L'absència

Dis-me la veritat, Anna, vas a enviar-me a la merda, a que sí?

En el moment exacte que Toni va acabar d'articular aquella frase, Anna va esclatar en un plor asmàtic i amarg, coronat, segons després, per un clar i audible 'sí'.

Estaven abraçats, drets enmig de la nit, un raquític fanal com a únic testic de l'escena. Qualsevol vianant que els hagués vist des de la llunyania hagués pensat que s'estaven declarant amor etern. En canvi, estaven a punt de dir-se adéu per no tornar a vore's mai més.

La història, que culmina amb aquesta seqüència, va començar mesos abans. Molts mesos abans. Tants, que sumats, feien anys.

Havien oblidat el dia exacte en que es van conèixer. Ja quasi ni recordàven la primera vegada que practicaren sexe i, molt menys, quan van deixar de practicar sexe i començaren a fer l'amor. També els costava memorar com va ser que decidiren marxar a viure junts. El mateix els passava amb el dia que es van convèncer de que el seu vincle era el suficientment fort per suportar-ho tot. Innocents...

L'Anna sí tenia a la memòria, en canvi, l'absència. Les nit de solitud al pis. Com els objectes personals de la seua parella havíen deixat de ser-ho per convertir-se, per la manca d'ús, en records. Com aquells records de Toni anàven arraconant-la, cada cop més dintre de la seua pròpia casa, i com, els objectes personals pròpis mimetitzaven els del Toni i, per la falta d'ús també, es transformàven en relíquies polsoses.

Quan Toni va acceptar aquell treball no va caure en la de vegades que havia repetit que mai donaria prioritat a les qüestions laborals per sobre de les personals. Però la feina era tan bona i el sou tan generós que es va engrescar i va decidir agafar-lo, tot i que l'obligués a traslladar-se a 600km de distància de l'Anna.

Toni també tenia al cap la falta. Les nits d'aïllament a l'habitació d'un hotel. Com els seus objectes personals s'havien reduït a un raspall de dents i un ordinador portàtil, mentre que al cap li s'amuntegava l'enyorança i el buit.

Però el temps passava i cap dels dos no gosava traure el tema i embrutar les poques hores de que disposàven quan es veien. I la vida seguia.

Però els dos imbècils anàven sumint-se més i més, en la tristesa de l'oblit forçat.
No va haver infidelitats ni successos escabrosos des que ell marxà, fins el moment descrit a l'inici del relat, per tant, oblidem els dos babaus que consentiren que se'ls fes malbé l'amor i busquem una altra història que ens explique alguna cosa interessant. Per ací, està ple.