L'aigua al vi (Virgensita Virgensita que me quede como estoy)

Un relat de: Yurral Salocín

Era l'hora del dinar i, els trigènics fillsdemare_C havien decidit dir-li al pare que ells també volien prendre vi. Ara, ja no en tenien prou amb l'aigua de litines que prenien i veien amb enveja els bessons fillsdemare_B, que tenien la mateixa edat, que quan ells varen aconseguir beure litines en comptes d'aigua, els bessons al dia següent van aconseguir el prendre vi a taula. Tothom sabia que això va passar per que un d'ells tenia un caràcter més violent i havia acabat de vegades a bastonades amb el pare, que, fins al moment n'havia sortit guanyador, però no sempre ben parat.

- Pare, nosaltres també volem vi. - va dir en S-filldemare_C, conscient que oportunitats com aquella se'n presentaven poques.

- Bé, ja us vaig dir que si vosaltres volíeu vi, en podríeu prendre. - Va dir el pare mirant de reüll tota la taula.- No obstant, abans de fer cap passa endavant, sabeu que la mare ha de donar el consentiment. L'avi, que és qui porta el celler, haurà de determinar quin vi és el que podeu prendre. I al final, quan la mare hagi donat el vist-i-plau i l'avi hagi dit quin vi tindreu, vosaltres decidireu si voleu prendre aquest vi.

Què passava? El pare havia dit en altra ocasió que podríem prendre el vi que escollíssim. I el consentiment de la mare, no era el de la mare_C si no el de la mare_E, que sempre ens havia menystingut més que a la ventafocs. Sent com era, que nosaltres érem els que omplíem de vi les botes del celler.

Els altres germans, fillsdemare_E, de seguida es van afanyar a criticar als trigènics, dient que si els fillsdemare_C bevien vi, la producció del celler se n'aniria en orris i la família es trencaria, i ells, que consideraven tothom com si també fossin fillsdemare_E, no ho pensaven permetre. Però, que per si de cas, que els trigènics poguessin beure vi, ells també reclamarien el mateix dret.

Els fillsdemare_B, van dir que la guerra no anava amb ells i que si els fillsdemare_C volien vi, que en beguessin, que ells tenien el seu got a taula i aquest no es tocava.

Mentre tant, un oncle, germademare_E, va irrompre en el menjador avisant que si els fillsdemare_C tastaven ni que fos una sola gota de vi, els hi ompliria l'esquena de bastonades. El pare, va endur-se l'oncle a un racó i li va recordar que no era la seva feina determinar qui prenia o no vi en aquella casa, ni qui talla el pa a la taula. Alguns germans fillsdemare_E van pensar que s'havia perdut una oportunitat per treure del cap l'idea del vi als fillsdemare_C i potser que de pas deixessin de parlar aquell soroll que tenien per idioma propi, que si en sabien, de parlar el propi de mare_E, no els hi calia cap altre. Que n'eren de cabuts per algunes coses! Recoi!

Al dia següent, en S-filldemare_C, va anar a veure el pare, i va tornar cofoi. Quan va arribar a l'habitació va explicar que, ja havia aconseguit que se'ls servís amb l'ampolla del vi.

Després, en I-filldemare_C va anar a veure el pare i també va tornar cofoi. Quan va arribar a l'habitació va dir que, potser era el vi més fluix del celler, però era vi allò que havien aconseguit!

Dos dies més tard, en C-filldemare_C, que no era un dels trigènics, va parlar amb el pare i va acordar la quantitat de vi que s'hi posaria a l'aigua. Era poc vi i molta aigua, però també li permetrien seure a la vora del pare, movent del seient a E-filldemare_C, i la promesa d'unes tovalles noves (potser més endavant).

El E-filldemare_C va entrar en còlera, el pare l'havia menystingut i el C-filldemare_C havia permès que omplissin d'aigua l'ampolla del vi. També estava emprenyat amb S-filldemare_C, ja que havia renunciat, ja des d'un principi a tenir el mateix vi que els fillsdemare_B, consentint que els hi donessin qualsevol cosa, i amb I-filldemare_C, per no haver aconseguit absolutament cap millora. I ara, ja estava tot fet. La seva opinió no estaria tinguda en compte més que per que no hi haguessin opinions que més tard comencessin a reclamar de manera continua, cosa que exasperava als fillsdemare_E.

Un cop ja havia parlat el pare amb tothom, es van reunir tots per discutir si els fillsdemare_C podien o no prendre vi i deixar clar quin i de quina manera. Aleshores, la mare, va dir que del vi que havien de beure, se n'hauria de quedar un tant, que li era necessari. L'oncle, també va dir que per tal de seguir mantenint l'estabilitat i la seguretat de la família, també se n'hauria de dispensar una bona ració. L'avi, va imposar que tota aquestes porcions s'haurien de treure del vi abans de fer la barreja i no després, cosa que va omplir d'eufòria a tots els fillsdemare_E i va acabar de sulfurar en E-filldemare_C, que deia que, amb els fillsdemare_E, les coses començaven com mai i acabaven com sempre, és a dir, cornut i pagar el beure.

El dia D havia arribat, i estaven tots seguts a taula.

- Pare, vull vi. -Va demanar en S-fillsdemare_C.

- Ara mateix. -Va contestar el pare, i agafant l'ampolla del vi, va vessar el seu contingut a la copa de S-filldemare_C. Una aigua cristal·lina com la més pura que raja per les esquerdes dels penya-segats dels Pirineus va omplir el vas de S-filldemare_C, després va anant omplint els altres.

Quan va ser omplert el vas de E-filldemare_C, aquest, veient la transparència del contingut va dir - Vull litines! - El pare es va sorprendre per l'estirabot i li va replicar -No! Tu en vas renunciar quan vas decidir prendre vi!

Els altres fillsdemare_C, prenien per primer cop amb cert cofoïsme l'aigua continguda en una ampolla, ara sí, de vi. I seguien envejant, el contingut que omplia el vas dels fillsdemare_B, els quals no donaven crèdit al succeït. I van pensar, aquests fillsdemare_C no tenen remei.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: