La vida interior d'una pilota de tennis

Un relat de: Joaquim Parera Albiac

Dos homes de mitjana edat estan asseguts a el que sembla el banc d'un parc.
Un d'ells està llegint un diari, l'altre està fent rebotar una pilota de tenis a terra, la deixa caure, la pilota rebota i la agafa amb la ma repetides vegades, l'home que llegeix s'el mira un parell de cops, fent cara de com dient: no hi ha remei, el de la pilota somriu un parell de cops al de diari, finalment l'home de la pilota agafa la pilota i se la mira amb curiositat.

HOME PILOTA:
Curiós, molt curiós.

Torna fer rebotar la pilota un parell de vegades, sota la mirada de l'home que llegeix, després torna a agafar la pilota i se la torna a mirar amb interès.

HOME P:
Es molt curiós.

Es mira a l'home que te al costat i li ensenya la pilota, l'home se la mira amb una certa indiferencia.

HOME P:
Que li sembla?. Es curiós, oi?.

L'home del diari agafa la pilota se la mira i li torna.

HOME DIARI:
No, es rodona.

L'home de la pilota li agafa la pilota ignorant el que ha dit el seu company de seient el qual es torna a posar a llegir.

HOME P:
No el que vull dir es que es curiós com bota la pilota.

L'home deixa de llegir fent cara de resignació.

HOME D:
No te res d'estrany que boti, es una pilota.

HOME P:
També hi ha pilotes de ferro i no boten.

HOME D:
Això no son pilotes, son boles, hi ha una certa diferencia.

HOME P:
Quina?, no son totes dues rodones?, tant les boles com les pilotes?.

HOME D:
No pas del tot, les boles son massisses, les pilotes son buides per dintre.

HOME P:
Però hi ha boles de goma que son massisses i reboten.

HOME D:
Si, ja, però son de goma no de ferro, son més elàstiques, per que una bola de ferro reboti ha de ser molt petita, les boles de ferro grosses no reboten pas.

HOME P:
Ah...

Torna a fer rebotar la pilota i la torna a agafar.

HOME P:
Potser es que te intel·ligència pròpia.

HOME D:
Si tingués intel·ligència pròpia, no es limitaria a rebotar del terra a la seva mà.

HOME P:
Potser es que m'estima.

L'home del diari no pot creu el que sent.

HOME D:
Felicitats, espero que sigueu molt feliços i tingueu moltes pilotetes.

L'home de la pilota s'el mira una mica estranyat.

HOME P:
Vostè es una mica cap-quadrat, oi?.

HOME D:
En qüestió de pilotes pensants, doncs, si, la veritat.

L'home del diari dona per tancada la conversa i es torna a mirar el diari, mentrestant l'home de la pilota segueix mirant-se la pilota amb interès.

HOME P:
Vostè sap de que està feta aquesta pilota?.

L'home del diari deixa de mirar el diari amb cara de estar fart, com dient, ja hi tornem.

HOME P:
Díguim, sap de que està feta?

HOME D:
No ho se!, de cautxú?.

HOME P:
Exactament, de cautxú, i sap d'on surt el cautxú?.

HOME D:
D'un arbre?.

HOME P:
Si, l'arbre del cautxú, es a dir surt de l'interior d'un ésser viu.

HOME D:
I?.

HOME P:
Be, doncs vull dir que per que aquesta pilota hagi arribat a ser una pilota, doncs han hagut d'agafar el cautxú de l'arbre.

HOME D:
Aja...:

HOME P:
I aurán d'haver tractat aquest cautxú amb alguna mena de productes químics.

HOME D:
I?.

HOME P:
Doncs que potser aquests productes químics han alterat el cautxú d'alguna manera.

HOME D:
Es clar que l'han alterat, l'han convertit en una pilota.

HOME P:
No, vull dir que potser l'han alterat genèticament.

HOME D:
Que vol dir?, que no es una pilota?, que s'ha convertit en un paraigües?.

HOME P:
No, vull dir que potser s'ha convertit en un ésser pensant, en una entitat capaç de desenvolupar-se intel·lectualment i de relacionar-se.

HOME D:
Be, jo he vist moltes pilotes de tenis juntes i li asseguro que no parlen entre elles.
HOME P:
Però també pot ser que hagi passat una altra cosa.

HOME D:
Que hagin fet intercanvi de cervell.

HOME P:
Vostè em pren per idiota?.

HOME D:
Qui?, Joooo?, noooo i araaa!.
Segueixi parlant, segueixi.

L'home de la pilota s'el mira desconfiat, després segueix parlant.

HOME P:
L'altra suposició es que imagini per un moment que a l'interior de la pilota i a causa dels productes químics s'hagi format un petit mon interior, com una petita selva, amb la seva fauna i flora.

HOME D:
M'està dient que aquí dintre hi ha una mena de selva amazònica, en miniatura?.

HOME P:
Exactament, un micro-mon, en constant evolució, amb els seus arbrés, rius i animals.

HOME D:
Ja..., em pot deixar la pilota si os plau?.

L'home p deixa la pilota a l'home d, aquest se la mira d'aprop, la examina, es mira l'home p i finalment llença la pilota fent que surti per un costat de l'escenari.

HOME P:
Que ha fet?.

HOME D:
He provocat una catàstrofe ecològica.

L'home p es mira per on ha sortit la pilota amb expressió de sorpresa, després es mira a l'home d.

HOME P:
Es boig?, o que?.

L'home d torna a mirar el diari tranquil·lament mentre contesta.

HOME D:
Qui?, jo?, siiii, mooolt.
En tot cas: llibertat per les pilotes de tenis!, han nascut lliures i han de romandre lliures!.

L'home p es mira a l'home d, després es mira per on ha sortit la pilota, es queda pensatiu una estona i mira al vuit
Al cap d'una estona la pilota torna rodolant i va a parar al peu de l'home p, aquest l'agafa content i li ensenya a l'home d. Aquest deixa de mirar el diari, es mira la pilota, després es mira a l'home p amb indiferència i es trona a posar a mirar el diari com si res no hagués passat.
L'home p s'acosta la pilota a la cara i li parla

HOME P:
Va, anemnos-en, que aquí no ens entenen.

L'home p s'aixeca acaronant la pilota i fa mutis per un costat de l'escenari mentre li xiuxiueja a la pilota, l'home d es mira com s'envà, quan ha sortit es treu de la butxaca un ptuxineli, s'el posa a la ma i li fa "llegir el diari".

HOME D:
Has vist?, han arribat els extraterrestres.

El putxineli "es mira" al seu propietari i "asenteix" amb el cap, després l'home d s'aixeca i surt de l'escenari mentre parla.

HOME D:
Que et sembla si anem a comprar un gelat?,... no de pistatxo no, ja saps que et donen gasos.

Finalment l'home d desapareix per un costat de l'escenari.

FI.








Comentaris

  • Teatre[Ofensiu]

    Al principi m'ha costat entrar-hi, suposo que se'm feia difícil pels noms en majúscula, després ja no, els homes tenen un diàleg viu, divertit, una mica esbojarrat fins i tot, però lúcid. Crec que és interessant teatralment parlant. (Compte que hi ha alguna qüestió ortogràfica)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joaquim Parera Albiac

Joaquim Parera Albiac

5 Relats

3 Comentaris

6023 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
vaig neixer l'any 1962 (es a dir ara tinc... 1, 2,3,...bufff) i més o menys fins l'any 1995 vaig estar a la Lluna de València, altrament dit, la figuera, he tingut sort he escrit per revistes, estic a Radio Martorell i al carrer la gent no em pega ni m'escup ni m'insulta.
M'agrada escriure, no ho puc negar, una altra cosa es que escrigui com escrigui i mira posats a fer aquest tambè es un bon lloc per publicar.
he estat ficat al mon del cinema independent (tant independent que no teniem un duro) tinc un llargmetratge acavat (clar que la veritat es que no val un xurro) però apa a segui fen de les mevas.
ara no se que dir... a si, NENAS SOC SOLTER! aprofiteu!.

per més informació:
quimparera@yahoo.es