L'Àfrica plora

Un relat de: Flanagan

Les onades moren a la sorra mentre els seus menuts i negrets peus passejen per la suau superfície, semblant a la del desert, que queda tan proper. Ha perdut la seva nina mentre fugia corrents cap a casa, després de sentir els primers trets de la milícia. Ara que hi ha calma, ho aprofita per sortir a buscar-la. Estava jugant a la platja amb en Khamir quan va començar tot. No van tenir temps ni d'acomiadar-se. Ella va sortir corrents de la platja mentre ell recollia les seves pales abans de marxar. Potser en Khamir havia tingut la delicadesa d'agafar-la.

A la platja no hi ha ningú, a part de peces de roba esquinçades d'algun drapaire - de fet, al poble tots ho són.

Per primer cop, s'adona que és una platja molt neta. No hi ha brutícia. És clar, la gent del poble no té res amb què embrutar la platja, absolutament res. Mentre ella camina, les onades acarícien els seus peus en to de súplica, demananat un somriure, tan sols un instant d'alegria.

Arriba fins la zona de les barques. N'hi ha moltes. Recorda que el tiet va marxar alegrement en una d'aquelles cap a unes illes que pertanyien als rics, a Espanya. Deia que allà trobaria feina i felicitat. Però no hi va arribar. Va trobar la mort, al mar. És per això que sent un calfred al passar al
costat d'aquelles barques.

I per fi veu en Khamir. Està profundament adormit al costat del castell de sorra. Sembla que durant el combat entre les milícies han tocat el seu castell, perquè hi ha diversos forats a les seves muralles, forats que encara treuen fum. En Khamir dorm profundament; està completament immòbil...i abraçat a la seva nina. Decideix seure al seu costat, esperar que es desperti i donar-li les gràcies per haver protegit la seva nina. Però, en el fons del seu cor, sap que no es despertarà.

Comentaris

  • No hi ha paraules...[Ofensiu]
    AVERROIS | 08-09-2006 | Valoració: 10

    ... per expressar els sentiments que fa sortir el teu relat. Tothom ho sap, tothom diu, pobres, però alló és un altre món, aqui encara estem segurs.
    El món és una petita bola en la que estem tots, el dia que ens adonem potser tot canviarà.
    Molt bó i molt ben explicat.
    Una abraçada.