La vida s'obre camí

escrius molt bé.M'agradaria quan sigues més gran poder escriure com tu.

xuxú :p

Hola, bonica! Jo tampoc rebo els avisos de comentari des de fa dies, però per sort he vist el teu, el que em vas deixar a Idil·li.
L'enllaç ha funcionat perfectament, he vist la imatge i he pogut apropar-me al motiu d'inspiració del teu poema: No ha modificat el missatge que m'havia transmès, però ho contextualitza. Gràcies!

I ara vaig a llegir-te una mica més... Veig que has publicat prosa: anem-hi!

Però no marxo sense deixar-te aquí mateix una abraçada ben viva,
Unaquimera

Després de la desconnexió de l'estiu, retorno i llegeixo els autors de RC que m'agrada llegir, com ara tu, i així arribo fins aquest poema.

No he pogut veure la imatge que el va inspirar ( a l'agost, quan suposo que es va convocar, jo era molt lluny... i ara, quan ho descobreixo, l'enllaç de la introducció no m'hi porta ) però el títol es prou expressiu per situar-me.
Els seus versos, breus i concentrats, transmeten un missatge clar, diàfan, que m'arriba : te'l vull agrair, pel que té d'esperançador.

T'envio una abraçada abans de retrobament,
Unaquimera

Dos primers versos, dos sentencies be expressades. Darrer vers boniques estrofes d'esperança, d'amor, d'il·lusió... estrofa final inequívoca i tendre reflexió calcada que el titular. Molt bé.
J.Lluís Cusidó i Ciuraneta