La volta al nom, travessant pel pont del Dimoni

Un relat de: Naninant
Repartir o domicili? Domicili. On? Plaça Miquel Santaló, hotel Carlemany, habitació tres-cents onze. D'acord d'acord, què voldria? Una piamontesa, sense bacó ni pepperoni, amb olives negres i anxoves. Perdona que et digui, però si a una piamontesa li treus la cansalada i el pepperoni i hi afegeixes els ingredients que m'has dit, vindria a ser una mediterrània. No, jo t'he demanat una piamontesa. Ha dit al Carlemany... no? Si, habitació tres-cents onze. Bastiments, Orient, la vintena d'indicacions del passeig d'Olot, el sot de l'encreuament amb carretera Barcelona, Emili Grahit, a l'esquerra per Balmes i Joan Maragall. Havia plogut una mica, la calçada estava molla, la reflectesca de la llum dels semàfors encara quedava enganxada a la pluja que hi havia a l'asfalt i es sentia l'olor de sotabosc acompanyat de l'ambient humit aquell que et deixa els ulls vidriosos com si se t'hagués ficat una maleïda pedreta de Girona darrere les pupil.les. En arribar a la tercera planta on està l'habitació, com que la tenen decorada amb plànols emmarcats i ampliats de Girona, mapes vells, de quan el setge del mil vuit-cents vuit, just davant la tres-cents onze en trobo un de força gros en el qual hi ha marcat expressament el pont del Dimoni. Com que les tropes tenien el costum d'acampar al Pla de Ter per això tenien interès de conèixer la zona estratègicament, si en pots trobar un munt de les diferents vegades que va haver-hi guerres, però ni molt menys en una majoria està el pont, més aviat en molt pocs, en comptats, per això qualsevol apunt és rellevant. Aquest és aproximadament del mil vuit-cents vint, en realitat és una reproducció d'un altre original de principis del segle dinou, l'autor de la litografia es diu Paulmier, i la procedència és de París, del "Départament des Cartes et Plans". Després en un recull de mapes antics en vaig trobar dos més on també està indicat, que en el moment en què vàrem fer una recerca força important buscant-lo no vam veure. Un és del mil sis-cents noranta-sis, és un dibuix a ploma amb tintes de colors sobre paper, aquarel.lat, l'autor no se'l coneix, prové del "Ministère de Défense"; el pont surt clarament destacat en vermell. L'altre posa que és de començaments del segle disset, al marge hi diu mil sis-cents trenta-dos, però s'apunta que en haver-hi representades les fortificacions de la Reina Anna i Condestable, seria d'època posterior. Encara que no és el més rellevant. El que de veritat és sorprenent és que carai fa un paio allotjat en un hotel demanant una pizza a les onze de la nit? Jo estigués dos dies a Carcassona i només tornaria per aprofitar l'esmorzar inclòs en el preu. Però la gent avui fot un dia espectacular i es queden a casa a fer una comanda per "Just Eat". A aquest ja des del començament se li veia que no sabia el que volia, una mica més i demana si sabem si al costat de la lluneta de "Bournonville" que li surt al mapa de davant la porta hi ha alguna franquícia Movistar per mirar-se la connexió a internet que no li funciona. Mira. Tant és. Jo al final, amb certa consternació de "je ne comprend pas rien", vaig anar tornant pel camí ral de "Santa Eugènie" fins a Can Gibert, amb un cel destapat preciós i sota una lluna estirada així com en fase de "croissant".

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: