La vida quotidiana

Un relat de: Jordi Domènech i Montané

I quan el móbil sona
usat com a despertador
ella ja se n'adona
ell no és un somiador.

Li diu adéu amb un petó
i quan torna al migdia
mengen pasta amb bacó
igual que fa dos dies.

S'anxoven al sofà
tot esperant com gossos
que arribi l'hora de tornar
a la tele surten esbossos.

Es la vida quotidiana
de rutina meridiana
com de Greenwich es tractés
la puntualitat d'un anglés.

I arriba el vespre i ell
es mira fixe una pantalla
i arriba la nit i ella
es mira fixa una pantalla.

Cadascú amb el seu tema
un per cada banda
tots dos amb el seu lema
seguint-lo tot fil per randa.

Es la vida quotidiana
de rutina meridiana
com de Greenwich es tractés
la puntualitat d'un anglés.

Es la rutina meridiana
de vida quotidiana
Greenwich, Vic, Girona
ja tant se me'n dóna.

Comentaris

  • Molt quotidià...[Ofensiu]
    Rita O'Neal | 27-02-2010

    Podria ser un poema quotidià... però el canvi de rima que fas en la tornada el fa una mica especial.

    No vull ser dolenta, fa just una estona que t'he començat a llegir, però et volia donar dos consells:
    - El verb assentar-se, usat com l'uses en el poema, és un castellanisme. Seria més correcte asseure's. - I en la paraula anglès, la è porta accent obert.

    Fins aviat.

l´Autor

Jordi Domènech i Montané

13 Relats

10 Comentaris

12049 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Vilafranquí del 85... poc literat, mes aviat musicat. és a dir, més donat a escoltar que a llegir. tranquil, silenciós i tímid, no se si destaquen aquestes coses als meus escrits.

aficionat als canvis de color de cabell
a antònia font
a kraftwerk
a les carreres de cotxes
i al lego.

vos estim a tots igual.