cercador
L'ajudant
Un relat de: Nubada- Compartir:
Sempre passa igual, sempre, sempre! Quan més el necessito, quan més pressa tinc, quan més feina li encomano, menys cas em fa. Se suposa que m'havia d'ajudar en la meva feina i, aquí el tinc, plantant davant meu, com un enze. El pitjor moment del dia és de bon matí: romanseja una bona estona, com el dormilega que et demana cinc minuts més, i encara li he de donar una empenteta perquè entegui que ha començat un nou dia i cal anar per feina. Però abans no s'hi posa... és leeeent... a mi em dóna temps per anar al lavabo, prendre un cafè i fer-la petar amb algú. I ell amb aquella parsimònia... anar fent... no el suporto! Quan per fi li ha donat la gana de posar-se en disposició de fer alguna cosa de profit, no n'hi ha prou en explicar-li què ha de fer, no. Li ho he de demanar bé, donant l'ordre correcta i precisa perquè, si no, fa una altra cosa, o no fa res, o es queda com un sòmines esperant més ordres. Em sento menyspreada, imcompresa, impotent... no sé com fer-li entendre que el que ha de fer és ben senzill. El pitjor del cas és que el necessito, la veritat, no sé què faria sense ell, perquè moltes vegades m'ajuda de debò, ho he de reconèixer. Així que miro de comprendre'l i tranquil·litzar-me, compto fins a deu... Però què coi fa, ara? Jo li he demanat això? On va? I em fa unes preguntes... Jo què sé, tu, és que no l'entenc! Deixo anar un reguitzell d'ordres a destra i a sinistra i per uns moments sembla que el desgraciat intenti donar algun pas. Però no, tanta informació l'ha atabalat. Si ja ho sé això... no pot retenir tantes ordres en el seu cervellet... Àpali... ja hi som! Se m'ha penjat! És que el llençaria pel balcó... merda d'ordinador!
Comentaris
-
Què faríem sense aquest ajudant?[Ofensiu]nuriagau | 19-07-2010 | Valoració: 10
A l'inici del relat creia que l'ajudant era el marit (Uix! Quines coses que dic, oi?), perquè t'adreces a ell com si talment es tractés d'una persona.
Caram, Nubada! Has demostrat dominar el llenguatge de la "mala llet". Quina por que fas!
Una història molt simpàtica amb qui més d'un se sent identificat. De fet, sempre s'espatllen o es pengen quan més falta ens fan.
Enhorabona, Nubada!
Núria
-
El meu comentari continua essent aquest, jeje[Ofensiu]angie | 11-12-2007
Molt original. El títol fa que encara m'agradi més el relat. Trobo que has pillat el to que demanava : mala llet provocada per algú, per quelcom, ambientant la situació i fent-nos entendre el perquè de tot plegat, justificant aquestes reaccions. Molt bé, Nubada, de debó.
M'ha encantat perquè és senzill i rítmic, perquè no és previsible (almenys no m'ho ha semblat a mi), i perquè empres frases incisives sense fer ús de l'argot. Ens imaginem que l'ajudant és un pobre noi despistat, amb poca sang però que tot i treure de polleguera a la prota, sap que és imprescindible (he imaginat que és el típic jovenet que hi ha a les empreses per fer la feina que ningú vol fer). Ai, l'ordinador, la nostra eina indispensable i que mai pot fallar... no li permetem!.
angie -
Fantàstic[Ofensiu]Jansy | 01-10-2007 | Valoració: 9
Coi, amb l'ordinador! Quins ajudants que tenim...
M'ha sorprès molt! M'ha fet riure com un estúpid, davant de la pantalla... -
Animal de sang freda [Ofensiu]Avet_blau | 28-09-2007
Malgrat que sembli tenir vida pròpia,
es animal de sang freda,
de reaccions previsibles, i si falla,
nosaltres tenim bona part de culpa;
No així les persones:
imprevisibles, variables, excèntriques ,
de raonament lligat a fantasies, a pors
a passions boges.
Avet
-
Identifiqui's[Ofensiu]Honorablemolins | 25-09-2007
m'ha encantat l'expressió, "és que el llançaria pel balcó". M'hi he sentit tan identificat amb aquest renec contra qualsevulla mandanga electrònica, que és més, no feia ni cinc minuts que l'havia emprat.
Salut
Molins -
Ajudant i amic [Ofensiu]J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-09-2007 | Valoració: 10
Molt ben escrit i amb una dosi d'humor suficient i sobretot gens xaró. En la lectura intueixes, amb dubtes, el misteriós ajudant... Esplèndid final... MERDA D'ORDINADOR !!!.
-
jajajajaja[Ofensiu]ixnuir | 22-09-2007
boníssim, de veritat. sempre va bé llegir una mica d'humor que no sigui típic i previsible.
ixnuir
Valoració mitja: 9.75
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Quan falta? (nanorelats)
- Missatge a una ampolla (nanorelats)
- Cargol treu banya
- Una vella amistat
- El llapis vermell (onzena desena de nanorelats)
- Faig cara de castellana
- I ja en van 100 (nanorelats)
- En despertar, el dinosaure encara hi era (nanorelats)
- Amb lletres de pal (nanorelats)
- On vas?
- Carícies (nanorelats)
- Molt més que quatre sentits
- Nadal de la infantesa, Nadal d'avui
- Enamorat de la mestra (i altres nanorelats)
- Taaaat! (nanorelats)