Cercador
L'adéu
Un relat de: EmelkinEl tren avisa
de la seva marxa.
El timbre
agota l'última
gota del teu plor.
T'eixugues la llàgrima.
-Creus que així
el plor haurà acabat.-
Algú ens ha robat
les paraules
i les ha lligat a la via.
-Han estat tants moments
que ja no els podem
enterrar a cap racó
del nostre cap...-
Em vas dir que a París
t'hi esperava la nova vida,
que a vegades
hem de creure
en l'impossible,
que a la vida tenim
mil coses a dir
i a desdir.
Agafes les maletes
i entres al tren.
En un instant
tots els nostres records
es partiran
en dos.
El tren comença a marxar:
Des de dins no pots sentir
els meus crits,
ni els teus.
No pots aixecar la maleta
per posar-la a un racó:
A vegades
els silencis
pesen més
del que ens pensem.
Comentaris
-
Hola Gerard![Ofensiu]gypsy | 21-06-2007 | Valoració: 10
feliç de retrobar-te novament en els teus mots, en els teus poemes d'amors trencats, de melangies infinites.
Els records poden fer mal fins que aconseguim endinsar-los dins el sac de l'oblit.
I tot i així de tant en tant, ens esdevé una fiblada amarga d'un temps ja perdut per sempre.
Molt emotiu i bell.
gypsy -
aquest és ben maco[Ofensiu]Massagran | 11-06-2007
Aquest és preciós però has probat mai d'escriure en prosa alguna cosa així?
Llençar-te a fer una descripció més valenta dels sentiments?
M'encantaria llegir-t'ho... -
hola![Ofensiu]Àfrika Winslet | 18-03-2007 | Valoració: 10
feia temps que no passava per aquí... vaja, nova fotografia, retorn al teu nom, un munt de mous poemes, nova era... caram, quantes novetats!!
Està clar, de vegades cal deixar-ho tot enrere, pesi el que pesi, i tornar a començar de nou... full en blanc...
ei, vindreu a la pròxima trobada??? (mira el fòrum, o pregunta!)
un petó ben gros, al nas!! jajajaa! -
Sap..[Ofensiu]_shamandalie_ | 07-03-2007 | Valoració: 10
sap que el plor no haurà acabat, però s'ho intenta creure. En realitat, creure's la mentida és el millor (,pensa).
Potser el millor és que aquest tren cap a París s'ho endugui tot (tot), i que al final cap dels dos es recordi de quin color era la maleta, ni quin vestit portava ella quan va marxar. (, pensa).
En silenci també es crida. I el silenci.. el silenci pesa.
No ho sé felicitats gerard molt bo molt bonic molt molt trist.. com tot una miqueta.
Valoració mitja: 10
l´Autor
250 Relats
398 Comentaris
185714 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73