Laboratori

Finalment, el narrador començarà a veure la llum. Després de diverses nits sense dormir i moltes, moltíssimes, cigarretes cremades intentant posar negre sobre blanc, comprendrà que la solució al seu turment no serà literària. Ha de composar -amb una urgència que comença a ser obsessiva- un text on hi aparegui la frase "la casa sota la sorra" i, fins aleshores, no ha fet més que rebregar fulls gairebé immaculats i llençar-los al cove. Com que per la via de l'escriptura no ha aconseguit res de bo, ho provarà pel camí de la ciència i establirà criteris propis d'un laboratori d'anàlisis químiques.

El primer pas serà descomposar els mots obligats en les mínimes fraccions possibles. Una ela, una a, una ce, una altra a, una essa … i així fins al final. Ficarà totes les lletres dins un matràs de cristall fi i xarbotarà amb energia, forçant una reacció en aquests elements que en provoqui una composició diferent de l'original. Amb cura que les lletres surtin d'una en una, buidarà el garbuix en una safata d'acer inoxidable esterilitzada. I el primer resultat serà moderadament satisfactori : "cassalla ara o rot sa". Una segona prova li presentarà un nou desenllaç : "rara, assota cos allà". El narrador, aviat científic, s'anirà engrescant i perfeccionant mètodes. "Assalta Carla o Rosa", "rossa salta a La Roca", "allà s'ora a casta sor", "ataca arrossos allà", causaran gran efecte en el seu estat d'ànim. Fins que arribarà el definitiu "A CATALÀ SA, ARRÒS SOL".

El científic, abans narrador, quedarà meravellat de la seva troballa i somiarà en les ponències que presentarà en congressos de lingüística arreu del país. I, quan pugui, anirà a veure els arrossaires de la costa i els farà una proposta suculenta de nova campanya publicitària per al seu producte.