Cercador
La vida em va gran
Un relat de: joandemataro- Compartir:
I és que la vida em va gran,
i em costa pujar els turons
i carregar tants farcells.
Poruc, traço els mateixos camins
no marco noves petjades.
La il.lusió ja la vaig perdre
i sento els mateixos laments
i a res no trobo sentit.
I és que la vida em va gran
Esgotat, d'esperit dèbil,
ja no goso alçar la veu.
Impotent, ja no tinc forces
per combatre l'enemic.
I és que la vida em va gran
No tinc fetge per canviar-la,
per silenciar els prepotents,
per denunciar injustícies
Solitari, no sé fer pinya.
Exhaust, espero la mort
Per covard l'espero,
sinó l'aniria a buscar.
I és que em va gran la vida.
Comentaris
-
La Vida demana massa[Ofensiu]Materile | 04-12-2010 | Valoració: 10
No et diré res que no sàpigues i que no se t'hagi dit: no hi ha més paraules.
Joan, m'hi he sentit tan identificada que em semblava que era jo qui ho escrivia, perquè la vida em va gran, molt gran en aquests moments...
Una abraçada,
Materile -
I és que la vida és gran...[Ofensiu]Naiade | 24-11-2010 | Valoració: 10
A tots ens costa esforç i empenya endavant. Deixar la por en el camí, cercant un bri d'il·lusió, del més petit dels racons. Deixar-te dur pel corrent, evadint-te del problemes, no és fàcil, cal entreno. Passa del que no pots canviar i cerca la companya, sempre hi ha algú que et donarà la mà. Si dones la mà tu i pots consolar a algú el teu cor s'eixamplarà i aconseguiràs ser feliç. Donar i rebre com un bumerang.
És bo buidar el llast i començar de nou.
Una abraçada plena de bons desitjos
-
De camí[Ofensiu]Unaquimera | 20-11-2010
La vida, en efecte, sembla un camí que sovint fa pujada... que en determinats moments demana fer un gran esforç per tirar amunt i que no permet, a més, grans aturades, perquè si no caurà la nit damunt el caminant i aquest perdrà el camí... definitivament.
Però, tot caminant, podem mirar l'entorn, i veure com d'altres lluiten pas a pas, dia a dia, nit a nit, i fan petits avenços, ... i d'ells podem aprendre i no aturar la nostra marxa per un defalliment en l'etapa actual.
T'envio una abraçada plena de vida,
Unaquimera
-
De vegades[Ofensiu]Shaudin Melgar-Foraster | 18-11-2010 | Valoració: 10
ens sentim ben bé com explica la veu del poema. Em sembla que tothom en algun moment o altre se sent així. Tanmateix, demà sortirà el sol.
Una abraçada,
Shaudin
-
Canvi de percepció[Ofensiu]Joan G. Pons | 17-11-2010 | Valoració: 10
Un relat clar i molt clar.
A mi em provoca i explico.
Jo sóc el gran i decideixo la mesura de la vida i la treballo, fins que tots dos som grans. -
Un estat d'ànim...[Ofensiu]Mercè Bellfort | 15-11-2010 | Valoració: 10
molt ben expressat. Segur que en el fet d'exterioritzar-lo, de compartir-lo amb algú fa que un no es trobi tan petit en aquest món ple d'injustícies. Una darrera l'altra, sense parar!
M'han fet fiblada la lectura d'aquests versos farcits de temors, d'inseguritats, de vulnerabilitats davant la vida que tot sovint ens invaeixen l'esperit de forma angoixant.
Només se m'acut un suggeriment: preguntar-te "com?" es pot sortir d'aquest laberint existencialista, cercar respostes/solucions, dins teu o demanant ajut, en definitiva "actuar", i no encallar-te en "per què"? em sento així de malament. Donar voltes a temes negatius- i la baixa autoestima és d'un d'ells- només genera efectes negatius. I, per tant, immobilitat.
Fixa't en la part positiva del teu poema:
- Has fet una creació molt colpidora i plena de sensibilitat envers la vida.
- Has expulsat bilis, cosa molt beneficiosa pel cos i la ment.
- Has fet reflexionar la lectora sobre temes crucials.
Bé, joandemataro, pensa que també tenim, afortunadament, altres estats d'ànim amagadets que, de tant en tant, treuen el nas. Per sort!
Una abraçada ben cordial, company!
Mercè
- Has fet que una servidora hi hagi reflexionat.
Valoració mitja: 10
