L'ABELLA JUGANERA

Quant la primavera arriba
tot es posa a bellugar
els arbres que ja han tret fulles
ses flors ens volen mostrar.
Les abelles ja estan llestes
per posar-se ha treballar.
Van volant atrafegades
posant-se damunt les flors
per emportar-se el seu nèctar
que tan bo que trobem tots.
La reina és qui les comanda
darrera d'ella totes s'en van
i així ben distribuïdes
la feina van començant.
D'una planta van a l'altra,
mentre tinguin moltes flors
passen de l'un calze a l'altre
i xuclen els seus licors.
Quina tasca tan costosa
la que aquests insectes fan!
no paren en tot el dia
elles sempre treballant.


Una d'elles no en té ganes
és l'abella "juganera"
així voldria que fossis per mi
de la mateixa manera,
juganera com l'abella
i jugaríem tots dos posats
damunt de la flor més bella.
Voldria que damunt meu
sempre estiguessis volant
per veure't molt a la vora
i així anar-te abraçant.
I jugant, jugant, jugant
creient que sóc una flor,
xuclaries del meu calze
el nèctar del meu amor.
De veritat que t'estimo
per això voldria ser flor
i cada cop que em piquessis
t'entregaria el meu cor.
Un cor curull d'esperances
que el guardo replè de mel
com l'abella juganera
que va volant pel cel.



M. Teresa Boqué