L'Àgueda (Repte 325)

Un relat de: deòmises

Torna a la capsa de bombons, la delícia que s'ha autoregalat, i n'escull un d'embolcall vermell i se'l duu a la boca. Mica en mica la seva textura canvia, la pasta de cacau es desfà i deixa descobrir una gamma de sabors que s'acoblen a la perfecció. Hi clava lleument una dent i explota un glop de licor i la blanesa d'una cirera confitada. Kirsch o brandy, no sap assegurar-ho. Però l'alcohol la duu a un estat eufòric que l'allibera. És el tercer que menja avui i només nota mareig, res de la sensació que l'envaïa mesos enrere: potser ja sap que el poder afrodisíac de la xocolata rau en el subconscient. Tots són farcits de diferent manera però tots duen licor.

L'Àgueda ja és en un núvol, embriagada potser no encara. S'acaba de llevar i no ha tingut temps per a més, i amb tres bombons és impossible. Tampoc ha tingut temps per a prendre una dutxa i vestir-se. Davant del mirall es despulla sense contemplar-s'hi. Tot just és un acte mecànic, una necessitat d'higiene personal per a sentir-se còmoda. Un cop nua, i encara amb la boca endolcida pel darrer bombó, entra a la dutxa. El raig d'aigua calenta l'amara i la relaxa. Tanca els ulls, és un costum que té des de petita. "Si no els tanques, t'hi pot entrar sabó i tindràs coïssor tota l'estona", recorda la veu de la mare, de menuda. Així que els tanca amb fermesa.

No n'és conscient ja. Però en tancar-los els records també llisquen endins, com si haguessin agafat la seva ració particular de licor. L'Adonis, descalç i també nu, descorre sense fer soroll la cortina de la dutxa i hi entra. Se li enganxa al darrere i la besa al clatell. Un calfred li recorre l'esquena i deixa fer-se. Les espelmes són enceses, la música sona sense molestar ningú. I el bombó segueix persistent dins la boca. Les carícies són tendres i els llavis suaus i encisadors. Ella, dòcil i receptiva, és enmig de l'ambient propici per a ser estimada sense presses. Hi accedeix i accepta tot el que vingui amb rendició. Ha alliberat el cos i el fantasieig es desboca.

Però el so del timbre de casa, dues breus batzegades interiors que són doloroses, fa que obri els ulls i la retorni a la realitat. La realitat que fa mesos que viu, on l'Adonis ha desaparegut, igual que les espelmes i la música i els despertars apassionats. La realitat que l'acompanya amb una pàtina d'amargor, que només sap contrarestar amb la compulsiva ingesta de bombons, que ja no sap assaborir i que no té la paciència de deixar que es desfacin dins de la boca, immersa en l'atzucac que l'ha engolida per no saber suportar la pèrdua de qui ha estimat amb totes les seves forces.

Torna a la capsa de bombons, la delícia que s'ha autoregalat, i n'escull un d'embolcall blau i se'l duu a la boca. Serà el quart però encara no ha acabat el dia...

Comentaris

  • La xocolata una coprotagonista[Ofensiu]
    nuriagau | 03-04-2009 | Valoració: 10

    M'ha semblat un magnífic relat. Has aconseguit fer que la xocolata esdevingui coprotagonista de la història juntament amb l'Àgueda. És sorprenent aquest repte-relat!

    He llegit el comentari de la jutgessa afroditai m'ha deixat sense paraules. No sé què més puc afegir. M'agraden tant el relat com la seva valoració. Em permets que el transcrigui?

    "Llegint aquest repte es desfan les paraules amb la mateixa delicadesa que el bombó que descrius només començar. Hi ha molts punts que m'han encantat, d'entrada la descripció sublim del bombó, després el punt d'erotisme que es barreja amb la xocolata i que dóna molta més força al relat i la culminació de nou repetint l'estructura inicial, però amb molt més sentit i transcendència...i per si fos poc, el toc mitològic del personatge masculí "adonis", subtil però genial, no podia passar-lo per alt. A més a més, destaco el detallisme, com descrius la noia quan entra a la banyera i tanca els ulls perquè no li entri el sabó i com vas reforçant al llarg de tot el relat el punt del bombó desfet dins la boca de la protagonista.

    D'altra banda l'extensió...clavada! cinc-centes paraules justes i el relat no es fa llarg ni pesat, és un text elaborat i alhora fàcil de llegir, un equilibri genial entre forma i contingut on s'hi combinen perfectament descripció i acció. [...]I finalment, només afegir que el relat proposat encaixa a la perfecció amb l'essència del repte: fer la xocolata protagonista d'una història."


    Felicitats, de nou, reptaire!

    Des de la meva admiració pel relat i el comentari de la jutgessa,

    Núria

    PS. Després de la lectura del relat, he menjat una xocolatina (no tinc bombons). Esperem que no en segueixi una segona, una tercera...

  • hola..[Ofensiu]
    lienu | 27-05-2008 | Valoració: 9

    hola deomises, es el primer relat que llegeixo de tu, i penso que es molt bonic, jo no entenc gaire de proses ni rimes, però si entenc quan un relat em fa posar la pell de gallina o em fa creure que sòc el personatge; amb el teu realt has fet que sigues l'àgueda, i li he ensenyat a la meua mare que també es diu així. felicitats, una abraçada

  • Impecable[Ofensiu]
    Jimbielard | 27-05-2008

    Desde el primer dia que vaig llegir l´Àgueda em vaig quedar amb unes ganes fervents de menjar bombonets de xocolata farcits de licor... Magnifica prosa, perfecte relat, al meu parer, intrigant des de l´inici.. i dramàtic fins al final. Tot és un somni.... envoltat amb papers de colors.. , dolces coloraines per que el tràngol passi millor..


    Felicitats, deo...

  • Xocolata per amor?[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-05-2008 | Valoració: 10

    La xocolata per l'amor, un canvi que a mi em mataria. Per molt bons que siguin els bombons, els records i la melanconia no marxen fàcilment, ni molt menys, i segur que a més de la xocolata hi ha més tristos desitjos amagats en ella i en el seu subconscient.

    El teu amic sergi, deo!

  • Naiade | 24-05-2008 | Valoració: 10

    Tal com et vaig dir "L'Àgueda" em va agradar molt, coincideixo amb la majoria, en que també se't dóna molt bé la prosa. Al llegir-lo, aconsegueixes assaborir la xocolata,.el que vol dir que fas entrar dins el relat. Amb els ulls tancats la teva protagonista, és deixa endur totalment pel subconscient que la fa giravoltar dins un núvol abstracte entre els records de quan era petita i amb l'Adonis (aquí m'has ben enredat).
    I el final enginyós per fer-nos caure el vel i adonar-nos que tot és fantasia.
    En definitiva trobo un relat molt encertat i ben portat amb un argument possible.

    Una abraçada

  • Coincidisc...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-05-2008 | Valoració: 10

    ...amb l'Afrodita amb les meravelles que ha fet sobresaltar del teu relat, els bombons que semblen el preludi d'un dia amorós i finalment arriben amb la paraula atzucac a ser un veritable atzucac, jo no sabria escriure amb paraules fetes, i portar el relat enllà on em portaren. No t'havia encara llegit cap relat i veig que amb la prosa ets tan bo com en la poesia, anima't i fes-ne més.
    Una abraçada de Vicent.

  • gypsy | 23-05-2008

    el vaig trobar impressionant, per a mi i és clar, és subjectiu, el millor repte en prosa que t'he llegit.
    El to just, la mesura justa, l'equilibri que frega la perfecció.

    una abraçada!

    gyps

  • bombons[Ofensiu]
    franz appa | 23-05-2008

    amb sorpreses dins, dolços i fluïds, amb una sorpresa euforitzant en forma de licor que canvia la textura i... quasi sense adonar-nos, ens duu a amargors ocultes.
    les tenebres de la memòria, la tortura dels records, cosides com la fantasia al cos nu sota la dutxa.
    esplèndid relat!!!
    Una abraçada,
    franz

Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

339 Relats

924 Comentaris

239702 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978