L'Agent 003.

Un relat de: Marc Burriel Allo
L”agent 003.

En el Quarter General de Seguretat d”Anglaterra.
- Aviam, necessitem un home capaç, que aguanti la pressió, eficaç, valent
i intel.ligent. Alguna proposta sobre el candidat?.
- Mr.M: Crec que tenim l'home adient per aquesta missió. És l'agent més qualificat que tenim a hores d'ara.
- I quí és aquest agent?.
- Mr.M: el seu nom és Jaume.
- Jaume?? està de broma Mr.M?. Des de quant un agent del servei secret d”Anglaterra es diu Jaume?.
- Mr.M: No és cap broma, Jaume; l”agent 003. El tenim aquí, el faig passar?.
- Endavant....
- Mr.M: Jaume! vine cap aquí! .. Jaumeeeee! deixa de parlar amb el periquito i presentat aquí!.
- 003: Ara mateix, Mr.M.
- Mr.M: entre tu i jo, Jaume, recordes tot el que t'he ensenyat, no? ..aviam recordes perquè ets l'agent 003, suposo..
- 003: esclar, perquè després de l'1 va el 2 i després el 3, ho he dit bé, Mr.M?.
- Mr.M : Sí sí, molt bé..quan tornis de la missió que se t'encomana t”ensenyaré a comptar ja fins el 5, val?, ara mira de donar una bona imatge i procura no parlar massa, així el mestre no s'adonarà que ets un tanoca...vull dir, el millor agent que tenim, fet?.
- 003: fet, fet.
Entra.
- Bon dia 003.
- 003: Bon dia, Senyor.
- Abans d'entrar en matèria...,perquè es fa dir 003 i no Jaume a seques?.
- 003: Doncs...perquè l' 1 i el 2 estaven agafats...el 3 quedava lliure i el 4 ja quedava massa lluny i ...
- (!?) .. bé, bé, passem a la matèria, ha caigut el nostre home a l”Havana i necessitem que vostè el substitueixi.
- 003: Naturalment Senyor! i està molt lluny l”Havana? què aniré amb avió de l'empresa? és que la darrera vegada que vaig volar, va ser en helicòpter i ..un soroll ..un vent ..no es podia parlar, a més tot despentinat..però bé, d'això fa ja cinc anys amb la qual cosa ja és aigua passada.
- No, anirà amb avió privat. Alguna qüestió més 003? Mr.M li donarà els detalls de la missió. Adéu.
- 003: Gràcies per confiar amb mi Senyor, no fallaré, no cometré més errades com la de Guinea Equatioral encara que no va ser culpa meva! no sabia que el dels gelats de l'entrada era un infiltrat, sinó no li hagués convertit el carret en un agitador girscòpi i ell d”enrocador...adéu.
Sortint del despatx.
- Mr.M: Molt bé Jaume, ara escolta'm, hauràs d'anar a l'Havana i lliurar aquest document per signar només per els seus ulls al President i te'n tornes cap aquí, entesos?. És de vital importància per la seguretat del país que li entreguis tu en persona, és a dir un agent secret d”Anglaterra i tornar-lo firmat, t'ha quedat clar?.
- Jaume: Et puc dir pel nom ja, no Mr.M ?, bé Manolo, jo no vull anar allà, em mataran! no vull anar.
- Manolo: Doncs hauràs d'anar-hi perquè ets un agent del govern, ho entens?. Va, ara vés veure a R. hi agafa els ginys que et facin falta, d'acord?
- Jaume: D'acord Manolo.

En la sala de ginys.
- Jaume: Hola R.
- R: Ah, hola Jaume, que et porta per aquí?
- Jaume: Vinc a recollir els ginys de costum per a la missió a l'Havana.Perquè tothom té com a nom, números i lletres, si sabem quí som aquí dins? No ho entenc! que si Q, que si M que si T …vaja bajanada! .. i tu, R., bé, Robert?, Richard, potser?..
- R: No, Ramon. Aquí tens el bolígraf llançaflames, la sabata telèfon i el rellotge radar. Compte amb el bolígraf: una pulsació, bolígraf normal; dos pulsacions i …tot socarrimat. Sort, 003 !.
- 003: Gràcies R, Ramon o com sigui!..
Una vegada a l'aeroport.
Quina mania amb posar sobrenoms, lletres i números a tot … no hi ha qui s'esclareixi. Bé, ara, Jaume, al tema, que tens una missió secreta que dur a terme, concentració. Aviam el bitllet d'embarcament...caram! en primera classe! no està gens malament! vol 567 per la porta 007 .. renoi!, quina casualitat .. com en James Bond!, hora .. a les 15:30, bé .. falta una mitja horeta .. m'esperaré assegut aquí tranquil.l ament.

Megafonia: Passatgers del vol 567 en destinació a l”havana, passin per la porta número 007.

Al cap d'una hora.

Megafonia: Passatgers del vol 765 en destinació a Quito, passin per la porta número 003.

003 !? aquest sóc jo ! uf, uf ! que se m'escapa el vol! córrer Jaume, córrer !!.
Ai!, per fi estic ja a l”avió ! què estrany.., no hi havia cap hostessa per demanar el bitllet d'embarcament..bé, sigui com sigui, Havana! vaig cap allà !.

Al cap de tres quarts d'hora, la megafonia de l'avió: Senyors passatgers, els fem saber que en vint minuts aterrarem a l'aeroport del Prat a Barcelona, cordin-se el cinturó. Gràcies.

Ai que bé, ja arribo a Barcelona …(!!?) a Barcelona?? i què hi pinto jo aquí si hauria d'estar a l'Havana? ai la mare! que em mataran! no els dolents sinó la meva agència!

A la terminal A.
Ostres, ostres, ostres …pensa Jaume! què faig, havia d'entregar el document aquesta tarda! glups!. Ja està, tinc la sabata al peu...parlaré amb el Manolo.

- Jaume: Manolo?.
- Manolo: Home Jaume! com va? estàs a l'Havana ja?.
- Jaume: no exactament …bé, estic a Barcelona.
- Manolo: Barcelona? i que hi fas a Barcelona?.
- Jaume: no sé que ha passat .. estava a l'aeroport i sembla que hi ha hagut un mal entès …que ..
- Manolo: ..mal entès eh? doncs no tornis aquí fins que lliuris el document signat, capicci?.

Vaja Jaume, tens un problema i es diu: desplaçament d'emergència a L'Havana. Procediment, segons l'acadèmia...aconseguir de sota mà una avioneta i on millor que trobar-ne alguna si estic a l'aeroport. Vinga! cap a pistes!.
Quin fart de caminar, Déu meu! .. però ja he trobat una adient perquè aguanti tanta distància. El motor és en marxa i el pilot sembla que surt a volar. Parlaré amb ell.

- Jaume: Bonic avió, Senyor i preparat per sortir a volar, no? i on es dirigeix sinó és molt preguntar?. Ah que vostè és el de manteniment de l'aparell i el pilot no hi és, bé, en aquest cas li demano prestat en nom del Govern d”Anglaterra. Soc agent secret i li requiso pels poders atorgats per la Reina. Sinó l'acusaré d”obstrucció a la justícia, algun problema? .. m'ho pensava.

Bé, Jaume, molt bé! has fet un cosa bé, ara pilota aquest trast més antic que l'Speed Fire. Sort que a l'acadèmia vam aprendre de tot!, home, per això ens formen, per ser agents secrets. A Volaaaaaar!.

Una vegada arribat a l'Havana i deixar l'avió a l'hangar, en 003 procedir a activar el rellotge radar facilitat per V ...o era F, bé tan és, amb el radar tinc la localització exacte i permanent de l”ubicació del President.
Així doncs, ja relaxat i amb un cert aire xulesc per tenir la situació controlada, es dirigeix a les oficines oficials pertinents amb l'acreditació necessària.

Recepció del President a Jaume 003.
- Bon dia President, Sóc en l”agent secret Jaume 003 al seu servei.
- Sí, l”esperàvem ahir, agent, va tot bé 003?.
- Naturalment, President, he hagut d”arranjar un tema d'última hora, però ja està tot arreglat, disculpi l'espera.
- Bé, tenim el document?
- Aquí el té President, només per els seu ulls.
- Mmm .. sembla que és tot correcte, acabem doncs. Jaume, té un bolígraf?.
- Esclar Senyor President, sempre en porto un a la butxaca de
l'americana, tingui.
- Clic! ..no surt la mina agent, funciona bé??
- Sí, totalment, fent clic surt la mina.
- Clic (2) : SSSSSSWWWWWWOOOOOORRRRRFFFF !!!!
SSSSSSSSWWWWWWWWOOOOOOOORRRRRRRFFFFFF !!!!

Es gasta el gas del bolígraf i ja es pot veure la situació momentània:
El President i els dos Ministres immòbils amb la roba cremada els cabells de punta treien full i el document secret socarrimat.
En Jaume, agent 003, blanc, quiet com un estaquirot, tan sols encertava a dir un "què?.." cada trenta segons i passat 3 minuts, terra traga'm, agafa la seva sabata telefon i encerta a dir : "Anglaterra, el nostre home a l'Havana ha caigut". Glups!.


Marc Burriel Allo.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Marc Burriel Allo

Marc Burriel Allo

27 Relats

35 Comentaris

25502 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona perquè en alguna banda havia de néixer..
M'agrada el que a la gent no li agrada.
M'agrada la quietud en moviment.
M'agrada el moviment pausat i la ironia de la vida.
M'agrada saber que un dia marxaré.
El meu nom no és Sussu.
Sóc l'home sense nom.
Sóc tot i no sóc res..
..llavors, en què quedem?,
ara sí que estic fet un embolic.

Marc Burriel Allo

bloc