L'Àgueda (Repte 325)

M'ha semblat un magnífic relat. Has aconseguit fer que la xocolata esdevingui coprotagonista de la història juntament amb l'Àgueda. És sorprenent aquest repte-relat!

He llegit el comentari de la jutgessa afroditai m'ha deixat sense paraules. No sé què més puc afegir. M'agraden tant el relat com la seva valoració. Em permets que el transcrigui?

"Llegint aquest repte es desfan les paraules amb la mateixa delicadesa que el bombó que descrius només començar. Hi ha molts punts que m'han encantat, d'entrada la descripció sublim del bombó, després el punt d'erotisme que es barreja amb la xocolata i que dóna molta més força al relat i la culminació de nou repetint l'estructura inicial, però amb molt més sentit i transcendència...i per si fos poc, el toc mitològic del personatge masculí "adonis", subtil però genial, no podia passar-lo per alt. A més a més, destaco el detallisme, com descrius la noia quan entra a la banyera i tanca els ulls perquè no li entri el sabó i com vas reforçant al llarg de tot el relat el punt del bombó desfet dins la boca de la protagonista.

D'altra banda l'extensió...clavada! cinc-centes paraules justes i el relat no es fa llarg ni pesat, és un text elaborat i alhora fàcil de llegir, un equilibri genial entre forma i contingut on s'hi combinen perfectament descripció i acció. [...]I finalment, només afegir que el relat proposat encaixa a la perfecció amb l'essència del repte: fer la xocolata protagonista d'una història."

Felicitats, de nou, reptaire!

Des de la meva admiració pel relat i el comentari de la jutgessa,

Núria

PS. Després de la lectura del relat, he menjat una xocolatina (no tinc bombons). Esperem que no en segueixi una segona, una tercera...

hola deomises, es el primer relat que llegeixo de tu, i penso que es molt bonic, jo no entenc gaire de proses ni rimes, però si entenc quan un relat em fa posar la pell de gallina o em fa creure que sòc el personatge; amb el teu realt has fet que sigues l'àgueda, i li he ensenyat a la meua mare que també es diu així. felicitats, una abraçada

Desde el primer dia que vaig llegir l´Àgueda em vaig quedar amb unes ganes fervents de menjar bombonets de xocolata farcits de licor... Magnifica prosa, perfecte relat, al meu parer, intrigant des de l´inici.. i dramàtic fins al final. Tot és un somni.... envoltat amb papers de colors.. , dolces coloraines per que el tràngol passi millor..


Felicitats, deo...

La xocolata per l'amor, un canvi que a mi em mataria. Per molt bons que siguin els bombons, els records i la melanconia no marxen fàcilment, ni molt menys, i segur que a més de la xocolata hi ha més tristos desitjos amagats en ella i en el seu subconscient.

El teu amic sergi, deo!

Tal com et vaig dir "L'Àgueda" em va agradar molt, coincideixo amb la majoria, en que també se't dóna molt bé la prosa. Al llegir-lo, aconsegueixes assaborir la xocolata,.el que vol dir que fas entrar dins el relat. Amb els ulls tancats la teva protagonista, és deixa endur totalment pel subconscient que la fa giravoltar dins un núvol abstracte entre els records de quan era petita i amb l'Adonis (aquí m'has ben enredat).
I el final enginyós per fer-nos caure el vel i adonar-nos que tot és fantasia.
En definitiva trobo un relat molt encertat i ben portat amb un argument possible.

Una abraçada

el vaig trobar impressionant, per a mi i és clar, és subjectiu, el millor repte en prosa que t'he llegit.
El to just, la mesura justa, l'equilibri que frega la perfecció.

una abraçada!

gyps

amb sorpreses dins, dolços i fluïds, amb una sorpresa euforitzant en forma de licor que canvia la textura i... quasi sense adonar-nos, ens duu a amargors ocultes.
les tenebres de la memòria, la tortura dels records, cosides com la fantasia al cos nu sota la dutxa.
esplèndid relat!!!
Una abraçada,
franz