Cercador
La vida m'emociona
Un relat de: rautortor- Compartir:
sense aturar-me a l’ombra de cap cosa,
m’assec a respirar l’alè de la bellesa
i em deixo envair per l’eufòria
de la vida que agermana.
Gaudeixo quan la forest gira cadenciosa,
del verd al groc, de la ufana a les promeses
que la tardor, pletòrica, ens regala.
M’entendreix l’amor de la natura en zel,
la seva intemperància. I m’hi emmirallo.
Ploro també quan arriba sobtat el patiment,
colpit el cos pels llamps de l’infortuni.
M’esgarrifa la sang vessada perquè sí
i faig meves les llàgrimes tèrboles del dolor.
Amb tot, penso que som nascuts per l’alegria.
Ara mateix, mentre teclejo,
hi ha tres infants que m’observen sorpresos,
que somriuran tantost aixequi la mirada...
Els ulls immensos, humits encara pel darrer plor,
regalim d’innocència cristal•lina.
Potser és per ells que, d’un temps ençà,
la vida tota m’emociona.
Comentaris
-
Sentiments a flor de pell[Ofensiu]Gessamí_blau | 11-02-2012
Quan llegeixo un poema com ara aquest teu, en el qual puc emmirallar-m'hi amb facilitat, sento meva cada paraula escrita. Sento, de veritat que la sento, aquella enveja sana que du a d'admirar la capacitat de traspassar a les paraules molts dels sentiments que la majoria de nosaltres només sabem sentir. Ha estat un plaer gaudir d'aquests versos.
Una abraçada -
Felicitats[Ofensiu]bombetadellum | 12-01-2012 | Valoració: 10
Sublim
-
ara em passejo per on abans corria[Ofensiu]Xunxi | 06-01-2012 | Valoració: 10
Ja promet al començar , una genial descripció del canvi de vida que promet un futur tranquil i enriquidor amb aquesta natura que t’acompanya en el poema i els ulls dels infants que sempre generosos, en regalen el seu somriure
Preciós poema, un glop de dolçor
-
Un obsequi[Ofensiu]aurora marco arbonés | 03-01-2012 | Valoració: 10
Una mirada conscient de tota la bellesa que t'envolta, amb un nuvolet de nostàlgia pel temps fugisser.
Un plor pel patiment del món, inútil, gratuït, sense sentit.
Una emoció davant tres parells d'ulls d'infant, nets, transparents, sorpresos...
I un poema que ens obsequies en aquestes festes.
Gràcies, Raül. -
Meravellós[Ofensiu]Narcis08 | 01-01-2012 | Valoració: 10
haver-te trobat al començament del 2012, i llegir aquest poema tan real, i tan ben escrit.
Una abraçada,
Montse (Narcis08) -
Feliç any vinent.[Ofensiu]Carles Ferran | 29-12-2011
Saps que sóc un dels teus més antics (no vull escriure la paraula vell) admiradors, i sempre he pensat que potser ens vam conèixer una mica massa tard (abans d’aquesta nova etapa en que m’he emmirallat en tu per tornar a escriure). Quan enriquidor hauria pogut ser haver coincidit alguns anys més!. No puc resistir l’impuls d’expressar-ho, fora dels canals més privats dels amics, perquè admiro la teva facilitat per ordenar i fer presents aquells sentiments que coneixem i no sabem reflectir, i ens els poses a l’abast de la mirada i el cor a cada poema.
Feliç any vinent. Una abraçada.
-
Descrius perfectament[Ofensiu]bloodymaruja | 24-12-2011 | Valoració: 10
Descrius perfectament, el que més m'agrada de fer-me gran: la saviesa, la comprensió, la tolerància i el aprendre a caminar en lloc de córrer.. M'ha encantat aquest poema i tinc també dos néts petitons que em miren així: M'ha semblat veure'ls.
Preciós poema que he afegit als meus favorits.
Bon Nadal -
Som nascuts per l'alegria.[Ofensiu]allan lee | 22-12-2011
Quines lliçons de vida em donen tots els teus poemes! La vida t'emociona perquè ets sensible i savi, i ens tramets tot aquest sentiment fràgil i esplèndid de viure la vida a glopades, en plenitud. Un gran plaer, llegir-te.
Una abraçada sincera, amb els meus millors desitjos per l'any que ve.
a -
ben segur Raül....[Ofensiu]joandemataro | 21-12-2011 | Valoració: 10
que és per ells que la vida t'emociona
un bell poema amic, ple de sensacions i emocions, tendre...
jo també et desitjo un bon nadal, gràcies pel teu contacte a RC
joan
Valoració mitja: 10
Ajuda'ns amb un donatiu
l´Autor
67 Relats
152 Comentaris
11768 Lectures
Valoració de l'autor: 9.98
Biografia:
Raül Torrent i Torrent (Menàrguens, 1945)A més d’un sentimental impenitent, em considero un lletraferit sense remei. La docència, la història i l’arquitectura són la meva dèria i conformen bona part de les meves metes; la poesia, en canvi, és la companya de viatge, complaent i seductora, que tothora m’ajuda a descobrir qui sóc.
I si us ha picat la curiositat i voleu saber més de mi, podeu trucar sobre aquesta porta digital. Està oberta de bat a bat.
http://www.can64.com/index.php?option=com_content&view=article&id=207&Itemid=80