La xocolata

Ai, uix, la xocolata
que em fa caure en temptació,
i us ho he de confessar...
no puc parar de pecar!

Si freda, fent-la cruixir
omplint la boca a bocins.
I si és amb un bombó
barrejada amb bon licor.

O calenta ben desfeta
tota cremosa i espessa,
tot sucant una pasteta
un xurro, una galeta...
O provocant un calfred,
no és pas por sinó plaer,
barrejant-la en la fondue
amb l'acidesa dels fruits.

Ai, uix , la xocolata
quins xarrups, no puc parar.
Em fa acabar empastifat:
els dits, la punta del nas,
i regalims per la boca
que la llengua van llepant.
Quina gola,
vaig ben fart,
ai quin pecat capital !!!

Ai, uix, la xocolata
és la meva perdició.