La vida per la vida

Em limito a cercar el meu jo,
treballo per viure,
escric per coneixe'm.

No sé si aquest poema es tracta d'una excepció de la teva literatura habitual, però com a mínim sí que és ben diferent a la que publiques últimament. M'ha agradat, però m'hi faltava suc; suposo que la potència a que ens tens acostumats,

A reveure.

-Filladelvent-

Hola Sergi.
Em semble entendre que aqui el poeme et tanques amb una mena de bombolla per fer la teva vida aillat dels problemes de la societat i alimentant dia a dia el teu esperit.
I tu trobo molt bé, perqué com diu la nostre companya llu6na6 el entorn no depend de nosaltres.
Una abraçada.

gràcies pels teus comentaris Sergi. M'animen molt.

En les paraules del teu poema s'hi endevina una lluita per no quedar afectat per l'entorn que no depén de tu. Tens molta raó!

també expressen que has decobert que cal fer-se un món propi on aixoplugar-te i poder seguir fent el teu camí.

I, finalment, (que bonic i cert!) escriure és la millor manera d'explorar "el teu jo interior" que és l'únic que et pot donar la clau per avançar victoriós per aquest camí extraordinari qeu és la vida.

Felicitats, i una abraçada Sergi!

Que les teves teories i raóns
son molt aprop de les meves,
m' identifico amb la idea.
Segueix escrivint, i no et perdis
creient que et fan pocs comentaris
o valoracions.
Endavant.
Melcior.