La xafogor

Un relat de: Xavier Valeri

La xafogor era molt intensa. Les gotes de suor li baixaven rostre avall. Estava asseguda a la terrassa. En aquell mes de juliol els dies semblaven no tenir fi. Un rat penat voltava frenètic al voltant del llum que envoltava l'era. Encara np feia quinze dies que tots els conceptes amb què s'havia educat s'havien esmicolat. La pàtria, la nació s'havia desmuntat com un castell de naips. L'orgull de la seva gent estava sota mínims. Només quedava la idea de la individualitat pura. El seu pàís havia pagat molt car haver guanyat una guerra de defensa del seu territori. Era injust però ara els veïns trepitjaven la seva terra. No aconseguiria dormir. Sempre es preguntava perquè havia de pensar tant.

Un soroll la va sobresaltar. Una motocileta amb sidecar va entrar a l'era. En va baixar un oficial vestit de gris amb un cistell cobert per un mocador. L'home va pujar escales amunt.

Ella va aixecar-se a la pressa. Es va rentar el rostre i les aixelles. Va sentir la porta. La va obrir. L'home li va donar el cistell. Ella va treure el mocador. Va alçar les parpelles. Hi havia embotit, pa, vi. formatge i més aliments. Una ampolla de xanel. Es va endur el cistell. Se'n va anar a l'habitació. Es va posar xanel a l'entrecuix. Va pensar almenys que no em deixi per bruta. Es va acabar de despullar i va obrir la porta.

Comentaris

  • Més comú del que sembla[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 02-05-2011 | Valoració: 10

    Quantes vegades hem comés actes que potser no són moralment reprobables i intentem llavar-los amb una fina capa de maquillatge per rentar-nos un poc la consciència? I quants conceptes de la moral convencional ja són per ells mateixos absurds? Doble reflexió.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: