Laboratori

«Ostres! Què hem fet?» va dir, duent-se les mans al cap. Un munt de problemes els hi venien a sobre i semblava que només ell n'era conscient. «Això no té nom!» va dir.
«Jo li diria: Experiment 33».
«És una dona. Oi? Ho apuntaré al diari abans ningú no prengui mal»
Una dona nua reposava a sobre d'una llitera, inert, immòbil i freda, amb un munt d'elèctrodes connectats per tot el cos.
«Endolla i calla».En aquell moment, una forta tempesta batia la terra amb un doll d'aigua mentre que els llamps il·luminaven ocasionalment el negre dia «això sembla el laboratori del Frànkenstein, No hi falta ni el cadàver». I, just en el moment precís de fer la connexió, un llampec es va colar per la xarxa elèctrica i ... «Guaita! l'hem canviat de sexe».
«Això és un home, de totes totes!»
«Bé, i ara què fem? Tenim un home que no teníem!Penses que això ho podrem canviar d'alguna manera? I si ho tornem a repetir? Potser ho podrem capgirar?! ...Segur que això és un home!?».
«Un humà, segur...! Haurem d'estar a l'aguait i tornar a aquest ésser a l'estat original, sinó tindrem un greu problema! Caldrà una forta pujada de tensió elèctrica».
«D'acord. Connexió establerta ... Bateries al màxim ... Condensadors carregats ...» Anava dient mentre els indicadors assolien els valors més alts, a l'espera del moment en que tota l'energia acumulada circularia pels elèctrodes i faria (teòricament) un canvi en la matèria «I…, ara!» Tots els indicadors es van apagar al moment que el cos es va il·luminar en un flaix i inexplicablement es va transformar en...
«Una granota!?» va exclamar entre sorprès i amoïnat. «Per què no un conill d'índies?».
«Que més dóna! a la caixa n'hi ha d'altres. Ningú no notarà si hi ha les mateixes. Et penses que van comptades? Deixa aquesta i dóna'm una que estigui viva que faré un altre experiment».
«I ara què faig amb aquesta granota? Em sembla que ens les carregarem si no l'apunto a l'inventari».

(Nota de l'autor: ara pots llegir-la a l'inrevés, pàrraf a pàrraf)