L'abisme de la infidelitat

Relat trist però per desgracia cert i més freqüent del que es voldria.
La feblesa de la carn, per uns instants de luxúria, és pot perdre tant.

Una abraçada

el tren passa i no sabem què fer tornar-lo a encarrilar. Descrius molt bé la impotència davant certes situacions que més d'un hem viscut.

Fins la pròxima.

És tan difícil construir ponts sobre l'abisme... i són tan fràgils aquestes estructures, exposades a tot i a tots els perills! Costa tant perdonar... i oblidar!

Sembla ser que, per definició, la persona és una corda tibant entre l'instint i la racionalitat, una corda sobre l'abisme, però que la grandesa rau en el fet de ser un pont i no pas la meta... No són paraules meves, però, que les va deixar anar en Zaratustra!

Un text interessant, aquest teu, amb una situació emotiva ben recreada...

T'envio una abraçada de diumenge boirós,
Unaquimera

de manera fàcil, amable, aquest sentiment que moltes parelles viuen. M'agrada

.. descrius una situació difícil per la que passen moltes parelles.

Poses el dit a la llaga en aquest sentiment de decepció que genera el perdó sobre el descobriment d'una infidelitat.

Descobrir com, la persona que semblava que coneixies millor del món, ha actuat com un desconegut. Descobrir com un mateix ha canviat.
Dubtar sobre si l'amor que sents és sobre la mateixa persona d'abans. Pensar en quan pot tornar a passar. Trobar a faltar la persona que estimaves.

El consell en aquest punt és parlar clar i no tenir por d'equivocar-se.

El tema dóna per moltes xerrades i discussions. Clardelluna , has fet el més complicat, i és expressar en molt poques paraules aquest sentiment de dolor i nostàlgia.

I com tu dius, el millor del món és estimar i sentir-se estimat. Això és tot el que ens quedarà al final del camí.

Petons.

Explicaré la recreació d'aquesta preciosa lectura que he fet com a punt de partida: la d'una dona que ha sabut perdonar una infidelitat amb el cap, però no amb el cor. També es pot llegir a l'inrevés. Tant és.
Caldria demanar-se què és primer, si la infidelitat (bandejaré la qüestionabilitat del mot) o l'abisme traïdor (en el sentit que no sempre se'ns revela com a obvi fins que ja és molt fondo) que s'obri a poc a poc a partir de les petites escletxes quotidianes. Perquè quan un membre de la parella mira cap a una altra banda i ho confessa o n'és descobert, sembla que aquest esdevinga tot el problema. Caldria endinsar-se en si l'altra persona ha col·laborat o no en aqueixa fuga d'energia cap a fora. Potser sí, potser no.
El més trist del cas és que, posant còmodament -sí, còmodament- aquest conflicte en permanent figura, hom acaba no veient allò que ha romàs al fons, el solc de l'abisme, la clau del problema, si és que la situació és percebuda com a problema, -que també podria no ser-ho-.
El meu estimat amic Franz Appa apunta una de les possibles claus, la manca de comunicació: a l'hora d'abordar els conflictes en el moment i no deixar-los passar, -perquè llavors mai passen-; a l'hora de poder explicar lliurement a l'altre els dubtes i les febleses que es callen per inconfessables. I la llàstima és que amor sol quedar-ne, com en aquesta història, però no sempre resta la capacitat per expressar-lo.
Callaré, més per no tenir el dubtós gust de superar l'extensió del bonic text que ens has desat, que perquè em manquen més arguments per continuar, com ara el de la llibertat individual i el dret de cadascú a decidir o a canviar. Un plaer.

Tots els principis son fantastics pero de sobte la monotonia, el saber estar i la comoditat acaben atrapant-nos en uns presó sense sortida. paraules, xerrades, fets,...ja no son tan valorables i ens sentim atrapats sense trobar la sortida i tot es desbaneix i desapareix per sempre.
La meva vida ha estat marcada igual que el teu relat i superar-ho es dificil pero mes dificil es saber que l'estimes i que res no tornarà a ser com abans.
Una abraçada de tot cor!!

Flaquesa dels homes i dones,
que obren un estimball a la vida,
moments de follia e incosciència,
que es paguen car, massa car.

i despres, ferides que supuran eternament,
que fan mal inclos tancades, i per sempre.

Avet

les coses no són tan senzilles com voldríem. Defineixes una situació d'impotència davant dues persones enamorades i incapaces de canviar els rumbs de la seva vida. És trist, però hi ha molts casos així.

Felicitats de nou.

Quants abismes hi han en parelles de fet.
!No és coneix, ni per molt que és conegui¡... ni un/a, en moments un és reconeix.

Demanem perdo, perdonem... "!Qui som, com som?".

M'agradas com escrius.

"El meu llenguatge és planer i directe, honest amb els meus valors i les meves creences.
M'agrada ser conformista, sense deixar de conformar-me."

amb pots donar el teu mail - Gracies -
cosment-1@hotmail.com

Bé, la E inicial l'hem posat tots, sens dubte. Els punts i a part no, però tampoc m'ha semblat malalment com es resol accidentalment el paràgraf únic.
Tot plegat és un petit embolic que avança ràpid però delicat, per endinsar-nos en aquesta curiosa "infidelitat" entre éssers que comparteixen tot... llevat d'un aspecte essencial: la comunicació.
Felicitats per la magnífica troballa!
franz

Bé, al principi falta una E! A part, no sé què ha passat, però el meu text no era tot seguit, hi havia diferents pauses. Seria així:

Entre tu i jo, l'abisme.
Que si t'estimo? I a tu què et sembla? És impossible no estimar-te!
M'agradaria que tot fos com abans. Però no puc, no sé com fer-ho!
Agraeixo que em fossis sincer, que em diguessis la veritat.
Que si et perdono? I és clar que et perdono, t'estimo massa per no fer-ho!
Has intentat apropar-te a mi infinitat de vegades i ho sé, però després de tants rebuigs te n'has cansat i ho comprenc. Però si ho haguessis intentat un cop més... tan sols un cop més...
Vivim sota un mateix sostre, dormim dins un mateix llit, mengem a la mateixa taula,... i semblem desconeguts. Entre tu i jo, tan sols hi ha l'abisme infranquejable.

Estirada al sofà, cinc minuts després que t'hagis posat al llit, mentre sé que t'acaricies pensant en mi, el teu record m'acarona i un bell orgasme per tu m'omple de tristesa per no poder ser compartit.