La vida és una presó amb les portes obertes

Un relat de: Pol.lux

La vida és una presó amb les portes obertes. Sí. A tu t'ho dic. Em sap greu... però és així. Sento haver de dir-t'ho jo. Però bé que ja ho sospitaves, n'estic segur. Jo... et catalogava de valent, quan no eres cap més cosa que TU MATEIX. Vivim en un món d'engany. D'immaculat ordre, establert des de la menudesa, i d'eternes catalogacions. Vas ser tu qui em va treure la bena dels ulls. I, més tard, qui tu i jo sabem, em va fer veure la gran persona que ets. En una societat cohibida, enganyada, titubejant i, sobretot, ignorant, persones com tu demostren al món que el gènere humà té quelcom d'impossible per a la resta: la persona. Perquè sí, Déu va decidir que d'humans n'hi hauria de dos tipus: els homes i les dones. Sàvia partició. En la varietat recau el gust. Però es va equivocar: va aparellar-los, tot marcant un camí, ferm i, malauradament, quasi interminable, del que qualsevol ovella descarrilada és immediatament castigada. Per què? Ningú ho sap. Bé, sí que ho sabem. Tu i jo. I ella. I el teu amic. I encara molts més. I és trist. És trist que, abans de decidir si estem enamorats d'algú, el marquem amb un ‘tick' o un ‘cross'. Fa ràbia. No hauria de ser així. Cadascú és com és. I quan tot just comences a sentir un fort pessigolleig a l'estómac, aleshores decideixes que no. Que no pot ser que t'estiguis sortint del camí. Perquè seràs castigat per la resta. I qui és la resta? La resta del món? Tant se me'n fot. Mai no seré capaç de conèixer-los a tots. Amb que m'acceptin aquells que m'estimo, en tinc prou. I m'estic equivocant de nou. Perquè t'estic dient que t'han d'acceptar. I tu no ets diferent. Ningú no té el do de poder acceptar o rebutjar, ‘tickejar' o ‘crossejar', perquè TOTS som iguals. Diferents, però iguals. Cadascú és el que és. I bé que sé el que TU ets...

Comentaris

  • Si tots fòssim iguals...[Ofensiu]
    kispar fidu | 18-02-2005 | Valoració: 9

    ... no es podria distingir entre uns i altres!!!

    Com molt bé dius, "Tots som iguals...diferents, però iguals"; cadascú pensa i sent a la seva manera, però en definitiva tots som humans, tots som persones i mereixem ser valorades i tractades com la resta, independentment dels nostres ideals.

    Molt bé! endavant!
    ciao

  • Gracies nois![Ofensiu]
    Pol.lux | 03-12-2004

    Gracies pels comentaris companys!

    I si, Brideshead, es justament aixo que dius, no has ficat la pota :_)

    Salut!

    Pol.lux

  • Giser | 02-12-2004 | Valoració: 8

    Més que el missatge, que cada persona entengui el que vulgui entendre, em quedo amb l'estil, fort, ple de caràcter, frases curtes, pocs verbs, ...ràpid i punxant.
    M'ha agradat.

    Giser/Sergi.

  • He llegit i tornat a llegir[Ofensiu]
    brideshead | 01-12-2004 | Valoració: 9

    el teu relat. M'ha agradat com està escrit, les reflexions que hi fas, en un monòleg.... Jo l'he entès com una defensa de la llibertat de la homosexualitat i la seva acceptació per la societat..... He posat molt la pota ?????

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de Pol.lux

Pol.lux

65 Relats

133 Comentaris

75026 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
Vaig néixer la matinada d'un dia de març del 84 en una ciutat que només conec per fotos. Després d'un breu pelegrinatge familiar pel litoral català, sempre cap al sud, vaig anar a espetegar a Vilanova i la Geltrú, on resideixo actualment.

Malgrat la meva vocació per les lletres, una inèrcia gairebé congènita em portà, primer, a fer el batxillerat tecnològic i, dos anys després, em féu decantar-me per l'enginyeria informàtica. Sortosament, un grapat de fulls de calendari més tard, vaig redreçar el meu camí, i vaig cursar alguna cosa en la universitat que duu el nom del polèmic benvolgut Pompeu Fabra.

Quant al meu jo escriptor, mai no he passat de relataire aficionat, i és per aquesta raó que la meva obra es redueix a allò que podeu trobar aquí i a alguna altra cosa tan ridícula que em fa vergonya d'ensenyar.

Als lletraferits:

http://adhucat.blogspot.com