La vida

Un relat de: ¥eÞe§

La vida continúa,

S'ha de lluitar

Per objectius nous

Per reptes diferents,

Oblidar el pasta,

I anar directament al present,

Perquè les coses ocorren

Només quan menys te les esperes,

I seguir endavant,

Perque es pot,

Perque s'apren,

Perquè el cel algun dia entendrà

El que sóc capaç de fer,

El que sóc capaç d'intentar

Encara i quan no queda esperanza

Pero de sobte veig que em trobo estancada

Que no em queden forces

Que l'unic que m'importava s'ha esfumat

Que l'unic que estimava ja no hi és,

Que ja no queda res,

Només seguir recordant i saber que

Moriré pensant que mai vais saber retenir al ésser que més he estimat...

Comentaris

  • Suposo...[Ofensiu]
    UoTis | 18-07-2006 | Valoració: 10

    Suposo que aquest és un d'aquells escrits que es llegeixen quan un es troba decaigut i desanimat... però que al final ens guarda aquella sorpresa, del per què d'aquesta tristesa, o decaiment....
    He de dir que m'agra molt la teva manera d'escriure...
    Una abraçada molt forta.