L'abraçada immortal

mmm, ... ® doncs, ... jo la voldria sincera, plena de sentiment, ... que em trasbalsés l'ànima intensament, ... com ho fan les vostres paraules, ...

OhCapità.

M'enllaces amb les teves paraules al teu món de percepcions lleus, on cada grup de grafies dissenyen evocacions a vessar,...
Em rodeges del teu estil personal que guarda sempre aquell equilibri difícil de mantenir amb delicadesa i elegància...
Em sento envoltada per la teva mirada còmplice i albiro un batec discret, gairebé silent però present, constant, decidit a no deixar de ser-hi...
I em sento plenament abraçada!

T'envio per a tu soleta una abraçada meva, immensa de gran, de bona, de forta, de rodona, d'intensa, de plena, de dolça, de sincera, de llarga... de màgica!

Unaquimera

...m'he aturat. He arribat a tu pel comentari que em vas deixar l'altre dia. Et vaig venir a veure i avui he tornat per rellegir les teves petites (però immenses) històries. És molt difícil expressar tot el que dius en tan poques paraules. Entre els comentaris (sempre després dels textos) he llegit que la Fredia et deia que sempre fas pensar, que no deixes indiferent. Totalment d'acord.
D'aquesta abraçada m'encanta aquest final obert (mai millor dit) que ofereixes al lector. Aquí tens la meva (i uns petons també).
Un plaer trobar-te.

manel

P.D. dius que sols abusar dels punts suspensius, ja veus que jo abuso dels parèntesi (tothom te la seva creu)

Donç ,tanca els ulls i somiala .
Endavant.

... després vindria la màgia... invisible, audible... alliberadora... trasnportant-nos al recer on canta sempre l'aigua... on res, res està perdut.

gràcies per aquest bell cristall d'irisades evocacions.

una abraçada suau dolça. una abraçada forta de protecció sense paraules. una abraçada sense contacte... son imprescindibles, a cops es fan màgiques...
M'ha encantat, jo, em quedo amb una abraçada de contacte i mirades! un petonet molt fort !!

un bon any 2007.
Jo marxo fins a primers de maig, degut a les reformes de casa. Me'n vaig a un altre pis i he de portar el control de les obres i estaré desconectat d'internet.
Et trobaré a faltar... però a la tornada conectaré amb tu altra vegada i seguirem units en un vers interminable.
Gràcies per la teva amistat, pels teus poemes i per ser com ets. T'admiro i et porto ben endins.
Petons i una abraçada... IMMORTAL.

Vinc d'Instants de Vida i em trobo amb aquesta inmortal abraçada plena de sentiments.
Definitivament m'enganxo als teus relats...

la millor manera d'expressar l'amor, la tendresa, l'amistat cap a una altra persona. M'encanta el fet que exposes, que a partir de l'abraçada, s'entreguen les vísceres. Ens entreguem totalment. Sí senyor, això és una abraçada, com cal!!!
Bones Festes!!!!

t'havia llegit mai i la veritat és que la teva poesia m'arriba càlida, com aquesta abraçada que descrius, dolça, amanyagant l'instant...immortal.
Gràcies pel comentari...com pots veure a mi també m'agraden els punts suspensius...
una abraçada i BON NADAL. ESPIRAL.

Tots voldríem abraçades com la que tu descrius: dolça, encesa, intensa, immortal... I molts voldríem saber escriure de l'amor amb aquesta saviesa que ho fas tu perquè és difícil parlar-ne fent ficció. Per parlar de l'amor no val la imaginació. Val la realitat: haver-lo assaborit, gaudit, patit, desitjat, plorat, enterrat i desenterrat per ressuscitar-lo.

Que tinguis molt bon Nadal. Una abraçada plena i molt sentida,
Fredia

M'agrada la poesia, a mi m'agradan les abraçades dolces i suaus.
Bones festes

Jjeje! Ben portat. Des de l'efusivitat continguda, amb la passió vibrant al llarg de tot aquest descriptiu poema.

"Intensa, plena, gruixuda... immortal!"

(idea d'eternitat)

"Amb tots els sentits desperts,
abocant-hi les visceres."

(idees d'encesa passió i d'intimisme)

"Mirant-te
Rebregant-te
Olorant.-te"

(idea de fusió)

"Desprès vindria la màgia.
I la necessitat d'exprimir-te,
dolçament,
transformant la teva saba
en el meu aliment."

És preciosa, aquesta imatge. Rebles la idea de fusió de l'estrofa anterior. Simplement, em remeto als comentaris precedents!

Una nova abraçada i gràcies per tot (pels teus comentaris i per aquests poemes!)

Vicenç

pot condensar molts sentiments i emocions.
Coses no dites i ben sentides.
Fins i tot la màgia que en sorgeix com molt bé dius, estreny amb cordes nuades a dos éssers diferents que s'han trobat en un instant del temps i han encreuat les mirades.

Bell i delicat poema Gessamí!.

petons i que passis molt bones festes!!!

gypsy

suggerent, suau i curativa que és la teva poesia.
No crec en déus ni en deesses, només en les de carn, ossos i ànima com tu. T'admiro... potser acabaré adorant-te i tot.
I parlant d'abraçades, com la voldria jo?: blava com el teu gessamí, llarga com els teus cabells rossos, suau i lenta com els teus poemes... Bé, essent una abraçada teva, seria, segur, IMMORTAL per a mi.
Bones festes, deessa, als teus peus. Brindaré per tu: CLINC!