La vida és un maki de salmó

A la Marta ja li agrada el sushi.

I quan la veig menjar un maki de salmó, penso en tot el que això implica. Recordo fa uns anys, quan el dolç era l'únic gust que demanava. I és que la llengua (i la ment) d'un infant encara no està preparada per anar-hi afegint noves sensacions, i no poden entendre el món sense la recompensa ràpida però fugaç (això últim ho descobreixen amb el pas del temps, i de les experiències) del gust dolç.

Durant els primers anys, la vida té gust de llet materna, i poc a poc, anem aprenem que també hi ha altres sabors. Poc a poc, aprenem que el món és més complex que la vacuïtat de la dolçor, i aprenem a gaudir de la barreja que dóna gust a la realitat.

I mentre veig a la Marta cruspint-se un maki de salmó, penso que s'està menjant la vida. Ja que la vida no és res més que això: una petita porció de peix cru, envoltada per arròs compacte que manté la cruesa controlada, i a l'exterior una alga que ens recorda la inabastabilitat de l'oceà.

I penso que fer-se gran també és entendre que la vida no té res a veure amb el cotó fluix de sucre de les fires: rosa, dolç i buit per dintre.

La vida és un maki de salmó.